El Magnànim inicia l’edició de l’Obra literària de Josep Iborra amb dos volums de 1.400 pàgines

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de posar en marxa un projecte molt ambiciós: la publicació de l’Obra literària de Josep Iborra (Benissa, 1929 - València, 2011). El primer títol d’aquesta sèrie és Una literatura possible, editada en dos volums que fan plegats més de 1400 pàgines. Aquesta obra serà seguida del Diari 1965-1977, totalment inèdit.

El primer volum porta com a subtítol La constitució d’una literatura i recull una tria de les més de set-centes ressenyes crítiques que Josep Iborra va escriure per a diverses publicacions periòdiques, en què comentava l’actualitat editorial, tant d’autors de la literatura catalana com d’escriptors d’altres literatures traduïts al valencià, a més d’una sèrie de textos que expliciten la seua concepció del fet literari i de la crítica literària. Moltes d’aquestes ressenyes són veritables síntesis crítiques, d’una gran densitat, concises i penetrants alhora.

El segon volum inclou els assaigs que Josep Iborra va publicar sobre autors i períodes de la literatura catalana. Es tracta de La trinxera literària, una sèrie d’assaigs entre els quals destaquen el dedicat a la novel·la al País Valencià i un altre sobre la nova poesia que va sorgir a partir dels setanta, entorn de les mateixes dates en què es produeix la renovació narrativa; Confluències, que aplega textos centrats en obres i autors determinats, com ara Vicent Andrés Estellés, Enric Valor o Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez-Cutillas, i Estudis sobre història literària, la majoria inèdits, que esbossen un esquema d’història literària de l’àrea lingüística del valencià juntament amb uns altres sobre clàssics de la literatura medieval.

El títol d’aquest primer lliurament de l’Obra literària de Josep Iborra al·ludeix a la voluntat de contribuir a fer possible, mitjançant la crítica literària, una literatura moderna en valencià. Josep Iborra centra la seua atenció en el País Valencià, resseguint tot el procés, vacil·lant i sinuós, que ha permès finalment l’eclosió i la constitució d’aquesta literatura entre els valencians des de finals de la dècada dels setanta del segle passat, però moltes de les seues observacions són extrapolables al conjunt de la literatura catalana. Aquests dos volums es poden llegir, de fet, com un curs de literatura catalana i també com una proposta incitant de diferents itineraris de lectura.

Els dos volums conten amb un pròleg de Francesc Pérez Moragón i una nota preliminar d’Enric Iborra.

Nota sobre Josep Iborra

Josep Iborra, nascut a Benissa el 1929, va morir a València el 24 de febrer de 2011. El 1955 va publicar el seu primer llibre, Paràboles i prou, un recull de contes, que es va reeditar, ampliat, el 1995. Del 1982 és Fuster portàtil, que va guanyar el premi d’assaig Joan Fuster. També va publicar centenars de ressenyes i nombrosos assaigs de crítica literària, que el van convertir en una mena de crític orgànic de la generació que en aquell moment s’incorporava a la literatura catalana des del País Valencià. El 1995 va publicar dos llibres: Confluències i La trinxera literària (1974-1990), que recollien els seus estudis sobre literatura catalana apareguts prèviament en publicacions periòdiques.

Una mica més tard, dos reculls d’assaigs literaris: Inflexions (2004) i Breviari d’un bizantí (2007). Pòstumament, han aparegut dos llibres més. El 2012, Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster (PUV), tesi doctoral llegida el febrer del 1984 en la Facultat de Filologia de la Universitat de València, que havia restat inèdita, refosa i ampliació de Fuster portàtil. I Fuster, una declinació personal (PUV, 2014), una declinació o una anàlisi dels aspectes que singularitzen la personalitat humana i literària de Fuster a partir de l’experiència de Josep Iborra com a lector i amic seu. El 2018 va publicar L’estupor, primer lliurament de l’enorme massa de material inèdit que Josep Iborra va deixar a la seua mort.