El Magnànim anuncia les obres guardonades als Premis València i València Nova 2022

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha donat a conéixer les persones guardonades als Premis València i València Nova.

En l’edició de 2022 s’han presentat 288 obres. Els guardonats dels Premis València en la modalitat de narrativa han estat Vicent Enric Belda, en valencià, i Francisco López Serrano, en castellà. En poesia, Albert Garcia Elena, en valencià, i Juan Ramón Santos, en castellà. El premi València d’Assaig és per a Toni Bellón Climent, i el de novel·la gràfica per a Candela Sierra. Entre els guardonats dels Premis València Nova trobem a Mayte Gómez Molina, Pablo Alaña Rivera, Tatiana Hidalgo Marti i Carles Fenollosa.

Els sis jurats s’han reunit aquest matí al MuVIM per a fer la deliberació, encara que l’anunci dels guanyadors i guanyadores junt amb l’apertura de la plica ha estat a càrrec de la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó; el director del Magnànim, Vicent Flor; i el cap de serveis administratius de promoció cultural, Josep Vidal, que ha actuat com a secretari.

Els Premis València se celebren des de la dècada dels cinquanta del segle XX. Entre les novetats de l’edició d’enguany, destaquen l’increment de la quantia dels premis en metàl·lic, de 80.000 a 100.000 euros, i l’ampliació de la participació en els premis València Nova, on s’han pogut presentar autors sense obres publicades sense límit d’edat.

Pavana per a un infant difunt

Pavana per a un infant difunt de Vicent Enric Belda ha sigut l’obra guardonada en la categoria de narrativa en valencià del premi València. El jurat, format per Ricard Vela Pàmies, Esperança Camps Barber, Ivan Carbonell Iglesias i Carol Borràs Barberà, destaca l’ambientació en l’època de la Renaixença a la ciutat de València i la seua rodalia. Un escenari on es produeix un doble crim. Al voltant de l'infanticidi, que és l'eix de la novel·la, hi ha moltes referències literàries i culturals amb un llenguatge acurat.

Vicent Enric Belda (Agullent, 1962) és un escriptor valencià i professor de l'IES l'Estació d'Ontinyent. Ha guanyat diversos premis per les seues publicacions en literatura infantil i juvenil, contes per a adults i narrativa.

Premi València Nova de narrativa en valencià

El jurat del premi València Nova de narrativa en valencià ha decidit per unanimitat deixar el premi desert.

La piel muda

El jurat, format per Susana Martín Gijón, Pere Cervantes, Purificació Mascarell i Eva Olaya, ha valorat per unanimitat atorgar el premi València de narrativa en castellà a la novel·la titulada La piel muda, de Francisco López Serrano, per la seua profunditat literària, l’originalitat del punt de vista, els vincles entre art i vida, i les referències culturals i artístiques que nodreixen una trama impossible d’abandonar des de la primera fins a l’última línea. Un text amb moltes capes interpretatives, ple d’imatges que deixen empremta en el lector, i una estructura i ritme perfectes. Una novel·la impactant, tan intel·lectual com visceral, escrita amb maestria i saviesa literària.

Francisco López Serrano (Épila, Saragossa), ha publicat diverses novel·les, relats i llibres de poemes, així com traduccions de poetes anglesos. Ha sigut guanyador de nombrosos premis, i col·labora habitualment en revistes literàries i diaris.

La sospecha eterna

Pablo Alaña Rivera, de Castelló de la Plana, ha aconseguit, per unanimitat del jurat, el Premi València Nova de narrativa en castellà, amb la novel·la La sospecha eterna. El jurat ha valorat la seua capacitat per mantindre la intriga i generar sorpresa en els lectors, a través d’una trama que suposa un viatge a les entranyes del sistema judicial. Un text escrit amb un ritme i estil net i precís.

Pablo Alaña, llicenciat en Dret per la Universitat de Cantàbria, treballa com a advocat penalista i mercantilista i dedica part del seu temps lliure a l’escriptura, la seua autèntica vocació.

Els Contorns de l’abisme

Els Contorns de l’abisme, d’Albert Garcia Elena, és l’obra guanyadora del Premi València de poesia en valencià. Els membres del jurat, Juli Capilla i Fuentes, Carme Fenoll i Clarabuch, Rosa Belda i Josep Antoni Fluixà Vivas, han valorat la seua unitat formal i estilística per la seua connexió amb la contemporaneïtat i l’era digital. El poemari barreja conceptes diversos amb imatges suggerents, llampants i sorprenents. En paraules del jurat, és “un poemari que connectarà amb els lectors joves”.

