L'horta valenciana, declarada Patrimoni Agrícola Mundial

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) acaba de declarar el “Regadiu històric de l'Horta de València” Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM), candidatura que ha comptat amb el suport del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i que va ser presentada per l'Ajuntament de València, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València i altres institucions.

L'Horta reuneix tots els requisits que exigeix un SIPAM, ja que compta amb el valor afegit d'establir un vincle entre el rural i l'urbà, així com amb un sistema productiu en el qual s'integren les cultures agrícola i hidràulica, llaurades durant segles des de l'inici de la dominació àrab en la zona, que han anat conformant un paisatge únic, l'horta de València i l'Albufera, que s'integra en la coneguda horta mediterrània.

L'Horta és una comarca històrica de la Comunitat Valenciana, situada en la costa mediterrània. La xarxa de reg s'estén per l'àrea agrícola periurbana de la ciutat de València i de dotzenes de municipis del nord, oest i sud de la regió metropolitana. Geogràficament, l'àrea irrigada abasta una plana costanera amb un pendent suau que disminueix lentament des de l'interior fins a la mar.

El seu particular paisatge, integrat per camps de cultiu, canals d'aigua, camins rurals i edificis tradicionals (barraques i alqueries) i també pel Parc Natural de l'Albufera, ha sigut conformat per un sistema d'irrigació que es proveeix del riu Túria i afona les seues arrels en l'herència àrab. Un sistema de regadius que ha anat dissenyant-se durant segles. Des del riu Túria s'estén un sistema de séquies de reg, originalment dissenyat en l'època medieval, que flueix per gravetat.

Les séquies de reg del sud desemboquen al parc natural de l'Albufera, un llac la configuració actual del qual com reservori d'aigua dolça ha sigut alimentada per romanents hídrics de les àrees històricament irrigades. És un parc natural on l'arròs i la pesca artesanal tradicional conformen un sistema viu i vulnerable.

Quart reconeixement SIPAM que rep Espanya

El “Regadiu històric de l'Horta de València” es converteix d'aquesta forma en el quart reconeixement com SIPAM obtingut per Espanya, que ha sigut, a més, pionera a Europa a obtindre aquest reconeixement en 2017. Se suma als reconeixements ja obtinguts per la “Vall Salada de Añana” (Àlaba), la “Pansa de la Axarquía” (Màlaga) i les “Oliveres mil·lenàries del Territori Sènia (que abasta diversos municipis de les autonomies de Catalunya, Aragó i Comunitat Valenciana).

El regadiu històric de L'Horta, com a Sistema Important de Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM), és el resultat de:

a) una estructura històrica que data de fa segles, basada en una xarxa de reg (sèquies), camins rurals, alqueries, etc. que defineixen el seu patrimoni físic.

b) un sistema agrícola, agrodivers en cultius mediterranis, que s'origina i coexisteix amb aquesta estructura.

c) una cultura hidràulica representada per regles mil·lenàries d'ús de l'aigua, heretades de l'època medieval i governades per institucions com la Real Séquia de Moncada i el Tribunal de les Aigües, institució reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

d) un sistema hídric que, en la seua part sud, flueix cap al Parc Natural de l'Albufera, on l'arròs i la pesca artesanal contribueixen a un sistema biodivers, viu i, alhora, vulnerable. L'Albufera, una llacuna d'aigua dolça separada de la mar per una franja d'un quilòmetre d'ample, ha sigut alimentada històricament per les séquies de reg dels camps agrícoles.

L'Horta de València és un dels paisatges d'horta mediterrània més rellevants d'Europa, un espai de valors productius, ambientals, culturals i visuals provats, malgrat les pressions de la urbanització. La seua gestió tradicional de l'aigua contribueix a estabilitzar el subministrament i l'ús de l'aigua i que s'ha adaptat a les noves tendències de desenvolupament sostenible. D'aquesta forma contribueix a més a l'Agenda de Desenvolupament Sostenible, en particular als objectius 2 (fam zero) i 6 (aigua neta i sanejament), ja que mitiga i prevé el canvi climàtic i permet l'ús continu del territori agrícola sense esgotament o mal.

Què és un SIPAM?

La figura SIPAM va ser creada per la FAO en 2002 per a promoure i garantir el futur de sistemes agrícoles tradicionals que han modelat paisatges estèticament impressionants i que combina la biodiversitat agrícola amb ecosistemes resilients i un valuós patrimoni cultural. Tot això busca l'impuls d'aquestes regions sobre la base de la consideració de les tres dimensions del desenvolupament sostenible: l'econòmica, la social i la mediambiental.

Els més de 50 SIPAM reconeguts fins al moment en més de 20 països del món reflecteixen una àmplia varietat de tipus d'agricultura que revelen la saviesa humana a l'hora de superar les dificultats inherents als seus territoris.

De la mateixa forma que la figura de Patrimoni de la Humanitat d'UNESCO considera a aquells llocs de la Terra amb un “valor universal excepcional” que lliguen el concepte de conservació de la naturalesa amb la preservació dels llocs culturals, els SIPAM compleixen també amb l'objectiu d'identificar i salvaguardar paisatges amb biodiversitat agrícola i sistemes de coneixement associats que contribueixen a l'obtenció de beneficis socials, culturals, ecològics i econòmics a tots els nivells (local, regional, nacional i mundial).

Els SIPAM són exemples pràctics, històricament afermats, pròxims i reals que poden contribuir decisivament a la consecució de l'Agenda 2030 de l'ONU per al Desenvolupament Sostenible i processos internacionals relacionats com el Decenni d'acció per a la nutrició (2016-2025) i el Decenni de les Nacions Unides per a l'agricultura familiar (2019-2028).