Quins han sigut els pitjors anys d'incendis en la Comunitat Valenciana?
Els focs de Begís i Vall d'Ebo han deixat cremat més terreny en una setmana que en tota una dècada
Els incendis de Begís (19.000 hectàrees) i Vall d'Ebo (12.150 ha) han calcinat més hectàrees en una sola setmana del que s'havia cremat en tota la dècada.
Si a això sumem al de Venta del Moro (1.300 ha) i el més recent a Les Useres (800 ha), estem parlant de 33.300 hectàrees calcinades en la Comunitat Valenciana en el pitjor estiu de l'última dècada.
A partir de les imatges del 18/08/2022 del #Sentinel2 de @CopernicusEU podem apreciar l'extensió de l'#IFBegís i l'#IFValldEbo. La primera de cada parell correspon a l'infraroig i la segona a la diferència de l'índex NDVI (vegetació) entre el 8/08/2022 i el 18/08/2022 pic.twitter.com/Zs15fTuMRs
— GVA Cartogràfic (@GVAcartografic) August 19, 2022
Quins han sigut els pitjors anys en matèria d'incendis?
Per a trobar un any tan devastador com aquest 2022 cal remuntar-se 10 anys arrere, al 2012, recordat per dos gegantescos incendis, els de Cortes de Pallars i Andilla, que sumats al de Xulilla van calcinar quasi 60.000 hectàrees.
El mordisco que dejó 2012
De fet, una part del que s'ha cremat per l'incendi de Begís ja havia sigut arrasat en 2012 i estava en procés de regeneració, en el triangle Teresa-Sacañet-Altura.
Comparativa incendios
— educación forestal (@eforestal) August 20, 2022
🔥Andilla 2012: quemó 20 065 ha
🔥#IFBejis: lleva unas 18 000 ha
Como se puede apreciar el de Bejís ha quemado regenerado del de Andilla. pic.twitter.com/ccB9su4gve
A més, en els últims anys també destaquen altres focs com el de Les Useres de 2007 (5.500 ha) o el de Llutxent, en 2018 (3.270 ha), incendis que eleven les estadístiques aqueixos anys.
Els anys 90 van ser especialment nefastos per als incendis forestals. Des de l'any 1990 al 1994 tots els anys van cremar més de 20.000 hectàrees (27.000 en el 90, 44.000 en el 91, 26.000 en el 92 o 26.000 en el 93).
Deu anys abans cal destacar l'any 1979, quan es va produir el que encara avui és considerat el pitjor incendi de la història d'Espanya: El que es va iniciar el 17 de juliol a Aiora i va acabar arrasant 40.000 hectàrees, des de Teresa de Cofrents fins a Moixent.
1994, l'any en què va cremar la Comunitat Valenciana
Però, amb diferència, 1994 continua sent el pitjor any en matèria d'incendis forestals: Van cremar 138.400 hectàrees i el 14% de la superfície forestal valenciana, en iniciar-se incendis simultanis per tot el territori.
La Setmana Negra de 1994 va començar el 2 de juliol amb incendis a Espadella (19.310 ha) i Villarluengo (a Terol, però que es va estendre després fins a la comarca dels Ports).
El 4 de juliol es van declarar nous incendis a Millars (25.430 ha), Fontanars dels Alforins (18.417 ha), Albaida i Agres. Per si no fos prou, el 5 de juliol s'inicia un altre foc a Requena (24.064 ha) i el 6 de juliol altre més a Alcoi.
La superficie que quemó 1994
En total, aqueixa setmana es van donar de manera simultània 8 grans incendis forestals (de més de 500 hectàrees), la qual cosa va sobrepassar als equips d'extinció, que no tenien tants efectius per a treballar en tants fronts.
La Comunitat Valenciana, cansada i desbordada, va veure com cremava gran part del seu territori. Una mossegada que encara avui es deixa veure en alguns paisatges. A més, es va tindre que lamentar la mort de fins a 14 persones. Només durant aqueixa Setmana Negra 104.000 hectàrees van acabar cremades.
La majoria, a principis de juliol
Segons les estadístiques, la major part de la superfície cremada es dona entre l'última setmana de juny i la primera de juliol, aproximadament el 40% del terreny forestal calcinat.
No obstant això, encara que els grans incendis es solen donar en aquest període, la setmana amb més focs (encara que de mitjana amb menys terreny cremat), solen donar-se en la setmana del 15 d'agost, especialment causats pels raigs, degut a la inestabilitat de mitjans de mes.
Sin embargo, si hablamos de número de incendios, éste se distribuye ampliamente a lo largo del año con mayor incidencia alrededor de la semana 33 (15 agosto), que es cuando más incendios por rayo tenemos.
— Mario (@Mario_72) July 4, 2019
No olvidemos que alrededor del 25% de los #iiff en la CV son por rayo
(3/n) pic.twitter.com/aQqsKf5y5b
Aquests suposen la principal causa (el 25%), per damunt d'altres causes humanes com l'activitat agrícola (el 21%) o la caça i el control de la vegetació (l'11%). Així i tot, el conjunt de les causes humanes arriba al 72%: Un 5% per cigarrets, un 5% per piròmans o un 2’4% per problemes en les línies elèctriques.
