Rosa Más, biòloga valenciana: "Ramaders, agricultors i caçadors provoquen el 75% dels incendis a Espanya"

Rosa Más González és biòloga i defensora dels drets dels animals i els ecosistemes. Treballa com a professora i escriu assíduament articles sobre la biologia animal, i en ampli, de la Terra, enfocats al respecte dels animals i les plantes, per a la defensa integral del planeta. Resideix entre Castelló i València.

1. Quina part dels incendis forestals actuals són provocats i quina altra, produïts accidentalment o per causes naturals?

Tots els grans incendis són provocats. Fa un parell de dies va haver-hi un xicotet foc prop de Cortes de Arenoso, per un raig, que es va apagar de seguida.

2. Fa l'efecte que els incendis forestals han augmentat en els últims anys. És això així?

En realitat, el nombre d'incendis ha disminuït des dels anys 80 i 90, dècades nefastes per als ecosistemes forestals, tal com pot apreciar-se en la gràfica que aporte per a aquesta entrevista. [La gràfica a la qual Rosa Más es refereix apareix en la col·lecció de fotos que acompanyen a aquesta entrevista.

No obstant això, aquest any 2022 està sent particularment fatídic per als boscos, perquè ja han cremat més de 200 000 ha de terreny en el que portem d'estiu, tenint en compte que els sistemes de prevenció i extinció han millorat des d'aquella època. La crisi ecològica que hem provocat ha exacerbat i multiplicat els pics càlids; d'aquesta manera, l'augment de les temperatures i la consegüent sequera creen les condicions adequades perquè es deslliguen incendis devastadors, més ben dit, perquè es propaguen, perquè cal no oblidar que la gran majoria dels focs són provocats. Als interessos econòmics darrere dels incendis intencionats, cal sumar condicions climàtiques propícies a augmentar el seu efecte devastador.

3. Quines similituds (si n'hi ha) o diferències hi ha entre els incendis que assolen Espanya i els que assoten altres països?

Segons totes les previsions, l'amenaça d'incendis forestals catastròfics creix en tot el planeta per les acarones raons que en l'Estat espanyol. L'últim informe del PNUMA (Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient) és molt clar en aqueix sentit:

“La grandària i la capacitat de destrucció dels incendis forestals –ja siguen provocats a propòsit, de manera accidental o per fenòmens naturals– depén en gran manera de tres factors: les condicions meteorològiques, la quantitat de combustible disponible per a cremar i el lloc on es produeix l'incendi.

El PNUMA descriu un “cicle d'empitjorament” el qual es repeteix sense fi: les conseqüències de l'avançat canvi climàtic porta amb si més sequera i l'augment de temperatures, que al seu torn faciliten l'inici i la propagació dels incendis; les grans flamerades i columnes de fum s'encarreguen d'alliberar carboni a l'atmosfera, que acaba contribuint a l'implacable canvi climàtic.

"El calfament del planeta està convertint els paisatges en polvorins, mentre que un temps més extrem significa vents més forts, calents i secs per a avivar les flames", adverteix l'informe.

4. La prevenció d'incendis és possible? Del que més es parla és de "netejar la muntanya" com a mesura imprescindible però que no es fa; es protesta respecte a que, com les muntanyes no es cuiden, els incendis es disparen i expandeixen en major número, força i rapidesa...

Sens dubte la prevenció és l'eina més adequada per a intentar solucionar qualsevol problema. No obstant això, no ha de confondre's amb aqueix repetit i erroni mantra del qual parles: ”cal netejar la muntanya” referint-se a l'eliminació del sotabosc.

Un bosc no és un conjunt d'arbres, sinó un complex ecosistema constituït per una gran varietat d'espècies vegetals i animals relacionades entre si: el dosser, o estrat arbori i les formacions de matoll, sotabosc o estrat arbustiu, conformen la llar de nombroses espècies animals.

Constituït per una mescla de plántulas i arbres joves, arbustos i plantes herbàcies, el sotabosc revist una importància fonamental en el desenvolupament i manteniment de l'espai forestal.

