Una dotzena de localitats valencianes compten amb custòdies monumentals i de gran valor
La Catedral de València compta amb la custòdia més gran del món
Prop d'una dotzena de localitats de l'arxidiòcesi de València compten en les seues parròquies amb custòdies monumentals o peces de gran valor artístic, cultural i litúrgic.
La Catedral de València compta amb la custòdia més gran del món composta per 600 quilos de plata, cinc d'or, 75 grams de platí, centenars de pedres precioses i milers de perles, segons ha indicat Andrés de Sales Ferri, director de l'Arxiu de Religioses Popular.
Datada en el segle XVIII, la dels Sants Joans de Cullera és una de les dt.Ìs antigues. Obra de Bernardo QuinzaÌ, destaca per l'ús de la plata i el sobredorado. El peu i l'astil queden units per una decoracioÌn longitudinal de cintes que divideixen les superfícies en quatre sectors amb emblemes eucariÌsticos.
En l'anvers, el corder apocaliÌptico i en el revers, el peliÌcanut. A la dreta sant Joan Evangelista amb una ploma i l'Evangeli. A l'esquerra, sant Joan Bautista, amb una creu de la qual penja una filacteria. El nus sobre daurat de rocalles amb la Fe i l'Esperança que sostenen un caÌliz i un ancora, al centre emblemes passionistes i corona el conjunt una creu.
La custòdia de la Col·legiata de XaÌ€tiva és una de les peces dt.Ìs importants de la Seu. Es va exposar a Madrid en 1892 i Barcelona en 1929. És de plata sobredorada i d'estil goÌtico. La peanya compta amb figures que envolten el peu: profetes i reis de l'Antic Testament. AquestaÌn datats en el segle XVI, posteriors al cos de la custòdia.
El templet és de plata mixtiliÌnea, té una plataforma on descansa el viril on es col·loca el SantiÌsimo Sagrament amb dos aÌngeles que adoren el Sagrament. El viril és original, llaurat en la cara anterior amb caps de querubins i aÌngeles que envolten tot el ciÌrculo i perles i pedres precioses adornen el conjunt. La custòdia culmina amb tres torres goÌticas, la central dt.Ìs alta i coronada amb una creu.
En la parròquia de Sant Jaume de Montcada, el templet, que alberga la custòdia, va ser beneït el 7 de juny de 1953 pel qual fóra arquebisbe de València, Marcelino Olaechea, sent cura paÌrroco i arxipreste don JesuÌs PlaÌ€ GandiÌa. Tot això va ser fruit de la generositat dels clavaris, que ademaÌs de la direccioÌn, van sufragar la part major de les despeses amb l'Ajuntament i dels feligresos, amb l'esforç dels quals s'enriquecioÌ i embellecioÌ el templet amb or, plata i joies”, expliquen des de la parròquia.
Obra de Francisco PajaroÌn, l'artista va voler plasmar 39 motius ornamentals, dels quals destaquen els medallons del primer cos del Templet representant: l'OÌltima Sopar; els disciÌpolisc d'EmauÌs; el Miracle dels Peixets i el miracle eucariÌstico de Montcada. Tots ells acompañados per querubins i motius vegetals i de fruites de l'horta valenciana. En el segon cos està santa BaÌrbara; la Verge dels Desemparats; Sant Joan de Ribera i la imatge eqüestre de l'apoÌstol Sant Jaume.
A l'interior, hi ha baix relleus de l'Antic Testament asiÌ com els arcs amb els escuts de Montcada; el Real Col·legi Seminari del Corpus Christi; el patronat d'EducacioÌn i Cultura de Montcada i el de PiÌo XII, pontiÌfice en el moment de la bendicioÌn. Remata el templet l'escultura en plata de l'alegoriÌa de la Fe.
També a Puçol, Alzira, Massamagrell i Sueca
Igualment, la custòdia dels Sants Joans de Puçol aquestaÌ elaborada en plata, plata daurada i base de fusta. És un gran templet per a albergar la custòdia antiga, amb dues aÌngeles orants laterals i rematat pels Sants Joans i Crist ressuscitat.
La custòdia de Santa Catalina d'Alzira és de les denominades “de sol”, realitzada en metall daurat, la part original del qual la constitueixen la base i l'astil, sent la raÌfaga i el viril recents. La decoracioÌn és de caboixons platejats ovoides, alguns dels quals presenten esmalts i escuts de la ciutat d'Alzira. Tant el viril com la raÌfaga o aurèola que ho circumda són moderns, perquè l'antic es perdioÌ durant la Guerra Civil.
Per part seua, la custòdia de Sant Joan ApoÌstol i Evangelista de Massamagrell va ser realitzada per l'orfebre JoseÌ David Esteve i com apareix a l'interior de la base de la les meues- dt., eÌsta va ser donada en l'año 1942 per Desamparados Sales Climente i la seua filla Amparo Civera Sales, sent cura paÌrroco JoseÌ GascoÌ i coadjutor Juan Bautista SebastiaÌ.
D'altra banda, la custòdia del temple parroquial Sant Pere, de Sueca, realitzada en coure daurat i plata, ha sigut exposada en dues ocasions: en l'I Congrés EucariÌstico Nacional de València al novembre de l'año 1893 i per a la primera mostra de “La llum de les imaÌgens” en l'año 1999.
En la custòdia, concebuda com ostensorio, destaca l'astil format per un aÌngel. De eÌl parteixen tiges de rams de llorer al·lusius a la redencioÌn per la participacioÌn en el sagrament que grimpen pel viril. El sol s'organitza a partir de raigs rectes que naixen de l'araceli, rellevat per espigues i raïms de significacioÌn eucariÌstica.
Es tracta d'una peça de gran originalitat en el panorama de les produccions del segle XVIII conservades en la va donarÌcesis. En sentit orgaÌnico de l'ornament, unit a l'estructura arboÌrea de la peça, conviden a pensar en una procedència importada.