El projecte Big History uneix innovació i patrimoni per lluitar contra la despoblació a Aras de los Olmos

Les ajudes i subvencions al voltant del projecte han aconseguit que la despesa pública d’aquest municipi dels Serrans de 359 habitants passe de 600.000 a 2.500.000 euros en una dècada. Entre les fites del projecte es troben la consolidació de l’Observatori Astronòmic de la UV, el condicionament d’un jaciment iber i un jardí etnobotànic o un projecte per convertir Aras de los Olmos en un municipi autoabastit d’energies renovables. Ana Sales Ten i Joaquín Martín Cubas, personal investigador de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local (IIDL) han publicat un article on analitzen les accions en el marc del projecte Big History.

La despoblació és un problema real en gran part del món rural. En el cas de la província de València hi ha municipis de la comarca dels Serrans que coneixen aquesta problemàtica molt de prop. En el cas d’Aras de los Olmos, el més interior de tota la comarca, la seua lluita contra la despoblació només es pot entendre a través de la seua col·laboració amb, entre d’altres ens públics, la Universitat de València. Com a conseqüència del projecte Big History, iniciat el 2013 en col·laboració amb la UV, aquest municipi ha pres la iniciativa i porta anys de canvis i innovació per pal·liar els efectes de la despoblació.

“La col·laboració amb les universitats valencianes i, especialment, amb la Universitat de València a través del projecte Big History, ha estat fonamental per canviar les dinàmiques d’un municipi afectat dels problemes típics associats al fenomen de la despoblació”, com declara Rafael Giménez, alcalde d’Aras de los Olmos.

Un article, publicat en la revista TERRA. Revista de Desarrollo Local pels investigadors de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local (IIDL) de la UV Ana Sales Ten i Joaquín Martín Cubas (impulsor del projecte), ha recollit tots els avanços polítics, econòmics, socials i culturals produïts en la població amb Big History.

D’una banda, s’ha produït una gran inversió econòmica addicional als pressupostos ordinaris que ha augmentat la despesa a causa de les ajudes i les subvencions rebudes des de les diferents administracions i entitats. En una dècada, l’Ajuntament d’Aras de los Olmos ha passat de gestionar al voltant dels 600.000 euros a gestionar prop de 2.500.000 d’euros. Ha comptat també amb el suport d’altres institucions i organismes públics com la Mancomunitat de l’Alt Túria, la Diputació de València o la Generalitat i diferents empreses, associacions i organitzacions de la societat civil valenciana.

Per exemple, per a substituir totalment el proveïment elèctric de la població per la combinació de quatre energies renovables (fotovoltaica, hidràulica, eòlica i biomassa), Aras de los Olmos va començar aquest any amb la instal·lació de panells fotovoltaics als quals seguiran la resta de les fonts per completar el sistema amb el qual volen convertir-se en un municipi capaç d’autoabastir energèticament.

Un altre exemple, són les successives edicions de la Universitat d’estiu “Ciència i Desenvolupament Rural”, les visites dels Erasmus o de l’alumnat de màster. A més, el projecte es troba dins de la xarxa internacional de divulgació científica Open Science Centers, especialitzada en el desenvolupament de comunitats locals a través de les oportunitats que ofereixen la ciència i la tecnologia.

D’altra banda, el projecte Big History, basat en els principis de la governança democràtica, aposta clarament per la participació veïnal. Segons la investigació, s’ha produït un procés de reflexió sobre la seua situació, les seues debilitats i fortaleses, els escenaris als quals aspiren, les línies estratègiques i els compromisos particulars per fer-ho possible. A través d’un procés iniciat amb assemblees obertes, més tard es va fomentar el voluntariat dels veïns i veïnes en els projectes i la participació democràtica directa en forma de consultes ciutadanes, en qüestions com el lema del municipi o la nova imatge corporativa de l’Ajuntament.

Una altra cara del projecte passa per l’impuls de la cultura, la història i la formació. Des de la consolidació de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, al jaciment iber “Castell de la Muela” (un poblat fortificat situat a la Muela de Santa Catalina datat entre els segles XII i VI a. de C.) passant pel Jardí Etnobotànic de plantes Medicinals i Útils. El jardí, enclavat en un antic cementeri, ofereix una col·lecció de plantes autòctones d’ús medicinal, culinari, ornamental i tradicional i va comptar amb la direcció tècnica del Jardí Botànic de la UV.

Els veïns han aconseguit desenvolupar una xarxa d’atenció social especialment enfocada als majors (centre de dia, ajuda a domicili, plans o activitats d’envelliment actiu) i oberta a uns altres sectors de la població com el foment del cooperativisme, especialment entre les dones, un alberg per als joves o ordinadors portàtils per als xiquets.