El Magnànim reedita Espill, de Jaume Roig, un dels llibres més importants del Segle d’Or

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar el llibre Espill (1940), una novel·la en versos, de la mà d’Anna Peirats (professora a la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir), una de les obres més representatives de les lletres valencianes del Segle d’Or, escrita pel metge Jaume Roig (ciutat de València, 1407/1409-1478).

L’edició és el número 70 de la Biblioteca d’Autors Valencians, dirigida actualment per Enric Sòria i amb el catedràtic Vicent Josep Escartí com a subdirector. L’Espill fou el número 1 de la col·lecció de la pròpia Biblioteca d’Autors Valencians, quan estava dirigida per Joan Fuster (en edició de Vicent Escrivà) i estava esgotat.

La nova edició de l’Espill es presenta amb una grafia actualitzada per tal de facilitar-ne la lectura sense alterar el text original. Així mateix, l’edició s’acompanya amb un complet estudi introductori de Peirats i de notes a peu de pàgina, amb la finalitat de guiar el lector, no necessàriament acostumat a enfrontar-se amb la lectura dels textos clàssics valencians. En definitiva, és una versió rigorosa i alhora amb l’objectiu de divulgar una obra cabdal de la literatura valenciano-catalana.

L’Espill és una obra que ha estat interpretada des de diferents vessants: de vegades tenint en compte només un itinerari de lectura, centrat en la misogínia que s’hi evidencia, d’altres fins i tot des de l’àmbit de la literatura picaresca. Més enllà d’encasellar o dirigir la interpretació de l’obra des d’un únic itinerari, cal partir del doble objectiu presentat pel mateix autor des de l’inici: escriure unes noves rimades (gènere equivalent a “novel·les rimades”) en més de 16.000 versos, que presenten una aparent ambigüitat, com a aforisme o literatura moralitzant, o facècia, o sarcasme i literatura de caire satíric.

El mateix títol de l’obra, Espill, se situa en el context d’interpretació de lectura, entesa com a obra inspirada en tota una tradició “especular” medieval, a l’estil d’obres com l’Speculum Humanae Salvationis, amb les quals comparteix el caràcter moralitzant, però també enciclopèdic, on té cabuda la medicina, la història, la teologia, la ironia, etc., al servei d’un clar objectiu didàctic, a mode d’espill on veure’s reflectit el lector, per tal d’evitar el pecat i assegurar-se la salvació eterna. La misogínia, en aquest objectiu, és el context en què es veu immersa la societat del moment, passada pel tamís d’un humor que, a mig camí, moralitza des de la sàtira, o satiritza des del to moralitzant. La resposta de la interpretació de l’obra la tindrà el lector, que pot triar l’itinerari de lectura adequat a la finalitat elegida per viure.

Anna Peirats es va doctorar per la Universitat de València (2002) i va obtindre el Premi Extraordinari de Doctorat (2003) i el Premi Milà i Fontanals d’Història Literària de l’IEC (2003) per l’edició crítica i l’estudi de l’Espill, de Jaume Roig. Va ser premiada per la Società Internazionale per lo Studio del Medioevo Latino (SISMEL), de Florència (2002), per a la col·laboració en el projecte Bibliotheca scriptorum Latinorum medii recentiorisque aevi (BISLAM). Va obtindre una beca postdoctoral del Ministeri d’Educació i Ciència per a una estada al Raimundus-Lullus-Institut de Friburg de Brisgòvia (Baden-Württemberg, Alemanya) (2002-2005) i una beca Juan de la Cierva (2005-2007) del Ministeri d’Educació i Ciència, adscrita a l’IIFV, al terme de la qual es va incorporar a la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir, on imparteix docència. Actualment és directora de l’Institut d’Investigació Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes (IVEMIR-UCV) i de la revista científica Specula, d’humanitats i espiritualitat, adscrita a l’IVEMIR.