elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Rafael Guastavino: l'arquitecte valencià que va triomfar a Nova York amb les seues “voltes antiincendis”

Rafael Guastavino: l'arquitecte valencià que va triomfar a Nova York amb les seues “voltes antiincendis”
  • Un fil de twitter recorre la fascinant història d'aquest valencià que va triomfar als Estats Units

Sabies que un valencià va construir una de les estacions de metro més famoses de Nova York? Es tracta de Rafael Guastavino, un famós arquitecte el sistema de construcció del qual basat en la utilització de l'arc de rajoles va ser fins i tot patentat.

A través del tuitero Pedro Torrijos (@Pedro_Torrijos) ens podem endinsar en la fascinant història d'aquest home al qual València li ret homenatge amb una estàtua en el seu honor que es pot visitar en la plaça de la Reina.

El fil de twitter comença recordant que "en 1881, un valencià perseguit per la justícia va desembarcar a Manhattan" i "35 anys després era un símbol de l'arquitectura de Nova York, gràcies a una cosa quasi inversemblant: construir a prova d'incendis".

Pel que sembla, segons assenyala Torrijos, Guastavino va arribar amb una important suma de diners a la ciutat "el dolent és que la procedència d'aqueixos diners era, per dir-ho suaument, dubtosa: 40 000 dòlars trets d'una complicada estafa amb pagarés i que, una vegada coneguda la seua participació en aquesta, li impedia tornar a posar un peu a Espanya", per tant, "arribava a Nova York per sempre".
El valencià tenia un gran talent: "la construcció amb volta paredada de rajola". Alguna cosa que va patentar com "el "Tile Arch System" sistema d'arc de paredó". Aquest sistema ràpidament va ser conegut com a "Sistema Guastavino” o “Rajola Guastavino” i "molta gent va voler construir amb aqueix mètode perquè presentava tres avantatges notables respecte als forjats de fusta i fins i tot als nous mètodes estructurals d'acer...", entre ells, la seua ràpida execució o el seu comportament antiincendis a l'ésser de material ceràmic.

Sota aquesta última premissa "el constructor va fundar la Guastavino Fireproof Construction Company i va vendre el seu sistema així: construcció a prova de foc".

Pedro Torrijos subratlla que "en les següents dues dècades, Guastavino va omplir de voltes catalanes desenes d'edificis representatius per tota la costa aquest i el centre del país. A Chicago, a Boston, a Filadèlfia, a Washington. Biblioteques, esglésies, parlaments, museus...i, per descomptat, a Nova York".

En la Gran Poma, relata el tuitero "en solitari o ja al costat del seu fill Rafael Guastavino Jr., va construir desenes de voltes. En la Grand Central Terminal, en el pont de Queensboro, en la Catedral de Sant Joan el Diví...".

Una famosa manera de construir que "en 1900, els arquitectes Heins & LaFarge van contractar a Guastavino per a construir en la City Hall Station, la primera estació de metro de Nova York. I ell va dissenyar un elegantíssim túnel el que les seues voltes avançaven per l'espai com els passos d'un ballarí".

"El 31 de desembre de 1945, els trens van parar en City Hall station per última vegada i des de llavors ha romàs sense ús". "En 2004, just cent anys després de la seua inauguració, l'estació de voltes catalanes que va dissenyar un valencià faldiller i cap boig va ser inscrita en el Registre Nacional de Llocs Històrics, atorgant-li així la màxima protecció patrimonial dels Estats Units" no obstant això, "és famosíssima però encara continua oculta. En l'accés exterior es pot veure el pòrtic de tessel·la blanca vitrificada, també bellíssim i també de Guastavino, però l'interior a penes es pot visitar, excepte en les ocasionals rutes guiades que organitza el Nova York Transit Museum".

Pujar