Recorre les falles de València amb els ruteros fallers

Tothom coneix les Falles, als fallers fervorosos de les comissions falleres i les falleres que ploren en lliurar el seu ram en l'Ofrena de Flores a la Mare de Déu, però molt pocs coneixen als ruteros fallers. Qui són? Doncs bé, són aquelles persones que des del dia un que les falles estan plantades als carrers comencen la seua ruta per a veure i immortalitzar amb la seua càmera fotogràfica els 392 monuments fallers censats per la Junta Local Fallera.

Ildefons Blanco, Ethan Daniel Díaz, Giacomo Rovini i Dani García són ruteros que s'han posat aquest any calçat còmode i, enguany la màscara, i si tot sale com l'esperat completaran la visita a totes les falles censades en JCF, ja que il·lusió i ganes no els falta, després de quasi un any i mig esperant aquest anhelat moment. També, altres amants de les falles i els seus monuments s'uneixen a ells en alguns trams del recorregut. Un dels ruteros fallers, Dani García compte com sorgeix aquesta experiència fallera, en què consisteix i les gratificacions i dificultats que es troba en aquest camí.

No és la primera vegada que realitzes la ruta fallera, com va sorgir aquesta idea?

La Ruta Fallera és un projecte que sorgeix en 2011, quan va coincidir que va ser el meu primer any no faller de comissió amb un moment personal complicat. Vaig haver de recórrer a un somni de xicotet, quan veia les revistes falleres i la curiositat que llavors em generava de no poder veure les falles excepte per esbossos i no tenir fotografies d'aqueixos projectes. Se'm va plantejar la possibilitat d'anar a la recerca de destinacions que abans no vaig tenir ocasió d'anar, i com disposaria de temps per a fer-ho, em vaig animar a organitzar aquesta espècie d'aventura. El primer i potser la clau de tot això va ser trobar les ubicacions, cosa que no va ser gens fàcil, i una vegada aconseguit situar els punts exactes on es planta cada falla, ja va ser anar traçant trajectes que simplificaren l'espai i el temps. Així fins a arribar 2012, on em vaig quedar en 330 falles visitades i no va ser fins a conèixer un altre amic, Ildefons Blanco, qui va començar també a fer el seu propi repte, que el vaig poder completar.

Com afrontes aquest repte faller? Què és el que t'apassiona de realitzar-ho?

Apassionen moltes coses, en el personal és molt gratificant veure que eres capaç de superar obstacles, que arreplegues un material fotogràfic que és teu amb un gran valor, sobretot amb el pas del temps. Sents que eres testimoni de molts treballs que per part de la majoria de fallers no és molt visible, ja que tot es redueix a projectes d'especial o 1A. Apassiona veure com descobreixes artistes que estan començant i que planten en llocs poc coneguts, però que es van llaurant un camí. Apassiona també que gràcies a fer alguna cosa que t'agrada, coneixes gent meravellosa amb la qual compartir aquesta afició, alguna cosa que durant molt de temps no has pogut fer. També apassiona que a través de les falles, un coneix i s'enamora més de València, dels seus carrers i barris.

Com organitzes el recorregut?

Organitze el recorregut amb bastant antelació i sempre és millor fer-lo poc després d'acabar una ruta perquè tens més recents els problemes que t'hagen pogut sorgir en el camí (corts de mascletà, mala il·luminació o canvis d'ubicació, per exemple). Encara que després de vuit ocasions, els trajectes ja estan pràcticament perfilats, excepte alguna modificació que pugues ficar per a perfeccionar la ruta. Les zones ja les tinc definides perquè isca tot més ràpid, encara que com t'he comentat, sempre es realitza alguna modificació. El primer dia solc abastar part del centre, meitat oest de la ciutat (Arrancapins, Jesus, Patraix, Cruz Cubierta, Botànic, Extramurs, Mislata, Fuensanta, Tres Forques, Sant Isidre i Quart de Poblet). El segon toca Eixample, Russafa, Quatre Carreres, Camins al Grau, Algiròs i Zaidia). El tercer ho compartisc amb Ildefons Blanco, és un tram que obliga usar cotxe, es visiten totes les pedanies i acabem al Grau, on cadascun segueix amb el seu camí, jo continu pels poblats marítims, Benimaclet i Rascanya. L'últim dia queda El Carmen, Campanar, Marxalenes, Benicalap, Beniferri, Benimàmet i acabe a Burjassot. Els barris moltes vegades es mesclen, però més o menys serveix d'orientació.

Es realitza a peu o caminant?

Caminant excepte el tram de pedanies, ací és obvi ja que si hagueres d'agafar el bus per a anar a totes, perdries un temps molt valuós, amb cotxe pots veure-les totes en menys de sis hores, incloent Xirivella, a més Ildefons es maneja a la perfecció per cada lloc i això ajuda una barbaritat. La resta es fa caminant, excepte algun viatge que cal agafar metre per a arribar com a Quart de Poblet o Benimàmet-Burjassot.

A més de la ruta fallera que realitzes per les falles censades en la Junta Central Fallera, realitzes unes altres en les localitats que també celebren aquesta festivitat?

