Els repartidors de menjar a domicili guanyen la seua primera batalla contra Deliveroo
El valencià Víctor Sánchez és el primer espanyol a guanyar un judici contra l'empresa en ser reconegut com a treballador i no fals autònom. El sector de treballadors ha decidit unir-se per a defensar els seus interessos
A les empreses de repartiment de menjar a domicili -com Deliveroo, Glovo o Just Eat- se'ls està complicant el poder "sortejar" la llei i aquesta setmana han patit el seu primer revés. El valencià Víctor Sánchez és el primer treballador espanyol a aconseguir que un tribunal falle contra l'empresa i se li reconega com a treballador de Deliveroo. És a dir, Víctor era un assalariat, no un fals autònom, fórmula que utilitzen aquestes empreses per a estalviar costos.
Així, Deliveroo no ha recorregut la decisió que el jutjat social número 6 de València va prendre el passat mes de juny i que donava la raó a aquest repartit, o com se'ls coneix: 'riders'. Aquesta notícia l'ha donat a conèixer el propi afectat aquest dimarts en una roda de premsa celebrada en la seu d'Intersindical Valenciana, el sindicat que li ha estat recolzant i assessorant durant aquest temps.
D'aquesta manera, l'empresa haurà de pagar a Víctor Sánchez una indemnització de 705,13 euros per l'acomiadament. Es tracta d'una decisió judicial que marca un abans i un després ja que reconeix a aquests repartidors com a empleats i no com a autònoms (falsos autònoms segons han determinat en seu judicial i també diferents inspeccions de treball a València, Madrid o Alacant).
Una xicoteta gran batalla que han guanyat els treballadors i a la qual podria seguir una altra encara més el pròxim 25 de febrer. Aqueix dia se celebra un judici en el Tribunal Superior de Justícia de València i en el qual estarien afectats uns seixanta treballadors de València. L'empresa Deliveroo s'enfrontaria a una sanció de 160.000 € per les cotitzacions socials d'aquests empleats.
En total, a Espanya hi ha una dotzena de demandes i actes d'inspecció contra aquestes empreses per la fórmula laboral que utilitzen. Des d'Intersindical Valenciana asseguren que aquestes companyies estan tractant d'evitar que les sentències arriben al Suprem perquè crearia jurisprudència.
Podria canviar-se la relació laboral i mantenir la rendibilitat d'aquestes empreses?
Preguntats sobre aquest tema, des d'Intersindical Valenciana defensen que sí i que l'exemple ho trobem en països com Alemanya, Finlàndia o Noruega, on la fórmula del fals autònom està totalment prohibida i els treballadors estan contractats: "Veiem com els models són totalment asimètrics en el nord i en el sud", argumenta el representant sindical Marco Llerena.
La veritat és que no se sap exactament el nombre de repartidors que treballen per a aquestes empreses ja que no són transparents en oferir les xifres. Per exemple, es calcula que a València en 2017 hi havia entre 70 i 80 treballadors de Deliveroo, però aquesta xifra solament s'ha obtingut després de la inspecció de treball que, per cert, va denunciar a l'empresa. A Barcelona aquesta xifra podria arribar als 400 repartidors i el doble a Madrid.
A més, un altre dels problemes als quals s'enfronten els afectats quan cerquen empara judicial és que no existeix cap tipus de regulació sobre aquest tema, en tractar-se d'un nou model de negoci: l'economia dels xicotets encàrrecs.
Els repartidors s'organitzen a nivell europeu per a defensar els seus drets
És per açò que els diferents grups de treballadors, sindicats i organitzacions s'estan unint per a defensar-se: "Sense drets no tenim garanties per a defensar els nostres interessos", ha explicat Carlos Iglesias, un altre dels repartidors valencians que ha estat el cap de setmana passat a Brussel·les per a asseure les bases d'una organització que defensa els seus drets. Una trobada en el qual van participar dotze països diferents, una trentena de sindicats i repartidors afectats. D'Espanya va haver-hi representació de València i Barcelona.
Així, després d'aquesta primera trobada s'han decidit donar els primers passos per a organitzar-se a nivell europeu i nacional: "Demanem un sou mínim just, que es definisquen les franges horàries de treball, que hi haja transparència en la protecció de dades i que tinguem mes seguretat amb cobertures a tot risc", ha explicat Iglesias.
A nivell nacional també van a dur a terme aquesta estratègia d'unió, ja que fins ara cada ciutat actuava pel seu compte: "Anem a lluitar i no anem a parar. Que es preparen perquè anem a donar batalla, nosaltres som treballadors i volem guanyar-nos el pa", ha defensat el repartidor.
La primera reunió a nivell estatal tindrà lloc el 24, 25 i 26 de novembre i s'espera que en aquesta assemblea se senten la bases d'aquesta nova organització en defensa dels repartidors de menjar a domicili.