Música i dansa s'uneixen per la igualtat a Olocau amb ‘Història d’una ballarina’

Dissabte passat, la Casa de la Cultura d'Olocau va ser l'escenari en el qual l'agrupació Patraix Clarinet Quartet i la ballarina Pila Mohedano van delectar el públic assistent amb ‘Història d’una ballarina’. Una obra que narra el viatge vital d'una dona lluitadora, resilient i dedicada en cos i ànima a la dansa. 

L'esdeveniment, organitzat per l'Ajuntament d'Olocau i la seua Regidoria d'Igualtat i Dona amb la col·laboració del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, i emmarcat en el programa d'actes per a commemorar el 8 de Març, va congregar unes 130 persones en el recinte. Entre elles, van estar, com a membres de l'Equip de Govern, els edils José Paricio, Olga Brínquez i Desa Vilaplana i l'alcalde, Antonio Ropero, i, en representació del Grup Municipal Partit Popular, la regidora María José García Pitarch. 

Com a introducció a la representació, Brínquez va realitzar un breu discurs en el qual va abordar els estereotips i els rols de gènere que han existit al llarg de la història en el món de la dansa i va convidar a la reflexió sobre esta problemàtica. Finalment, va presentar l'obra, “una inspiradora història de degradació, valentia i supervivència” focalitzada, tal com va assenyalar, “en la figura d'una ballarina, que s'entrega a l'art i a l'amor per a així poder suportar les dificultats i les traves de la vida”. 

Així, ‘Història d’una ballarina’ va mostrar la força que la música i la dansa posseeixen unides per a transmetre missatges i, en esta ocasió, la igualtat i la lluita de les dones van ser els temes centrals. Mohedano i els músics Juanjo López, Lucía de la Puente, Adrián Ombuena y Josep Alós van traslladar els assistents, amb el seu talent i, a través de les composicions de Piotr Txaikovski, Kurt Weill i Astor Piazzolla, a l'època tsarista, al període d'entreguerres i a l'etapa del primer govern peronista. Tot això, per a narrar d'una manera esquinçadora i emotiva el periple de la protagonista per l'alegre món del ballet i per la crueltat i el patiment dels cabarets i els bordells. La gran satisfacció per l'espectacle presenciat va ser visible al final de la funció amb una llarga ovació en peus per part del públic. 

Segons va afirmar Antonio Ropero, “amb la magnífica representació de la qual hem gaudit, es demostra una vegada més que Olocau és un municipi que estima la cultura en qualsevol de les seues formes d'expressió”. Així mateix, el primer edil va destacar “el missatge reivindicatiu per la igualtat de l'obra, que compartim plenament en el nostre municipi”.