Feminisme, lluita antifranquista o el Fuster més inèdit, entre les novetats del Magnànim per a la Fira del Llibre

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, depenent de l'àrea de Cultura de la Diputació, ha fet pública la vintena de novetats editorials que presentarà a la 53a Fira del Llibre de València (del 26 d'abril al 6 de maig), que configuren un repertori divers i plural, que aposta pels debats més vius de la societat actual (amb important presència de destacades traduccions d'autors internacionals), però sense deixar de banda els nostres clàssics (com el Tirant), els repertoris de poetes i escriptores oblidats en la nostra llengua, o la recuperació de la memòria de lluita guerrillera contra Franco a les terres valencianes.

El Magnànim estarà present a la Fira amb caseta pròpia i en ella els visitants podran adquirir, junt a les novetats més recents, les més de setanta obres publicades en la nova etapa de la Institució i una bona representació de l'extens catàleg del Magnànim amb més de 1.400 títols, on es poden trobar autèntiques joies a un preu molt econòmic.

Feminisme i crítica al neoliberalisme en Adés&Ara

El Magnànim llançarà per la Fira la traducció de l'anglès al valencià del llibre La fantasia de la història feminista de la catedràtica del Institute for Advanced Study de Princenton Joan W. Scott, suggestiu assaig en el qual s'analitza la construcció del gènere i la seua mutació històrica front a les visions biologicistes del binomi sexe/gènere. També traduït de l'anglès al valencià i en la mateixa col·lecció, Adés&Ara, dirigida pels historiadors Ismael Saz i Ferran Archilés, s'editarà Els amos del món. Hayek, Friedman i el naixement de la política neoliberal, de l'assessor polític i doctor en història per la Universitat de Pennsylvania Daniel Stedman Jones. El llibre rastreja l'ascens del neoliberalisme des del món acadèmic de l'Europa d'entreguerres a l'escola de Chicago fins a la supremacia del model, sota Reagan i Thatcher, i les dècades següents, i com influiren en els polítics les idees de les bondats del lliure mercat, de la desregulació i de l'Estat mínim. Unes altres traduccions d'interés són, del francès al castellà, El burócrata y el pobre, del professor de la Universitat d'Estrasburg Vincent Dubois; i de l'alemany al valencià Il·lustració, progrés i modernitat, de Reinhart Koselleck, Hans Ulrich Gumbrecht i Horst Stuke. A més, també en el camp de les ciències socials i les humanitats s'han editat els llibres Pensar problemáticamente, una introducció al pensament de l'influent filòsof francès Gilles Deleuze, de Julien Canavera, o La (re)evolución social a través del cine, de la sociòloga alacantina Esther Marín, que analitza com el cinema també mostra les principals crisis de la modernitat.

Un Fuster inèdit, reedició del Tirant i les escriptores valencianes oblidades

Poemes inèdits aplegarà en un volum 26 poemes mai publicats de Joan Fuster i reprendrà la històrica col·lecció de poesia del Magnànim dirigida als anys noranta per Marc Granell i Eduard J. Verger i ara a càrrec de Vicent Berenguer.

Tirant lo Blanc, sense dubte el nostre clàssic més universal, novel·la prodigiosa, profunda i divertida amb la qual Joanot Martorell inaugurà el camí cap a la modernitat del gènere literari narratiu tindrà reedició en el Magnànim, en la renovada col·lecció Biblioteca d'Autors Valencians, i preparada per l'escriptor Víctor Labrado. Una altra reedició en aquesta mateixa col·lecció és la de l'Antologia de poetes valencians del segle XIV al XIX, a càrrec d'Eduard J. Verger, que ara inclou una desena d'autors exclosos en l'edició anterior i que permet resseguir la producció poètica valenciana al llarg de sis segles, des de Jordi Sant Jordi a la Renaixença.

En paral·lel, María Ángeles Herrero, al llibre L'univers literari de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, trau de l'oblit un gran nombre d'escriptores, obrint diverses perspectives d'investigació a través de l'anàlisi dels gèneres, ús o desús de la llengua i cànons literaris utilitzats.

La lluita antifranquista i la recuperació de la memoria

La perspectiva local i comarcal és una altra de les apostes prioritàries del Magnànim i a la Fira trobarem històries que recuperen la memòria contemporània. Amb La guerrilla antifranquista en la comarca Requena-Utiel, de Teófilo Gallega, es reconstrueix de manera minuciosa les penalitats dels maquis, homes i dones compromesos amb un ideal, que després del final de la Segona Guerra Mundial intentaren des de les muntanyes de l'interior mantindre encesa la flama de la lluita armada contra el franquisme i per restaurar la II República. En la mateixa col·lecció també s'ha editat La topografia mèdica d'Alzira de 1917.

Per la seua part, des de la col·lecció Moment. Memorialística, dos testimonis en primera persona il·luminen dos períodes decisius del nostre passat: Memòries de les meues vicissituds polítiques des del 1820 fins al 1836, on l'editor Marià Cabrerizo relata el seu paper en la lluita per les idees revolucionàries i liberals i contra l'absolutisme de Ferran VII i la persecució que va patir per les seues idees; i Camil Albert. Memòries de la viuda d'un anarquista, en el qual Matilde Gras, una dona senzilla, narra la seua vida, marcada per la relació amb l'anarquista assassinat Camil Albert en el context de les lluites sindicals i revolucionàries dels jornalers agrícoles de la Ribera a partir de 1920 i que recorre els anys de la República, la Guerra Civil i la repressió franquista.