El Banc de Terres de Sagunt, una segona oportunitat per a les parcel·les en desús

El Consell Local Agrari de Sagunt vol donar un impuls al Banc de terres i anima a fer ús d'este servei de mediació a totes les persones interessades a cultivar algun camp o a llogar o cedir algun cultiu en desús amb la finalitat que estes parcel·les no caiguen en l'abandonament i evitar d'esta manera els problemes derivats d'això, problemes que poden afectar parcel·les confrontants.

La regidora i presidenta del Consell Agrari, Ana María Quesada, ha traslladat un missatge de conscienciació sobre «com d'important és mantindre les parcel·les de manera adequada i el perjudici que ocasiona quan no és així als qui sí que tenen les seues parcel·les cuidades i cultivades». En este sentit, la edil ha recordat les obligacions que la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana contempla i que requereix mantindre les finques en bon estat.

«Amb el Banc de terres el que aconseguim és que, d'una banda, la propietat de la parcel·la evite els costos de manteniment, i per una altra que puga obtindre fins i tot nous ingressos», ha explicat Quesada, ja que l'Ajuntament de Sagunt va aprovar a l'agost de 2012 l'Ordenança Municipal Reguladora del Banc de terres agrícoles però des del Consell Agrari s'ha percebut que agricultors, persones propietàries de parcel·les agrícoles i ciutadania en general no coneixia la mateixa ni els avantatges de fer ús d'esta eina. «És una alternativa per a les persones que són propietàries de terrenys abandonats», ha indicat.

Enfront d'este desconeixement, des del Consell Agrari s'ha explicat que el Banc de terres és un registre administratiu municipal de caràcter públic format per parcel·les aptes per a l'explotació agrícola en desús en el qual intervenen tres agents: d'una banda, les persones propietàries dels camps, que sol·liciten voluntàriament la seua inscripció en el registre; per una altra, tercers conreadors interessats, que sol·liciten la cessió de les dades dels propietaris; i emmig, el Consell Local Agrari que, en compliment de la seua finalitat de vetlar per l'interés general dels agricultors, posa en contacte a la persona oferent i la demandant. Es tracta d'un servei de caràcter informatiu, que no produeix cap efecte sobre el règim jurídic ni el dret de propietat i en què les parts interessades són les que fixen el possible acord. El Consell Agrari actua ací com un intermediari en un acord lliure entre la persona titular de la parcel·la i la persona interessada a cultivar-la.

Entre els objectius del Banc de terres està mitigar l'abandonament dels camps, evitar la proliferació de plagues i el risc d'incendis

Els objectius del Banc de terres són principalment mitigar l'abandonament dels camps, frenar la pèrdua de superfície agrària útil, atenuar els problemes agroambientals que comporta l'abandonament de parcel·les agrícoles com la proliferació de plagues i rosegadors, l'erosió del sòl, la degradació paisatgística, el risc d'incendis i el manteniment del paisatge agrari, així com possibilitar l'ampliació de superfície de les explotacions i promoure l'ús racional de les parcel·les rústiques amb vocació agrària i la posada en valor d'estes.

Els problemes lligats a l'abandonament de terrenys és una de les queixes que contínuament rep el Consell Agrari per part dels agricultors de finques confrontants, segons expliquen des de l'ens, i a més genera un problema de cost econòmic per a l'Ajuntament. Per això, Ana María Quesada ha suggerit que «allò ideal és que, abans de donar de baixa els serveis que puga tindre la parcel·la (com, per exemple, la Comunitat de Regants), almenys intenten esta opció» i ha incidit en «la intermediació d'una Administració pública, amb la garantia que això pot suposar».

Este registre de terres conté dades com el número de polígon i parcel·la així com les dades de contacte del titular (nom i cognoms, DNI, adreça, número de telèfon i correu electrònic) que ha sol·licitat la inclusió de les seues parcel·les. Qualsevol persona interessada a accedir a estes dades per a sol·licitar la cessió del cultiu pot fer-ho presencialment en les oficines del Consell Local Agrari, mitjançant la web de l'Ajuntament de Sagunt, a través de l'àrea del Consell Local Agrari (organisme autònom local), o en la pàgina web del Banc de terres en el portal de la Diputació provincial de València: https://bancdeterres.dival.es/

La plataforma informàtica del Banc de terres permet la gestió de les parcel·les (alta, baixa i consulta) en els municipis on s'ha creat un banc de terres i, a més, han sol·licitat a la Diputació Provincial de València l'autorització per a l'ús d'esta aplicació informàtica. A banda, hi ha una cartografia en la qual es pot observar per municipis les parcel·les que estan donades d'alta, les seues característiques, la superfície i fins i tot a quin tipus d'acords està interessada a arribar la propietat.

A través de les diferents vies del Banc de terres les persones propietàries de parcel·les poden realitzar tràmits com donar-se d'alta en el mateix, declarant que s'és legítim propietari de la parcel·la, autoritzant la inclusió en el registre i la cessió de les dades bàsiques personals a tercers interessats, o bé donar-se de baixa per haver arribat a un acord amb un tercer (mitjançant qualsevol negoci jurídic vàlid en dret) o per altres motius. Per la seua part, les persones sol·licitants d'informació poden demanar la consulta de la parcel·la o parcel·les concretes amb els titulars de les quals desitgen posar-se en contacte.

Des del Consell Local Agrari constaten que existeix un interés per part de persones que busquen parcel·les abandonades per a poder cultivar-les, però falten propietaris que vulguen donar-les d'alta en el registre. En este sentit, assenyalen que a la província de València està tenint molta acceptació la cessió mitjançant el sistema de parceria (que consisteix a quedar-se el conreador amb una part del cultiu i donar una altra al propietari de la finca); esta és l'opció més triada ací.

També s'ha volgut establir, davant possibles confusions, una diferència amb els horts urbans (que prompte se sortejaran): els horts urbans són per a autoproveïment mentre que en els del Banc de terres es pot obtindre un major rendiment i fins i tot una xicoteta font d'ingressos.