El dosser vegetal redueix la radiació solar, evitant així un ràpid calfament del sòl i alentint l'evaporació. Com a conseqüència, la humitat en el sotabosc és major propiciant la florida de fongs i altres organismes descomponedors, la qual cosa, al seu torn, afavoreix el reciclatge de nutrients i proporciona microclimes adequats per a molts animals i plantes. A més, les espècies botàniques que conformen l'estrat arbustiu faciliten l'enterrament de llavors i la germinació de plantes, protegeixen el creixement de nous arbres, contribueixen a mantindre el balanç hídric, milloren la subjecció de sòl, representen l'hàbitat de nombroses espècies: xicotets rèptils, insectes, etc., i són importants productores de fruits que suposen la base alimentosa d'ocells residents i migratoris.

No és la presència de matoll, tampoc els incendis deguts a causes naturals el que ha suposat la reducció de la superfície del bosc en el passat ni l'amenaça actual per a la seua supervivència. La desforestació, un clàssic de la literatura històrica ambiental, és el resultat de l'acció combinada de diversos agents: la transformació del bosc en cultius i pastures, quasi total en les terres fèrtils pròximes a cursos fluvials; l'explotació de fusta per a la construcció de vaixells, una constant històrica per a les successives potències navals del Mediterrani; l'extracció de combustible per a la mineria i l'ús domèstic; els incendis provocats; el pasturatge, que impedeix la regeneració de les poblacions d'arbres i destrueix el matoll, i la repoblació forestal amb espècies al·lòctones, que desplacen el bosc original, són factors determinants en la desaparició de l'espai forestal mediterrani.

5. En una entrevista que "El Confidencial" realitza a l'inspector cap del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, Marc Castellnou, aquest conclou, si fa no fa, que apagar els grans incendis és, al final, un error, perquè, segons ell, aquests formen part de fenòmens naturals, a la cerca d'un nova paisatge. Les seues declaracions em van semblar horroroses.

Existeixen espècies pirófitas, que aprofiten els incendis forestals per a disseminar les seues llavors, però gran part del bosc original s'ha substituït amb aquesta mena d'espècies perquè són de creixement ràpid i permeten un major aprofitament de la fusta; per tant, ja no estem parlant de fenòmens naturals, molt menys quan els incendis són provocats (la gran majoria).

6. És idea popular la que plantar un arbre suposa començar a reparar el món, la vegetació destruïda... Què hi ha de cert en això?

Un bosc no és un parc ni un cultiu forestal; els programes de regeneració ecològica en zones degrades o cremades ha de fer-se contemplant l'ecosistema forestal íntegrament. Queda bé plantar arbres per a la foto, però sense manteniment posterior, el més probables és que muira. Almenys els primers anys necessiten reg i sobretot, complementar arbres amb arbustos i plantes herbàcies, de manera que s'assegure un nucli de bosc i que es vaja ampliant i desenvolupant. En l'ecosistema forestal trobem arbres de diverses edats, fins i tot fusta morta, que contribueix a nodrir el sòl de matèria orgànica i que alberga gran quantitat d'organismes; per tant, les tasques de restauració han de tendir a reproduir un mitjà el més pròxim possible al primigeni.

7. Un es pregunta quin nombre real hi ha de piròmans en la causa dels incendis i quant darrere de màfia organitzada, això és: especuladors de la fusta, de l'agricultura i de qualsevol altre aprofitament que es puga fer d'un bosc devastat pel foc.

Segons el Ministeri de Medi Ambient, la majoria han sigut causats per maniobres militars, pràctiques agrícoles o ramaderes i combustions originades en abocadors. Altres raons per a devastar la muntanya, cremant-la, han sigut l'especulació urbanística, afavorir la caça de determinades espècies i la possibilitat de vendre la fusta cremada com a combustible.

En els anys 80 la dinàmica foc-tala-urbanització va afectar una bona part de la superfície boscosa andalusa. En 1992, el foc aplanava el camí per a construir el parc temàtic Terra Mítica i durant tota la dècada dels 90 els terrenys cremats passaven a ser urbanitzables. Aquestes actuacions van disminuir quan tant les lleis forestals autonòmiques com la Llei de muntanyes van estipular que no es podien urbanitzar els terrenys forestals calcinats en un període de 30 anys.

