La sagnia de l'abandó del camp valencià: "Ens estan expulsant dels camps i les granges"
Una de cada tres hectàrees que es deixen de cultivar a Espanya són valencianes i els agricultors demanen accions polítiques per recuperar la rendibilitat o l'abandonament continuarà augmentant
Un estudi de l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) elaborat a partir de l'enquesta Esyrce del Ministeri d'Agricultura, constata que el 2022 la superfície agrícola de la Comunitat Valenciana deixada de cultivar va augmentar en 6.437 hectàrees, fet que suposa un increment interanual del 3,9%, i així polvoritza el seu rècord històric amb un total de 171.386 hectàrees abandonades.
A tot Espanya, el nombre de terres que es van deixar de cultivar es va incrementar un 2% respecte a l'any anterior, és a dir, 20.240 hectàrees més que eleven el còmput general a 1.043.239 hectàrees. AVA-ASAJA conclou que una de cada tres hectàrees que es van abandonar el 2022 es van situar a la Comunitat Valenciana, la qual consolida de manera més destacada la seua posició negra a nivell nacional i molt possiblement d'Europa en superfície agrària sense cultivar. No en va, altres comunitats autònomes amb més extensió agrària van recuperar terreny cultivable: Castella-la Manxa un 1,53% (159.446 hectàrees ermes), Castella i Lleó un 1,33% (123.442 hectàrees) o Andalusia un 1,05% ( 127.497 hectàrees).
Tots els principals cultius valencians van experimentar un important retrocés de la seua superfície. Els cítrics van perdre 6.151 hectàrees, cosa que implica un 4,1% menys en comparació del 2021, en passar de 149.648 a 143.497 hectàrees en regadiu. La vinya es va reduir un 2,9%, amb 1.953 hectàrees ermes més, en termes similars que l'oliverar, que va baixar un 2% amb 1.968 hectàrees. Altres produccions amb tendència negativa van ser les hortalisses i flors (-9,6%), el caqui (-2,1%) o les fruites de pinyol (-0,8%). Per contra, van créixer la superfície cultivada el kiwi (+12%) i l'alvocat (+0,07%) amb una presència encara minoritària. Destaca l'increment dels horts familiars, dedicats principalment a l'autoconsum, que després d'augmentar un 16,4% el darrer any superen les 12.062 hectàrees.
En vista d'aquestes noves dades que corroboren la crisi de rendibilitat dels productors valencians, AVA-ASAJA reitera la urgència d'adoptar un full de ruta consensuat entre tots els partits polítics i el sector amb l'objectiu de garantir una estabilitat econòmica a l'activitat agrària que permeta reactivar el relleu generacional i recuperar camps erms.
El president d´AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, subratlla que “la classe política ja no pot esperar més per reaccionar de manera urgent i eficaç. Som líders a terres deixades de cultivar, en envelliment de població agrària i en manca d'incorporació de joves. Les pseudopolítiques filosòfiques amb què estan experimentant els nostres governants no només no solucionen els problemes, sinó que ens estan expulsant dels camps i granges. Cada vegada ens imposen més exigències ambientals, mentre deixen entrar importacions amb més empremta de carboni i residus fitosanitaris. Cada cop ens prohibeixen més medicines de les plantes, mentre no demanen aquesta reciprocitat al que ve de fora. Cada cop ens fan més inspeccions, mentre es deixen sense inspeccionar els abusos comercials. Cada vegada estem pitjor i l'única cosa que rebem són bones paraules, males lleis i un assetjament permanent. O canvien el rumb o el problema no només serà dels productors, sinó de tota la societat perquè perilla l'autosuficiència alimentària, la cura del territori i la lluita contra el canvi climàtic”.
