Quasi mil tones de material sanitari per a salvar vides en la lluita contra el COVID-19

La secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament i comissionada de la Presidència de la Generalitat per a la coordinació de subministraments enfront de la COVID-19, María José Mira, ha manifestat durant la seua intervenció en Les Corts que "el Consell ha aconseguit cobrir les necessitats de material per a salvar vides en la lluita contra el *coronavirus en la Comunitat Valenciana després de dos mesos de molt d'esforç i treball".

Mira, que ha comparegut a petició pròpia en la Comissió d'Economia, Pressupostos i Hisenda, ha informat sobre els tràmits duts a terme en la compra i gestió dels subministraments necessaris per al proveïment de material contra la COVID-19.

En concret, la secretària autonòmica ha assegurat que han sigut adquirits a través de compres internacionals amb avions i vaixells, nacionals i donacions "quasi mil tones de material de protecció, que ha detallat en 30 milions i mig de màscares, 30 milions de guants, un milió i mig de bussos, 700.000 ulleres de protecció, 534 respiradors, 20.000 termòmetres d'infrarojos, 600.000 bates, 100.000 test ràpids, un milió i mig de capells, cinc milions de cubrezapatos i 10.000 fongues de difunts".

Tot aquest material ha sigut adquirit mitjançant la formalització de 63 contractes amb un cost de 81,7 milions d'euros. En concret, 38 contractes es corresponen amb 63 milions d'euros en compra de material; 14 contractes per valor de 1,7 milions d'euros en serveis vinculats a la plataforma logística i als hospitals de campanya; 8 contractes amb un cost d'11 milions d'euros en equipament, i tres contractes per valor de 6 milions d'euros en transport.

Dificultats en les compres

Durant la seua intervenció, Mira ha explicat que el treball s'ha realitzat "sota una enorme pressió perquè les previsions de l'estat d'alarma decretat pel Govern central s'havien desbordat i els i les professionals necessitaven més material específic".

La comissionada també s'ha referit a la picardia detectada en realitzar les compres "perquè molta gent aprofitava la tragèdia per a rendibilitzar els seus negocis, en molts casos poc fiables, ja que el mercat mundial s'havia convertit poc menys que en una cova de pirates i xerraires que venien productes miracle que resultaven ser un frau".

En aquest sentit, Mira ha denunciat la pressió de "alguns intermediaris internacionals, que fins i tot van arribar a amenaçar amb vendre la seua mercaderia a millors postors en una tessitura en la qual si no complíem amb el pagament a compte ni es plantejaven la possibilitat de confirmar una comanda".

Aportació de les empreses valencianes

La comissionada ha detallat els passos seguits per a aconseguir material, començant per la contractació dels serveis d'aprovisionament de diverses empreses valencianes, com el contracte amb l'Associació d'Empresaris d'Ibi, subscrit el 30 març, per a comprar 150.000 pantalles facials per 181.000 euros, o amb Marie Claire, el 8 d'abril, per a adquirir més d'un milió de màscares per 1.019.546 euros.

"Contractes similars han sigut tancats amb EMO (Especialitats Mèdic Ortopèdiques) o Orliman", ha indicat la secretària autonòmica, que ha agraït a Ivace i a la Direcció General de Farmàcia, "el suport en matèria d'assessorament en un temps rècord a les nostres empreses perquè pogueren adequar la seua fabricació al material COVID-19".

Mira ha aclarit també que "per a negociar en el canviant mercat internacional, en el qual la Xina ha anat modificant la seua normativa duanera quasi diàriament, hem contractat els serveis de consultoria logística i assessoria en duanes d'empreses de reconegut prestigi".

"D'igual manera -ha afegit- s'ha comptat amb companyies valencianes que han oferit la seua estructura al país asiàtic com Anona o Comité Tèxtil per a obtindre mercaderia, o de transitàries com Tiba o Raminatrans".

Així mateix, Mira ha assegurat que per a exercir la funció d'aprovisionament la seua gestió ha sigut recolzada per un marc regulador que avalava tant el seu exercici de negociació, com el de contractació, pagaments anticipats i posada a la disposició del material necessari.

Donacions i logística

D'altra banda, la comissionada ha destacat els centenars de donacions de material realitzades per empreses i entitats com a Divina Pastora, Dulcesol, Inditex, Telefónica, BBVA, Santander, València Club de Futbol, Llevant Unió Esportiva, o Associació Kuki, entre moltes altres.

De la mateixa manera, ha posat en valor l'ajuda de les empreses "que de manera voluntària han fet costat a la logística, com a Transports Mall, Transports *Virosque, Transports Torres, ADE Logística, Walkers dons o Anona, totes elles vinculades a la CEV i coordinades pel seu president, Salvador Navarro".

Quant al magatzematge i distribució dels productes que arribaven, María José Mira ha explicat com es van adequar els pavellons 8 i 11 de Fira València per a convertir-los en el 'magatzem COVID' de la Comunitat Valenciana i ha indicat que van obtindre "les llicències, les aplicacions informàtiques i el personal necessaris per a organitzar el treball".

Distribució de material

Durant la seua compareixença, Mira ha assegurat que el material adquirit per les diferents vies "s'ha destinat a tots els àmbits i s'ha fet arribar a la població de major risc a través de les farmàcies, ha cobert també la protecció de les forces de seguretat com a Policia Local i Autonòmica, i dels centres sociosanitaris, ja que les nostres residències han rebut quasi 5 milions de guants, 8 mil bussos o més d'1 milió de màscares".

Així mateix -ha continuat- el material també s'ha distribuït entre ajuntaments, funeràries, instituts de medicina forense, habitatges de tutelats, bombers, forestals, personal d'emergències, plantes de gestió de residus, seus judicials o centre de transfusions".

Sobre el procediment de selecció del material importat, la seua adquisició i subministrament, la comissionada ha explicat que "s'han assumit uns mecanismes de control per a assegurar els estàndards adequats aplicables i s'han complit totes les normatives existents, tant la Directiva 93/42/CEE del Consell de 14 de juny de 1993, relativa als productes sanitaris, com el reglament 2016/425 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de març de 2016, relatiu als equips de protecció individual".

Així mateix, per a garantir els productes i adequar el seu ús als diferents àmbits de la població, "hem comptat amb la col·laboració de l'Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (Invassat), que emetia fitxes tècniques, i amb l'Institut Tecnològic de l'Embalatge, Transport i Logística (ITENE) que ha elaborat assajos sobre cada producte, i de l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, que a través de Centre Nacional de Mitjans de Protecció ha oferit suport tècnic", ha aclarit.

Reserva estratègica

La comissionada també s'ha referit al pla per a mantindre una reserva estratègica de material que puga donar cobertura a la població i als professionals davant nous rebrots de la pandèmia.

Mira ha insistit que "per a assegurar la disponibilitat de material de protecció quant a quantitat, temps i lloc, amb el menor cost possible s'ha de mantindre un depòsit dimensionat tant per als mesos de consum estàndard, com per als mesos de consum d'emergència".

Finalment, la comissionada ha volgut agrair, davant els diputats valencians, la confiança que ha depositat en ella el president Ximo Puig i ha elogiat la diligència del seu equip compost pel sotssecretari de Sanitat, David Fernández, la secretària autonòmica d'Economia, Rebeca Torró, la directora general de Coordinació del Diàleg Social, Zulima Pérez, i la directora general de l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial, Júlia Company.