Impuls a les farmàcies rurals de València, essencials en zones despoblades
La Diputació i el Col·legi de Farmacèutics col·laboren per millorar la seua sostenibilitat
Les farmàcies rurals i de viabilitat econòmica compromesa (VEC) de la província de València comptaran amb una aportació extra de 60.000 euros gràcies a una subvenció de 30.000 euros aportada per la Diputació de València i altres 30.000 aportats pel Molt Il·lustre Col·legi Oficial de Farmacèutics (MICOF). Esta iniciativa respon a la preocupació que ha mostrat el MICOF per la delicada situació d'estes farmàcies, que es troben majoritàriament en àrees amb poca densitat de població a causa del seu envelliment i a la falta de serveis, entre altres aspectes, i que realitzen una labor sanitària essencial.
Després de la reunió mantinguda entre els dos organismes el mes de novembre de 2020 per a abordar una anàlisi de sostenibilitat de les farmàcies rurals de la província, en el qual es recollia la situació actual a partir d'un document elaborat pel MICOF, es va procedir a l'estudi de la situació per part de la Diputació, la qual cosa ha desembocat en un acord al qual s'ha arribat recentment per a concedir sengles subvencions. L'objectiu de la col·laboració és solucionar l'actual estat de les farmàcies rurals i també aconseguir, a llarg termini, una sostenibilitat d'estos establiments rurals i una millora de la salut dels habitants de les poblacions en les quals se situen.
Amb les ajudes concedides per part la Diputació de València i el MICOF a les farmàcies rurals i VEC, es podrà destinar un 50% a millores i adequacions de l'oficina de farmàcia, renovació de material informàtic, despeses de lloguer i subministraments com l'aigua, llum, telèfon, etc., mentre que l'altre 50% de l'ajuda percebuda es dedicarà a la formació i educació dirigida a la ciutadania, que compromet al beneficiari a la realització d'activitats formatives per a millorar l'atenció sanitària dels pacients de la localitat, la qual cosa suposa impartir de 2 a 4 xarrades anuals als habitants de la seua zona. Part d'esta subvenció també servirà per a poder cobrir les despeses col·legials de funcionament d'estes farmàcies.
Estes subvencions, que hauran de sol·licitar al MICOF aquelles farmàcies que complisquen els requisits, s'atorguen a part de les deduccions contemplades en el Reial decret llei 9/2011, de 19 d'agost, aplicables a les farmàcies VEC i que, en molts casos, “són insuficients, ja que, segons els nostres càlculs, es produïen dèficits en els comptes de les farmàcies d'al voltant de 5.000 euros”, segons ha assenyalat el president del MICOF, Jaime Giner.
Tant la despoblació com el continu descens dels preus i marges dels medicaments en els últims anys ha portat a la farmàcia rural a una situació crítica d'inviabilitat econòmica a curt-mitjà termini. “Si a això unim la incapacitat de conciliar vida familiar i professional per un excés de serveis d'urgències, una manca quasi absoluta de serveis que dificulten la labor professional i unes males comunicacions que dificulten la capacitat d'assistir a cursos de formació presencials, ens trobem amb una situació en la qual, sense mesures urgents que pal·lien la situació econòmica actual de la farmàcia rural, es podria arribar a la seua quasi total desaparició, la qual cosa suposaria un dur colp per al nostre model farmacèutic”, ha explicat Giner.
Per al president del MICOF, ajudar a mantindre la farmàcia rural no és només mantindre l'ús dels seus farmacèutics, “és garantir una atenció sanitària integral en nuclis poblacionals amenaçats pel despoblament, tenint en compte que la capil·laritat de la xarxa de farmàcies permet arribar a punts geogràfics als quals a penes arriba l'atenció mèdica i això les convertix en un servei essencial”, ha manifestat Giner.
El màxim representant dels farmacèutics valencians ha mostrat la seua satisfacció per la sensibilitat de la institució provincial cap a este col·lectiu de farmàcies que necessiten més que mai el suport de l'administració i del seu Col·legi per a continuar subsistint. “La farmàcia rural té un paper clau en l'assistència sanitària del món rural per la seua proximitat i versatilitat i garantix l'accés equitatiu i universal al medicament a la població més sensible i en risc d'exclusió social, que és, majoritàriament, la que residix en eixos xicotets municipis”, ha declarat.
Esta població presenta tres característiques comunes: envelliment, pluripatologies i baix nivell de renda i això genera, en la majoria de les ocasions, dificultats per a desplaçar-se a altres municipis de major grandària per a accedir als diferents serveis sanitaris, la qual cosa convertix al farmacèutic rural en “l'únic referent sanitari present en el seu municipi de manera constant”, ha destacat Jaime Giner, qui ha advertit així mateix que, generalment, el paper del farmacèutic en el medi rural s'estén més enllà de l'accés al medicament i adquirix en estes zones un pes “més assistencial”, ha conclòs.