Ramaders i agricultors provoquen, segons dades oficials, el 75% dels incendis a Espanya i es cataloga, a més, com a intencionat i no negligent el foc causat per aquest motiu. Particularment en el cas de la ramaderia la motivació és destruir el matoll primigeni, tan important en l'ecosistema, per a afavorir la creació de pastures i el pas dels animals, degradant el bosc. Un percentatge elevat dels focs provocats que assolen les muntanyes són causades per caçadors amb la finalitat de provocar explosions demogràfiques d'espècies com la perdiu, el conill i la guatla, la qual cosa ocorre quan disposen d'espais oberts, així com per a facilitar el trànsit de les preses i dels propis caçadors.

La pròpia Junta de Castella i Lleó ha autoritzat l'extracció de la fusta cremada en l'incendi ocorregut a mitjan juny en la Serra de la Colobra (Zamora). Mentre hi haja interessos econòmics pel mig, els bosc continuaran sent incendiats.

8. Creus que, de posar-se de veritat, encara se seria a temps de salvar els espais forestals que queden i amb l'objectiu que es recuperara la vegetació desapareguda?

Cada espai forestal ha d'estudiar-se per separat, perquè poc té a veure el bosc atlàntic amb el mediterrani; han en comú de cremar-los pot proporcionar beneficis. Ha de replantejar-se les repoblacions; invertir recursos per a establir programes de prevenció i extinció que no consistisquen a arrasar el bosc i sobretot, que no hi haja beneficis econòmics de cap mena després de cremar el bosc.

9. En els incendis, mai es parla de les grans víctimes (en número i perquè són les més innocents): els animals no humans i totes les espècies que habiten els boscatges. Seria impossible quantificar quant dolor i mort es produeix amb un gran o xicotet per a tantes criatures.

Les morts es compten per milions; als animals que solem veure en les terribles imatges d'un incendi forestal com a cabirols, raboses , conills o senglars, cal sumes les cries i individus joves en nius i caus i als xicotets animals que viuen en les primeres capes del sòl, com els cucs.

10. Parlem de la crisi climàtica, del calfament global. De la part que aquesta té a veure amb els incendis. Per cert, es deia que seria en 2050 l'any que, de no escometre mesures dràstiques contra el canvi climàtic, entraríem en un punt de no retorn. No serà, pels desastres i calors que estem patint, que ja estem en aqueix punt de no retorn, que ha arribat més ràpid del que van pronosticar?

En realitat s'estan superant les previsions més pessimistes, la qual cosa hauria d'ocórrer en el 2050 està ocorrent ara i tot apunta a un empitjorament generalitzat perquè les emissions de diòxid de carboni van acompanyades de contaminació, de manera que es potencien efectes negatius; és el que ha ocorregut en la Mar Menor i el que està ocorrent actualment al Mediterrani: la temperatura augmenta provocant gran mortaldat d'espècies marines sumada als abocaments tòxics. La contaminació, la pesca i el canvi climàtic estan convertint el Mediterrani en un escombriaire, matant als seus habitants i fent impossible que la vida es desenvolupe en ell.

11. Amb tal realitat, i el que vindrà, perquè ja es veu que no es fa res sobre aquest tema, què podem fer? Hi ha esperança d'alguna cosa? Com es perfila el món dins de 25 anys, 50?

Hi ha dues possibilitats: la menys dolenta i la funesta. La primera consistiria en un important decreixement en el consum i sobretot, en la producció, perquè gran part del que es genera, ja siga energia o productes, es perd en el transport o acaba en el fem. Parlar de decreixement, lògicament, el decreixement es refereix a aquelles empreses i pràctiques responsables de la major proporció de la contaminació. De poc serveixen iniciatives individuals, que, sens dubte, han de fer-se, enfront de l'enorme quantitat de recursos gastats i residus generats de les multinacionals habituals, el poder i la impunitat de les quals són la base del problema. L'aturada deguda al confinament ens va ensenyar que l'activitat humana, la de la civilització del fem, és responsable del mal causat als ecosistemes i que, quan es deté, la naturalesa es recupera. De no actuar de manera ferma, la situació no farà més que agreujar-se, tal com estem veient. No té el menor sentit negar una realitat que ens ha esclatat en la cara.

