El projecte tècnic de cicloturisme comarcal proposa una xarxa amb huit rutes i 426 quilòmetres
En una de les tres reunions celebrades amb els agents socials implicats en el desenrotllament turístic de la Vall d'Albaida amb motiu del Pla de Competivitat, es va proposar l'elaboració d'un projecte tècnic de cicloturisme comarcal que l'escriptor i geògraf Jose Manuel Almerich va presentar dilluns de vesprada. La proposta articularia tots els pobles de la Vall d'Albaida en huit rutes: una principal de 253 quilòmetres i entre 4 i 6 dies, i huit temàtiques: el barranc del Joncar, el camí de les Aigües, el camí dels Corporals, els surars de Pinet, el camí de Jaume I, l'ombria del Benicadell i la Covalta. Una xarxa total de 426 quilòmetres que té en compte les preferències dels cicloturistes, etapes d'entre 45 i 65 quilòmetres, segons els estudis. Com assenyala el president de la Mancomunitat, Vicent Gomar, «El sector públic i el privat podem fer realitat un projecte atractiu, ambiciós i sostenible si remem en la mateixa direcció».
L'autor de l'estudi, Jose Mauel Almerich, recorda que «El turisme en bicicleta aporta grans beneficis allà on s'hi desenvolupa, especialment en zones rurales o territorios que no sigues destinacions de turisme massiu». Tot i que la Vall d'Albaida hauria de competir amb destinacions consolidades juga al seu favor la climatologia, les bones comunicacions o el factor sorpresa, a més de comptar amb l'atractiu d'una 31% del total del territori protegit. Es tracta del parc natural de la Serra de Mariola; el paratge protegit de l'Ombria del Benicadell; les huit microreserves de flora; les zones d'interés comunitario (LIC) del riu d'Albaida, els Alforins i el Buixcarró-Marxuquera; o les àrees d'especial protecció per a les aus (ZEPA) que inclouen part de la serra de Mariola i dels Alforins. De fet, dels 34 municipis de la comarca, 29 compten amb algun espai natural protegit en els casos de Quatretonda, Pinet, Llutxent, Ontinyent, Bocairent, Albaida, Beniatjar o Atzeneta més de tres dins del terme municipal. «Un potencial paisagístic que implica que qualsevol proposta turística haja de fer una reflexió mediambiental» assenyala Almerich.
D'entrada, caldria efectuar una inversió en senyalètica, codis QR, guies turístiques i fullets, web i aplicacions per al mòbil. Els estudis assenyalen que el retorn de la inversió és de 19 euros per cada euro invertit, la qual cosa faria rendible el cicloturisme a mitjà i llarg termini. A més, caldria redactar un pla estratègic amb línies clares d'actuació perquè hotels, cases rurals, agències de viatge, municipis, restaurants i administracions reconeguen el perfil de turistes i les seues necessitats, així com els recursos turístics i els llocs d'interés. Per això, es realitzarien una sèrie de tallers formatius per a empresaris i treballadors turístics així com entitats públiques que reforçaren les accions dissenyades i les bones pràctiques a l'hora d'atendre el turista.
