El CDR La Safor crea l’Oficina d’Habitatge Rural amb l’objectiu de fer més accessible l’habitatge als pobles i augmentar l’oferta disponible
El CDR La Safor crea l’Oficina d’Habitatge Rural per afrontar una de les problemàtiques més preocupants en l’actualitat: la falta d’habitatge disponible i a preus accessibles als pobles.
L’objectiu de l’oficina és augmentar l’oferta d’habitatge disponible als pobles i fer-ho a preus accessibles. Per a això, un dels serveis principals serà l’acompanyament a persones propietàries d’immobles buits, a qui se’ls facilitarà la tramitació d'ajudes i subvencions destinades a la millora i rehabilitació d'habitatges amb la finalitat de, posteriorment, destinar-los a lloguer o posar-los a la venda. També es realitzarà un assessorament als ajuntaments que ho desitgen sobre diferents maneres d’actuar en aquesta matèria. Així mateix, des de l’oficina es pretén realitzar un informe de l’estat de la vivenda als pobles per poder facilitar així el coneixement del parc d’habitatge local i quines mesures o actuacions s’han de prendre per evitar la pèrdua i abandonament del patrimoni existent.
Aquest servei posarà el focus en aquelles vivendes deshabitades que, després d'una millora en la seua infraestructura, poden resultar molt més habitables, tant per a joves del poble com per a persones o famílies nouvingudes que busquen habitar el medi rural. A més a més, en col·laboració amb els ajuntaments que mostren interés, es coordinarà la creació d'un banc d'habitatges que facilite la tasca d’assentament de noves persones pobladores, tasca que ja s’està duent a terme des de l’àrea de despoblament del CDR La Safor i que troba en la qüestió de l’habitatge als pobles la principal barrera.
També s’incidirà en la creació de lloguer social als pobles, sobretot per donar la possibilitat de disposar d’un sostre a persones i famílies en risc de vulnerabilitat.
L'Oficina d'Habitatge Rural del CDR La Safor serà el nexe entre les ajudes destinades a la millora de l'habitatge, dels fons “Next Generation EU”, i entre les persones que, per diferents motius, no disposen de mecanismes o no tenen els coneixements per a tramitar i fer efectives aquestes ajudes. Tot amb la finalitat que aquests immobles passen a posar-se disponibles per a la població, sobretot en forma de lloguer, ja que és l’opció més assequible per accedir al dret a l’habitatge i és la que més escasseja en els pobles. L’oficina iniciarà la seua tasca en els pobles de menys de 1.000 habitants de la zona de la Vall de Vernissa, com són Alfauir, Almiserà, Castellonet de la Conquesta i Llocnou de Sant Jeroni, i amb els ajuntaments que vulguen col·laborar en iniciar aquest pla d’acció.
Aquesta Oficina comptarà amb un espai físic en el municipi de Beniarjó, però també serà itinerant per aquells municipis on s’haja establert un acord amb els ajuntaments per facilitar aquest servei al seu veïnat. L’atenció al públic fixa es realitzarà dilluns i dimecres de tres a set de la vesprada en el carrer de la Diputació de Beniarjó i en els telèfons 960 434 840 i 722 538 532.
Llums i ombres sobre l’habitatge als pobles de la mediterrània
Actualment, en els municipis rurals de la Safor i d’altres comarques valencianes s'estan donant dos fenòmens contradictoris: l’abandonament dels pobles i una demanda social urbana per anar a viure a ells. D'una banda, la problemàtica de la despoblació es fa evident ja que, malgrat no descendir de manera alarmant el nombre d'empadronades en els municipis, cada vegada hi ha menys població i, per tant, menys vida, menys activitat econòmica, oferta d'oci i, per descomptat, serveis bàsics com l’escola, que no se salva de l’amenaça de ser tancada per falta d'alumnat. Però potser la major evidència de la despoblació és la quantitat de cases tancades i en procés de deteriorament als pobles, sovint amb un cartell de “es ven” mig esborrat o sovint sense rastre de vida, esperant a ser obertes algun dia.
