Els cellers catalans recorreran contra el nom de ‘Cava de Requena’
La batalla pel nom de la Denominació d'Origen arribarà al TSJM
El Ple del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Cava va acordar impugnar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, la qual avala l'ús del terme 'Cava de Requena' per a identificar l'espumós etiquetatge en els cellers d'aquest municipi. Aquesta decisió va comptar amb el vot en contra del vocal dels viticultors valencians i extremenys, Fernando Medina, i amb dues abstencions del sector productor.
Les reaccions no s'han fet esperar. L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) critica durament als representants de la DO Cava perquè “encara que estiguen en el seu legítim dret de recórrer al Tribunal Suprem, la decisió del TSJM va deixar en evidència que el nom ‘Cava de Requena’ no entranya ni el més mínim indici de confusió al consumidor respecte a la DO Utiel-Requena, de fet sempre hi ha hagut una coexistència pacífica entre totes dues denominacions. Si l'argument de la confusió fora cert, els cellers catalans no estarien perjudicades, per això no s'entén que insistisquen en això. Potser pot haver-hi una altra raó d'índole econòmica o comercial que els moleste?”.
Per a l'organització agrària presidida per Cristóbal Aguado, “defensar el nom ‘Cava de Requena’ és barallar per la nostra identitat i per la nostra economia, ja que els consumidors nacionals i europeus aprecien cada vegada més les bondats del cava valencià i, si poden trobar-ho clarament en l'etiqueta, contribuirà a augmentar el seu consum. Tothom ens coneix com a cava de Requena i és la definició que secundem per unanimitat el sector vitivinícola i les administracions locals i autonòmiques”.
Per això, AVA-ASAJA sol·licita al Ple de la DO Cava que no tramite aquest recurs i concedisca a Requena la llibertat de decisió a l'hora de triar la seua pròpia denominació, de la mateixa manera que han tingut les altres àrees incloses en aquesta figura de qualitat. La DO Cava es divideix en quatre zones: 'Comtats de Barcelona', que engloba les subzones de 'Valls d'Anoia-Foix' (Villafranca del Penedès), 'Serra de la Mar', 'Conca del Gaia' (Tarragona), 'Serra de Prada de Conflent' (Tarragona) i ' Pla de Ponent' (Lleida); la Zona de la Vall de l'Ebre, subdividida en 'Alt Ebre' i 'Vall del Cerç'; les 'Vinyes d'Almendralejo' (Badajoz); i la jurídicament acceptada 'Cava de Requena' (València) encara que en la pàgina web de la DO Cava assenyale ‘Zona de Llevant’.