Al març no, en les quals cauen en dates posteriors si (Torís, Montserrat, Montroi, Alcàsser) i després les Fogueres d'Alacant, Sant Vicent del Raspeig i les falles d'Elda que solien ser al setembre

Què és l'imprescindible per a fer unisquen ruta?

Motivació, sense això és impossible. Quan un fa la Ruta i veu que els peus li demanen parar, de seguida es pregunta si val la pena seguir. Quan arribar a les cinc de la vesprada a casa del 19 de març, veus que tothom s'ho ha passat bomba, però que tu estàs que no pots ni fer passos per casa, t'ho tornes a preguntar. Però l'endemà, una vegada has recuperat forces, ho penses i dius si, tornaré a fer-la. Si ja entrem en un àmbit més tècnic, el que fa falta és estar preparat per a caminar, entrenar durant l'any, mantenir-te bé físicament, fer passejos llargs que servisquen per a tenir els peus habituats, la ment en bon estat i tenir un domini de la ciutat, sempre és millor conèixer-la que transitar per llocs que no domines. Després portar plans o itineraris amb totes les falles per si de cas, per a no deixar-se cap que pot passar a vegades pel subconscient. Portar una ampolleta d'aigua sempre damunt i gorra si hi ha previsió de sol, això ja cada persona decideix per a fer el seu camí més còmode.

Què és el més difícil de realitzar de la ruta fallera?

Et diria que el més difícil és superar obstacles que no depenen d'un mateix. L'exemple més clar és quan arribes a una falla i t'han tallat el carrer per la mascletà i no et deixen acostar-te. O que et posen una infantil encarada a la gran i no pots entrar a veure-la en condicions o amb closos impossibles de sortejar o la clàssica “pantalla d'estendards” que et cobreixen una falla sencera. Són coses que no depenen de tu i et desmoralitzen. Sobre el que depèn d'un mateix, és una lluita entre la ment i els peus, quan portes més de sis hores caminant i el sol estreny, has de trobar la manera de seguir avant i no pensar en tot el que et queda encara, sinó en el bo que encara et trobaràs, això és tot exercici psicològic.

Com ja l'has feta diversos anys, el grup que realitza la ruta és conegut en les comissions falleres? Com us tracten?

No crec que siguem molt coneguts cap dels quals fem això perquè hi ha una realitat una mica trista, que el monument tampoc interessa a tanta gent com ens agradaria, i de fet la majoria de fallers o falleres no coneixen ni el nom dels seus artistes, per tant, a nosaltres que ens encarreguem de fer difusió de les falles, tampoc ens tenen reconeguts. No és el nostre objectiu tampoc, és millor anar al nostre, encara que és veritat que cada vegada coneixem més persones que s'interessen pel que fem i fins i tot ens esperen, ens donen facilitats, no ofereixen qualsevol cosa que necessitem i és alguna cosa que emociona. Però ja et dic, és una cosa puntual d'algunes destinacions on hi ha vertaders “addictes” a les falles.

A causa de la situació covid, la ruta es pot veure afectada o transcórrer de manera diferent?

Segurament influirà, el canvi de març a setembre ja implica canvis de climatologia, encara que és cert que ja a Alacant, Sant Vicent del Raspeig o Elda, que feien les seues festes de Fogueres o Falles a l'estiu, ens posaven a prova de la calor, però això serà un “màster” en ruta a altes temperatures. Després amb l'assumpte dels protocols, el toc de queda no afectarà, potser en algunes coses fins podem eixir guanyant per no haver de sortejar revetles, cercaviles, mascletás. Mentre que la massificació de gent, és alguna cosa que ja tractem d'evitar sempre, i fora del centre no sol haver-hi problema en aqueix sentit. Això sí, sempre anirem amb la màscara i tractant de portar la precaució necessària, les falles cal gaudir-les com es puga però sense perdre la idea que continuem immersos en una pandèmia i que després la vida ha de continuar.

Quins consells els donaries als amants de les falles perquè s'animaran a fer la ruta fallera?

Que no hi ha res més bonic que perdre's per la ciutat i descobrir falles que no sabies ni que existien en llocs preciosos. Fer una ruta és molt flexible, les falles estan per tota la ciutat i municipis de voltant, te les vas trobant fins sense cercar-les vages on vages. Els animem que es pareixen un parell de minuts en cada lloc, que facen un volt pels barris i vegen el treball dels nostres i les nostres artistes, tot el que porta darrere cada falla val la pena aqueixa aturada. No tot el que embolica les falles mesura 14 metres i costa 100.000 euros i, sobretot, en falles infantils s'està vivint un moment daurat que cal gaudir. Tots i totes haurien de fer la seua particular ruta, encara que siga una hora, si en quatre dies hi ha temps per a tot, i més en aquestes falles de setembre sense festes, que menys que donar-li valor al monument, és art valencià, i som una comunitat privilegiada de poder tenir una festa tan oberta, tan espontània, tan divertida i alhora, tan cultural. I amb una Ruta Fallera, un s'enamora encara més de tot això.