Quasi 7 de cada 10 famílies monoparentals femenines de la Comunitat Valenciana estan en risc de pobresa o exclusió social
Amb motiu del Dia de la Mare, que se celebra diumenge que ve, Save the Children recorda que en la Comunitat Valenciana un 67,5% de famílies monoparentals femenines de la Comunitat Valenciana està en risc de pobresa o exclusió social, una taxa que dupliquen a la del conjunt de llars amb xiquets, xiquetes i adolescents (32,5%). Així, en l'autonomia hi hauria 44.470 llars encapçalades per una dona sola amb fills i filles a càrrec en esta situació, segons dades de l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) 2023 de l'Institut Nacional d'Estadística.
Un 31,5% de les famílies monoparentals femenines es troben a més en una situació de pobresa severa, la qual cosa implica que 20.765 llars que compten amb una mare sola al capdavant estan en esta complicada situació.
“Les dones estan exposades a una major precarietat i pobresa laboral, la qual cosa influïx al fet que les seues taxes de pobresa siguen desproporcionadament elevades. Això és el caldo de cultiu perfecte perquè acaben estant en una situació de pobresa”, assegura Rodrigo Hernández, director de Save the Children en la Comunitat Valenciana.
A Espanya, hi ha 535.280 llars amb xiquets, xiquetes i adolescents que estan encapçalats per una dona sola. D'ells, la mitat viuen sota el llindar de la pobresa i molts més travessen serioses dificultats econòmiques. L'organització recorda que viure sota el llindar de la pobresa significa, en el cas d'una llar composta per una dona adulta i dos menors d'edat, ingressar menys de 17.583,20 euros a l'any. Per contextualitzar, el Salari Mínim Interprofessional (SMI) seguiria sense permetre eixir de la pobresa a una llar d'esta composició, ja que actualment són 15.876 € bruts.
Raquel viu a València i té un fill de nou anys i una filla de dos. Treballa netejant llars i de lloguer paga 500 euros, quasi la totalitat del seu sou alguns mesos. El que li sobra va per a pagar les factures de la llum i de l'aigua, quan li sobra. “Ens hem hagut de privar de moltes coses. Nosaltres no esperem l'estiu com altres persones, que tenen plans de viatjar. A nosaltres no ens aconseguix els diners, ens falta per al mes. A la meua casa sempre hi ha arròs: arròs amb quètxup, arròs amb ou... El bàsic. Peix quan puc, i congelat”, explica.
Les peticions de Save the Children
La solució a la bretxa que experimenten les llars monomarentales requerix una combinació de polítiques que atenguen les diverses dimensions en les quals es manifesta, segons Save the Children. Estes han d'entendre's com una inversió en igualtat de gènere i, alhora, en la infància, ja que contribuiran al ple desenvolupament dels fills i filles d'estes mares, garantint el seu benestar present i futur.
Espanya és un dels pocs països europeus que no compta amb una prestació universal a la criança. Esta mesura, tal com proposa l'organització, arribaria a més llars que l'actual deducció fiscal per a mares ocupades de fills de 0 a 3 anys, alleujant els costos econòmics de les llars monomarentales i ajudant a reduir i previndre les altes taxes de pobresa infantil. A més, Save the Children demana reconfigurar la Renda Valenciana d'Inclusió perquè amplie tant les quanties com les persones beneficiàries i que prioritze a esta mena de famílies.
“Encara que en els últims anys ja es van equiparar les famílies monoparentals femenines a les nombroses, encara queda molt per avançar perquè els xiquets i xiquetes que viuen en esta mena de famílies tinguen les mateixes oportunitats. És fonamental que el Consell redoble els esforços perquè cap d'estes famílies es quede arrere”, assegura Hernández.
