L’EMTRE ven 3.000 tones de compost procedent del fem orgànic del contenidor marró per a camps de l’Horta de València

L’Entitat Metropolitana de Tractament de Residus ha venut a un llaurador de l’Horta de València 3.000 tones del compost produït a partir dels contenidors marrons de fem orgànic instal·lats ja en una part dels municipis que conformen l’entitat. És la primera vegada que l’entitat comercialitza aquest producte, que procedeix dels contenidors marrons de fem orgànic i que ha estat tractat a la planta de gestió de residus de los Hornillos, a Quart de Poblet. L’EMTRE va inscriure aquest compost en el registre de fertilitzants ara fa un any, data a partir de la qual pot ser utilitzat com a adob per a agricultura i jardineria. El president de l’EMTRE, Sergi Campillo, ha declarat que “aquesta operació ha permés que tot el compost acumulat a la planta de l’EMTRE de Los Hornillos haja pogut ser usat per a camps de l’Horta, i això és enormement positiu perquè tanquem el cercle en el nostre propi territori, sent una operació Km. 0”.

El compost produït a la planta de los Hornillos procedeix de les restes orgàniques recollides als contenidors marrons i que són tractades en la planta de Quart de Poblet fins convertir-les en un fertilitzant que pot ser aprofitat com a adob en jardineria i agricultura. El compost generat en Quart de Poblet, que va ser inscrit en el registre oficial de fertilitzants i afins el 24 de juliol de 2019, ha estat catalogat com a fertilitzant tipus B, és a dir fertilitzant apropiat per al seu ús en l’agricultura tradicional (cítrics, fruites, verdures, vinya...). L’entitat espera que, en els pròxims anys, una vegada acabat d’instal·lar el contenidor marró en tota la comarca, el compost puga ser considerat com a tipus A, és a dir, apte per a l’agricultura ecològica per la seua qualitat. Per a aconseguir aquest objectiu, necessitem la col·laboració ciutadana per tal que al contenidor marró es tiren només residus orgànics.

De la terra a la taula i de la taula a la terra

Les 3.000 tones de compost orgànic venudes s’estan utilitzant ja per a fertilitzar l’horta de Campanar i Benimàmet (València) i Paterna, entre d’altres zones, i més concretament per a la producció de creïlles, cebes i julivert. La venda s’ha produït a cost zero per a l’entitat, ja que l’agricultor s’ha encarregat del transport del compost fins als seus camps.

El compost és el resultat del procés que pateix cada bossa de fem orgànic que entra en la planta de tractament de residus. El fem orgànic passa un tractament biològic controlat amb aire i calor, que oxida el producte. El compost final té un aspecte terrós, està lliure de patògens i és un substitut natural del fertilitzant químic. A major qualitat de les deixalles dipositades al contenidor marró, major qualitat del compost produït.

La fabricació de compostatge a partir de les deixalles orgàniques del contenidor marró completa el que es coneix com a economia circular, ja que les restes de les fruites, hortalisses i altres aliments es converteixen en compost per a produir les fruites i hortalisses que mengem i que, posteriorment, tornen de nou al contenidor marró. Aquest procés circular no genera cap residu, és completament natural, evita l’ús de fertilitzants químics i torna a la terra el que trau de la terra.

Què hem de llançar al contenidor marró?

Al contenidor marró de bioresidus podem llançar aliments, plantes, flors o poda, el solatge del café o les infusions, taps de suro i les restes de paper de cuina tacat. La bossa que emprem ha de ser també compostable per evitar l’entrada de plàstics i altres elements estranys. És imprescindible no barrejar aquest tipus de residus amb roba i tèxtil, plàstic o vidre, així com altres elements aliens als bioresidus. Només d’aquesta manera contribuirem a crear un compost de qualitat que puga ser emprat en agricultura ecològica.

El quint contenidor, o contenidor marró de fem orgànic, està instal·lat totalment o parcialment en localitats com València, Alfara del Patriarca, Foios, Vinalesa, Bonrepòs i Mirambell, Alfafar, Mislata, Godella, Paiporta i Picassent i està prevista la seua instauració en municipis com Torrent, Silla i Catarroja, entre d’altres. El Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana obliga les localitats valencianes a introduir el contenidor de fem orgànic abans de 2020.

Tancant el cercle

Per al president de l’EMTRE i vicealcalde de València Sergi Campillo, “hem fet un pas de gegant en poder usar este compost en els camps de l’Horta. Es tanca així el cicle i cal dir ben alt que tots els veïns i veïnes de l’àrea metropolitana poden contribuir a evitar l’ús de fertilitzants químics a l’Horta de València si reciclem correctament els residus orgànics al contenidor marró”.