Albert Garcia Elena és llicenciat en filologia, gestor cultural i traductor. Durant els 90 va publicar tres llibres de narrativa. En els darrers anys s’ha centrat en la poesia i ha guanyat, entre d’altres, els premis Màrius Torres, Vicent Andrés Estellés, Miquel de Palol i Joan Alcover – Ciutat de Palma.

Mise in abyme

El jurat ha premiat el poemari Mise in abyme de Tatiana Hidalgo Marti amb el Premi València Nova de poesia en valencià. La coherència de la seua estructura i el seu llenguatge directe, apassionat, sincer i modern són els trets més rellevants trobats pel jurat. El llibre homenatja a autors clàssics com Vicent Andrés Estellés, Baudelaire i Martí i Pol.

Vida Salvaje

El guardonat amb el Premi València de poesia en castellà és Juan Ramón Santos, per l’obra Vida Salvaje. El jurat, format per José Saborit Viguer, Xelo Candel Vila, José María Micó Juan i Jesús Munárriz; ha destacat la seua construcció formal i l’emoció que provoca, que condueix al lector a fer una reflexió metafísica sobre la pròpia existència.

És el tercer poemari de l’autor de Plasencia, que també ha publicat novel·les i llibres infantils.

Los trabajos sin Hércules

L’obra guanyadora del premi València Nova de poesia en castellà ha sigut Los trabajos sin Hércules, de Mayte Gómez Molina. El jurat ha ressaltat que l’obra recull la tradició dels mites clàssics, que contrasta amb una mirada precisa del disbarat social i resolta amb intenció poètica.

Mayte Gómez Molina és una escriptora i artista audiovisual i digital granadina que treballa amb el concepte de literatura expandida. El seu treball es mou entre l'escriptura, el vídeo i les noves tecnologies, intentant buscar noves maneres de recepció.

El procés de patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut (1959-2020)

En la modalitat d’assaig ha sigut Toni Bellón Climent qui ha obtingut el guardó, amb l’obra El procés de patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut (1959-2020). El jurat, conformat per Francesc Jesús Viadel Girbés, Sandra Obiol Francés, Violeta Tena Barreda i Rafael Roca Ricart, ha valorat l’original manera de posar en valor la festa d’Algemesí com a expressió de la identitat col·lectiva del poble valencià. És un treball ben estructurat, documentat, amb rigor científic i ben redactat. A més de descriure la festa en la seua materialitat, aborda la dimensió sociopolítica sense defugir les polèmiques actuals i apuntant possibilitats de futur.

Toni Bellón Climent és graduat en Geografia per la Universitat d’Alacant, màster en Antropologia Social per la Universitat Miguel Hernández d’Elx i Doctor en Ciències Socials per la Universitat de València. Ha rebut nombrosos premis per les seues publicacions relacionades amb la cultura i les tradicions.

Víctor Iranzo. El poeta aragonés de la Renaixença valenciana

El jurat ha considerat guanyadora l’obra Víctor Iranzo. El poeta aragonés de la Renaixença valenciana, de Carles Fenollosa Laguarda en la categoria València Nova d’Assaig. El llibre posa en valor una figura poc coneguda de les lletres valencianes. L’obra s'emmarca en una línia de recuperació i relectura d’una època clau en la història cultural valenciana, amb rigor documental i científic. El jurat destaca la correcció de la seua estructura, la claredat del llenguatge i l’estil precís.

Carles Fenollosa (València), és llicenciat en Filologia, i col·laborador habitual de publicacions periòdiques i acadèmiques.

Rotunda

El premi València de novel·la gràfica s’atorga a l’obra Rotunda, de Candela Sierra. El jurat, conformat per Iria Ros Piñeiro, Javier Marquina, Raquel Garcia i Ulldemolins i Miguel Ángel Giner, ha valorat la manera en que l’obra representa exemplarment la veu de tota una generació. L’obra reflecteix la situació de precarietat laboral de les persones que intenten obrir-se camí en el món laboral i retrata la deriva de la nostra societat, segons l’autora, només preocupada pels diners. Destaquen el coneixement precís dels recursos del còmic: composició de pàgina, elecció de plans, retolació, paleta de colors, recursos gràfics i narratius, i personatges ben dissenyats i construïts. Un magnífic còmic que compleix amb les expectatives del jurat.

Candela Sierra (Ronda, 1990) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Granada, amb estades anuals a Brussel·les i al Quebec. Actualment és doctoranda en la UGR, amb un projecte de tesi de creació on investiga la dimensió narrativa de l'estil gràfic en còmic, i compagina treballs d'il·lustració i còmic amb la docència.