12. Què hi ha dels tallafocs? A la vista de la facilitat -i impunitat- amb què deliberadament es generen macro incendis, no seria realment necessari travessar parts clau de boscos i camps amb els anomenats tallafocs?

En el bosc hi ha animals que controlen el sotabosc com a cabirols, senglars o cabres i que obrin senderes que actuen a manera de tallafocs naturals. Curiosament (o no), sovint es denuncien superpoblacions, sobretot de senglars, que semblen evaporar-se quan comencen els incendis, causats per la falta d'animals explotats en la muntanya com si no existiren els silvestres. Les pròpies rutes de la transhumància segueixen els itineraris dels animals silvestres, cap a les valls a l'hivern i buscant les zones de muntanya interiors a l'estiu. Com a mesura, es podrien mantindre aqueixes rutes, però és una cosa que farien els mateixos habitants del bosc si se'ls permetera. Un problema afegit en els incendis forestals provocats és que els autors solen crear diversos focus d'ignició, per la qual cosa resulta molt més difícil combatre'ls. Una altra opció a considerar és no continuar repoblant amb espècies pirófitas, com el pins, sinó amb les espècies del bosc original: encimbelles, carrasques, sureres... I sobretot, que cremar el bosc no siga un negoci rendible.

13. Entenc. Però insistisc: cabres, senglars i tots els animals nomenats per tu que generen amb el seu pas els tallafocs naturals, o han canviat itineraris o, directament, no estan on abans estaven, per culpa de l'humà. Així, aqueixos tallafocs naturals no es produeixen o es generen, com a molt, deficientment. Pense que a la llum dels grans canvis de la fauna sobretot que pateix el bosc, urgeix un tracte i estudi a l'altura de la situació present, desastrosa totalment, a fi de treballar a fi de previndre i fer més difícil l'expansió dels grans incendis. La meua teoria és errònia? Per què?

No, no és errònia, caldria estudiar les rutes dels animals per a reproduir-les.

14. He vist tallafocs que mesuren deu metres d'ample, crec, si no m'equivoque, que han de tindre un mínim de cinc metres d'ample. El que comunament diuen tallafocs coincideix amb les rutes animals que dius? I... les rutes de la transhumància dels animals... són exactament els punts del bosc que, d'haver-hi incendis, i estar aquestes rutes intactes, els macro incendis mai serien?

No, no coincideixen. Si les rutes estigueren intactes els macroincendis no serien per dos motius: pels tallafocs naturals i perquè el sotabosc presentaria clars a causa de l'alimentació i al trànsit dels animals.

I a més, en repoblar amb pins per a poder trincar beneficis, els planten molt junts, afavorint la propagació del foc.

15. Entenc. Amb tant tràfec de moure, descompondre i destruir el camp per a fins espuris, parlar de fer tallafocs -com a única mesura- és una cosa allunyada del real i les mesures per a previndre incendis passarien no sols pels tallafocs sinó per més elements fins i tot inventats ad hoc per a aquesta situació tan complexa...

Així és, han de fer-se plans integrals que contemplen una regeneració de l'espai forestal, facilitant el trànsit dels animals i evitant el lucre a costa de la seua destrucció.

16. Entenc, amb la nostra conversa, tan clarificadora, que això de "netejar la muntanya" és una qüestió d'enorme complexitat, no obstant això peremptòria i possible, que no es fa i hem d'exigir que s'escometa ja.

Per descomptat. Cal incrementar la inversió en mitjans humans i materials per a la prevenció i l'extinció d'incendis. En general s'accepta la despesa militar "per si ens ataquen" (més aviat ocorre el contrari); no obstant això, sembla un balafiament que hi haja més efectius en la lluita contra els incendis forestals, quan no hauria de ser així, al contrari: en la protecció de la biodiversitat, que, a la fi, representa l'únic demà possible, tota inversió és poca.