D'altra banda, trobem una creixent demanda d'habitatge en els nuclis rurals. L'augment de recerques en portals en línia i l’augment de cridades que reben els propis ajuntaments de pobles menuts, principalment per part de famílies i persones interessades a trobar un habitatge en el medi rural, demostren aquesta creixent demanda, la qual va tindre el seu punt àlgid durant la crisi de la covid-19 i el tímid èxode urbà cap als pobles que es va experimentar.
Davant aquesta situació s'ha d'analitzar què necessiten les persones propietàries que tenen els habitatges tancats per posar-los en el mercat, per què no tenen cap previsió de ser posats en lloguer o a la venda, o què els fa mantindre aquesta decisió. O per què els pocs habitatges disponibles als pobles tenen un preu tan elevat i inaccessible per a un salari d’una persona treballadora mitjana, tenint en compte l’estat de la infraestructura i les instal·lacions antigues. Amb una primera ullada trobem una oferta real molt limitada i uns preus poc accessibles, una combinació que a la llarga va deixant els pobles buits.
Al llarg de les últimes dècades, la costa mediterrània ha rebut molt de turisme. Això ha convertit la percepció dels pobles com un lloc de pas, no com un lloc a habitar, on treballar o on arrelar. Aquesta percepció i l’arribada de turistes amb un alt nivell adquisitiu ha popularitzat la compra de segones vivendes als pobles, la qual cosa ha provocat una tendència a l’alça dels preus de l'habitatge i el lloguer. A això se li suma la reticència general al lloguer fora d’època estival i els problemes d’envelliment de l’habitatge que, si no s’inverteix en reparacions, acaben per ser cases tancades i en procés de degradació. Molts dels habitatges tancats, a més d’un elevat preu de compra, han de ser rehabilitats posteriorment, resultant aquesta suma, en moltes ocasions, quanties més altes que una casa de nova construcció a la ciutat amb tots els serveis i comoditats molt més a prop de la porta.
És per aquest context que el CDR La Safor, que ja treballa contra la despoblació a través d’una àrea pròpia, ha sol·licitat fons a la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana per a l'obertura d'aquesta Oficina d'Habitatge Rural. Aquesta subvenció entra dins del finançament de la Generalitat per a actuacions d'implementació i promoció dels objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030, destinats a entitats sense ànim de lucre.
La proposta del CDR La Safor és l'elaboració d'un projecte pilot de Pla d'Acció per a la consecució dels objectius de l'Agenda Urbana. Concretament, l'objectiu 8 de la citada agenda parla de “garantir l'accés a l'habitatge” i l'objectiu específic 8.1, “fomentar l'existència d'un parc d'habitatge adequat a preu assequible”. Aquest objectiu es relaciona directament amb l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 11 (metes 11.1, 11.4 i 11.a) i indirectament amb l’ODS 1 (meta 1.2) i ODS 8 (meta 8.2).
Per a “fomentar l'existència d'un parc d'habitatge adequat a preu assequible” es treballarà en les dues línies abans exposades. Per un costat, en l'assessorament i tramitació d’ajudes a propietàries d'habitatges en el medi rural i l’assessorament a ajuntaments en diverses vies d’intervenció en matèria d’habitatge. I, per altre costat, en la realització d’una tasca de sensibilització de cara a la població sobre la problemàtica de l’habitatge, en l’elaboració d’un informe de l'estat de l'habitatge en cada municipi on es treballe, perquè administracions i veïnat coneguen com l'estat real del parc d'habitatge al poble, i en propostes per adequar-lo i fer del municipi un lloc més accessible i fàcil d’habitar.
D'aquesta manera, amb el treball diari d'assessorament, i a través de la sensibilització i la creació d'estructures socials actives i conscienciades amb la problemàtica de l’habitatge, s'espera crear un banc d'habitatge de la mà dels ajuntaments i el veïnat implicat en la recerca que, posteriorment, servirà per fixar persones en el poble. I fixar tant a les noves generacions del poble com a noves persones pobladores amb projectes de vida que nodrisquen aquest d'una perspectiva més comunitària, en contraposició al model de propietari de segona residència imperant en la costa mediterrània que deixa buit el poble la major part de l’any.