Pérez Garijo ret homenatge a 19 persones de les comarques de Los Serranos i el Rincón de Ademuz, víctimes de l'Holocaust

La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, acompanyada de l'alcalde de Chelva, David Cañigueral, ha homenatjat 19 persones de les comarques de Los Serranos i el Rincón de Ademuz, víctimes de l'Holocaust per defensar la llibertat i els valors democràtics.

La consellera Pérez Garijo ha lliurat a representants dels ajuntaments de diferents localitats de Los Serranos i el Rincón de Ademuz els Taulells de la Memòria corresponents al projecte Construint Memòria, que se situaran a llocs visibles dels municipis de les comarques. La cerimònia també ha comptat amb la presència d’alcaldes i alcaldesses de les diferents localitats comarcals, així com familiars de les víctimes i entitats memorialistes.

Durant la seua intervenció, la consellera s'ha referit a la seua visita recent als camps de concentració de Mauthausen en companyia dels representants de l'Amical i de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, a la qual també van assistir docents i estudiants de diversos instituts.

En aquest sentit, Pérez Garijo ha assenyalat que "compartim una experiència d'aquelles que marquen una vida, i en què va ser una satisfacció comprovar l'efecte de les polítiques de memòria, sobretot a l'educació".

Alhora, ha subratllat “com d’important és conèixer els fets, però també posar-se a la pell de qui va patir aquell horror, i fer-ho al lloc dels fets”.

"Vam poder assistir a l'homenatge internacional a les víctimes i comprovar com aquest tribut, a llocs com Itàlia, França, Polònia, Holanda, Bèlgica i molts altres, és una ofrena que no coneix d'ideologies ni tendències polítiques", ha assenyalat.

"Per això treballem -ha afirmat la consellera- perquè la memòria siga un element integral del sistema educatiu, de l’agenda de totes les administracions i, en definitiva, de la nostra democràcia".

A l'acte de Chelva, la consellera ha parlat de la importància de “reparar el dany causat” i retre homenatge a 19 valencians que, com les més de 600 víctimes de la Comunitat Valenciana i milions de persones a tot Europa, van patir “el mal radical”.

En aquest sentit, Pérez Garijo ha assegurat que sempre “hi haurà qui demane girar full, mirar al futur i deixar de remoure el passat però nosaltres no estem disposats que això passe”.

La consellera de Qualitat Democràtica ha assenyalat que aquella maquinària de la mort “estava dissenyada per no deixar rastre” però gràcies a les víctimes supervivents “sabem què va passar i per què”.

Reconeixement a les víctimes

En la seua intervenció, la consellera Pérez Garijo ha assenyalat que amb l'acte de hui “aconseguim les 533 rajoles lliurades als ajuntaments amb els noms i cognoms dels valencians i les valencianes que patiren aquell horror; i ho fem 77 anys després de l’alliberament d’uns camps d’on la majoria no va poder eixir mai”.

La consellera de Qualitat Democràtica ha lamentat “haver d'esperar tota una vida perquè reben aquest reconeixement, un acte en què cap de les víctimes ha pogut ser present”.

Pérez Garijo ha subratllat que “han sigut massa anys de silenci forçós i oblit premeditat”, però la memòria en forma de testimoni, investigació històrica, reconeixement i aprenentatge es va anar configurant com un instrument imprescindible “perquè els botxins no obtingueren la victòria final, la d'esborrar-ho tot, com si no haguera passat res”.

Hui s'ha retut homenatge a Vicente Aguilar Bonavida, Gonzalo Cortez Sanz, Manuel Manés Antón, Gonzalo Luciano Cotanda, Miquel Ferrer Blanco, José Monzonís Gracia i Juan Monzonís Gracia, d'Ademuz; Antonio Civera Caudet i José Ferrer Cerverón, d'Alcublas; Miguel Luis Báguena, Manuel Martínez, Pantaleón Laguna Díaz i Andrés Casbas Güerre, de Castielfabib; Manuel Alcaide Borromeo, José Martínez Ruiz i Juan Sánchez Solaz, de Chelva; José Madrazo Solano, de Pedralba; Feliciano Simón Sanahuja, de la Puebla de San Miguel; i Félix Esteban Monleón, de Vallanca.

La consellera ha explicat que “9 d'ells van morir en aquell infern i deu van poder tornar a viure en llibertat”, a la qual cosa ha afegit que “tenim l'obligació de continuar la lluita que van sostenir per fer un món millor, on la justícia i la dignitat humana no siguen esclafades per l'explotació, l'odi, la violència i la força”.

La consellera de Qualitat Democràtica ha afirmat que hui “fem justícia” a la seua memòria i fem nostres unes biografies que són “autèntiques lliçons de vida”. En aquest sentit, ha manifestat que gràcies a la seua lluita per la llibertat “hui podem ser lliures i no ho hem d'oblidar mai”.