Reintroduir grans depredadors com el linx ibèric limita la dispersió de llavors per part d’altres carnívors
Un treball publicat en Journal of Animal Ecology mostra que la reintroducció de super-depredadors en un ecosistema pot portar a altres carnívors de menor grandària a modificar el seu comportament alimentós, amb importants repercussions en la dispersió de llavors. Liderat per la Universitat Rey Juan Carlos, participen en l'estudi el Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE, UV/CSIC/GVA), l'Estación Biológica de Doñana (EDB-CSIC) i la Universidad Autónoma de Madrid.
Molts mamífers carnívors juguen un paper clau en el funcionament dels ecosistemes com a agents dispersius de llavors, consumint una gran quantitat i varietat de fruits carnosos a causa de la seua dieta generalista i oportunista. No obstant això, els grans carnívors han sigut extirpats de molts ecosistemes arreu del món a conseqüència de la persecució humana o la pèrdua dels seus hàbitats i recursos alimentaris.
Els processos de renaturalització (rewilding en anglés) permeten que aquests grans carnívors, com el linx ibèric, recuperen les seues àrees de distribució històriques. Els super-depredadors estan en el cim de les cadenes tròfiques i poden produir els anomenats ‘efectes en cascada’, tot provocant alteracions en l'abundància i comportament de les espècies de nivells tròfics inferiors i influint críticament sobre les funcions i estructura dels ecosistemes, la qual cosa es coneix com a ‘cascada tròfica’.
Per a la investigació es van usar càmeres amb detectors de moviment que permeten la vigilància de l'entorn des d'un punt d'instal·lació fix. Gràcies a aquests dispositius es va poder comparar el comportament d'alimentació sobre fruits de Pyrus bourgaeana, o perelloner, arbre de fruits carnosos les llavors dels quals són dispersades principalment per carnívors frugívors (raboses, teixons, fagines…), entre individus que coexisteixen amb el linx ibèric i aquells que habiten fora de l'àrea de distribució del linx al parc natural andalús. Aquest espai protegit és la llar d'una de les majors poblacions de linx ibèric en el món, i va ser l'últim refugi juntament amb Doñana per a l'espècie quan va estar a la vora de l'extinció.
El linx redueix l'abundància d'alguns carnívors
L'estudi mostra que el 70% i el 100% de les visites de raboses i fagines, respectivament, van ocórrer en piruétanos localitzats fora de territoris de linx. Les raboses i fagines poden ser fàcilment depredats per un competidor de major grandària, i el risc de depredació percebut dins dels territoris de linx podria portar-los a usar més intensament zones perifèriques per evitar trobades conflictives amb el linx.
La rabosa roja va ser el carnívor que va consumir més fruits de perelloner, però va ingerir un 38% menys de fruits dins dels territoris de linx en comparació amb altres raboses en zones sense linx. Els que van coexistir amb els linxs van ser frugívors menys eficients, consumint menys fruits i fent visites més curtes a aquest tipus de pereres, tots dos comportaments típicament vinculats a una resposta antidepredatòria. El teixó, no obstant això, no va semblar mostrar sensibilitat a la presència de linx, probablement a causa de la seua major grandària i corpulència.
“El teixó podria equilibrar la pèrdua de llavors dispersades per les raboses dins dels territoris de linxs en zones on les poblacions de teixons tinguen altes densitats, com ocorre en algunes zones de Doñana, on el perelloner és principalment dispersat per teixons” segons Jose Fedriani, un altre autor d'aquest estudi i investigador del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE, CSIC-UV-GVA).
Els carnívors no van ser els únics frugívors que van consumir fruits de Pyrus bourgaeana. No obstant això, la majoria de la resta d'animals involucrats, com els cérvols, van ser dispersius de llavors de molt baixa qualitat. Per tant, la rabosa és el principal dispersor de llavors per al perelloner en la zona d'estudi i la falta d'aquest dispersor podria alterar la demografia i l'estructura espacial d'aquest escàs arbre de fruits carnós. “Encara que hem avaluat aquestes alteracions sobre el comportament de frugivoria en una escala local, animem als programes de reintroducció a considerar les cascades tròfiques com un mecanisme poderós, que pot alterar funcions clau de l'ecosistema de diferents formes” conclou Tamara Burgos, investigadora de la Universidad Rey Juan Carlos i autora principal de l'article.
