El Museu de Quart de Poblet comptabilitza la peça 1.000 d'una col•lecció que recupera la memòria històrica i la història local

El Museu de Quart de Poblet, que va començar a principis d'any, continua en el procés de restauració, catalogació i fitxatge dels diferents objectes de la col·lecció etnològica municipal i ja ha arribat a la peça número 1.000. Aquestes peces permeten conéixer millor la història recent del municipi i reflexionar i divulgar sobre aspectes tan diversos com ara la memòria històrica, l'economia de proximitat o els processos migratoris de la localitat. Entre els objectes que ja han passat tot el procés de registre i inventari es troben elements adscrits a l'àmbit del treball (agrícola i industrial), la llar, el mobiliari, l'alimentació, les comunicacions, la infància i l'ensenyança.

Per a la regidora de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament de Quart de Poblet (València), Cristina Mora, la labor que s'està desenvolupant des del projecte del Museu de Quart de Poblet “ofereix una reflexió sobre el passat molt interessant i ajuda també a repensar el moment actual a través dels testimonis que els objectes recullen”. Així mateix, la regidora ha destacat que “haver arribat en aquest primer any de treball a la peça número mil evidencia la gran participació i implicació dels nostres veïns i veïnes, als quals estem increïblement agraïts. Sense ells seria impossible realitzar aquest il·lusionant projecte”.

Aquest patrimoni etnològic és certament singular i, tot i ser principalment objectes de la vida quotidiana, permeten conéixer i recuperar històries de vida associades a les peces, les famílies donants i per extensió al poble i a la comarca. Així doncs, es poden trobar històries emmagatzemades en qualsevol objecte, inclús en un tan senzill com el pot metàl·lic d'una tenda d'espècies de la localitat, que l'equip d'este projecte, coordinat per la Regidoria de Cultura i Patrimoni, va obtindre a través d'una donació en 2015. La peça va ser recuperada d'una tenda d'ultramarins de Villanueva de los Infantes (Ciudad Real) i adquirida després per una veïna de Quart de Poblet. La singularitat d'aquesta radica en el fet que pertany a una empresa local ja desapareguda i que, acompanyada d'una sèrie de documents (factures i pagarés, adquirits en un antiquari de Xàtiva en 2016) i de la informació extreta del padró municipal del 1935, aporta molt de contingut per a l'estudi d'eixa època.

'Refinería de especias (salsas) 'La Mascota'' s'ubicava al carrer de la Libertad, núm. 5, en temps de la Segona República Espanyola, durant la dècada de 1930. Un fet que ja exposa la rellevància que pot adquirir la col·lecció per al coneixement i la divulgació d'un fet històric recent com és la Guerra Civil espanyola. Amb la caiguda del règim democràtic republicà, el carrer de la Libertad va ser renomenat com carrer de Gerardo Paadín pel consistori franquista i des de 2016 ha recuperat el seu nom de toponímia tradicional, carrer del Molí.

A més d'este assumpte de memòria històrica, la documentació que acompanya la peça evidencia més qüestions sobre l'economia de l'època. Com per exemple, que l'empresa i el domicili del propietari compartien ubicació al carrer de la Libertad, com tants altres comerços d'aleshores. Les característiques del pot metàl·lic recorden la venda a granel i es pot vincular a un tema d'actualitat com és l'economia de proximitat o de quilòmetre zero. Així mateix, el disseny tant de l'objecte com dels documents són un clar exemple dels plantejaments estètics dels anys 1930 a Espanya, prou innovador i actual pel que fa a l'ús dels colors o a les tipografies modernes.

Però les peces també permeten parlar de la societat i dels processos migratoris de Quart de Poblet, ja que el comerciant no era l'única persona que habitava la vivenda i tant ell com les seues dues companyes eren persones nouvingudes al municipi. Com apunta Andrea Moreno, tècnica municipal de Cultura i Patrimoni i responsable d'aquest projecte, "segons el padró municipal del 1935, que hem analitzat per realitzar l'estudi de la peça, el propietari de 'La Mascota' era Luis Montón Coca, nascut a Cullera en 1897, fadrí, sabia llegir i escriure i va arribar a Quart entre 1929 i 1930. Comerciant de professió, al padró consta com a “C-V (Cap de família-veí)” dins de la classificació veïnal d'aleshores i a la seua casa també consten domiciliades dues dones “per raons domèstiques””.

Una de les dones era Mercedes Romá Manuel, nascuda el 1897, natural de Barcelona i casada. Segons la documentació oficial, sabia llegir i escriure i consta amb ofici domèstic. Junt amb ells també residia Mercedes Llopis Romá, nascuda el 1920, a València, fadrina, que sabia llegir i escriure i es dedicava a “sus labores”, segons el padró. Totes dues van arribar a Quart de Poblet entre 1929 i 1930, en la mateixa data que el propietari del comerç 'Refinería de especias (salsas) 'La Mascota''. Un comerç que, ara després dels anys transcorreguts, reviu i torna a la memòria gràcies a la tasca efectuada pel Museu de Quart de Poblet.

Sobre el museu

L'objectiu del Museu de Quart de Poblet és generar un entorn virtual que permeta la posada en valor i la divulgació de la col·lecció municipal i dels elements patrimonials d'aquest municipi de l'Horta Oest i es preveu que el portal web siga accessible a la ciutadania durant el primer trimestre del 2021. Es tracta d'un projecte EDUSI de l'Ajuntament de Quart de Poblet (València) cofinançat al 50% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), a través del Programa Operatiu Plurirregional d'Espanya (POPE) 2014-2020 en el marc de l'Estratègia de Desenvolupament Urbana Sostenible (EDUSI) municipal.

Mitjançant la xarxa i a través de qualsevol dispositiu, tant el veïnat com persones interessades en el món de l'etnologia o investigadors d'arreu del món podran consultar i gaudir del patrimoni cultural de Quart de Poblet.  El projecte, coordinat per la Regidoria de Cultura i Patrimoni, comptarà amb un sistema de gestió de codi obert amb un ampli conjunt de funcionalitats, que estaran orientades a la difusió del patrimoni i a la seua aplicació al sector turístic. Aquesta infraestructura virtual també permetrà la integració de la informació patrimonial de Quart de Poblet en un únic portal i generarà un espai de participació, reflexió i trobada en la xarxa, que acoste el patrimoni i la cultura a la ciutadania.