La Diputació de València presenta l’avantprojecte del Camí Reial amb cinc alternatives basades en dues opcions d’actuació

La diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, ha presentat l'avantprojecte d'Urbanització i ordenació del trànsit no motoritzat en el Camí Reial des d'Albal a la CV-33 fins a la connexió amb les rondes de circumval·lació de València, com a primer pas per estudiar solucions de traçat i una estimació del pressupost de les obres i del projecte necessari.

El pla té per objectiu contribuir a la vertebració de l'Horta Sud amb una xarxa segura per a ciclistes i vianants que aprofite la renovació d'un camí històric per a connectar-lo amb el futur eix entre la Creu Coberta i la plaça d'Espanya, sent la Diputació l'organisme públic idoni per a escometre el projecte sol·licitat pels municipis afectats a través de la Mancomunitat de l'Horta Sud.

Segons ha explicat la diputada Dolors Gimeno, l'estudi proposa dues opcions amb diferents variacions. La primera, amb tres possibilitats, presenta el carril bici segregat, a nivell de calçada, separat del trànsit rodat i els itineraris per als vianants i diferents punts d'origen a la ciutat de València, mentre que la segona, contempla l'ús compartit de la calçada pel trànsit i el ciclista amb mesures de pacificació del trànsit i abalisament.

A la jornada de presentació, celebrada al saló de Plens de la Diputació de València, han assistit l’alcalde de Catarroja, Jesús Monzó i el regidor d’Urbanisme i Mobilitat, Martí Raga; l’alcaldessa de Benetússer, Eva Sanz; l’alcalde de Massanassa, Paco Comes Monmeneu; el regidor d’Obres d’Albal, Ramón Tarazona; la regidora d’Urbanisme d’Alfafar, Encarna Muñoz; el regidor de Mobilitat Sostenible de l’ajuntament de València, Guiseppe Grezzi; i el president de la Mancomunitat de l’Horta Sud, Jose Francisco Cabanes.

Una vegada presentat l'avantprojecte amb les diferents opcions i pressuposts estimats, que ronden entre els 2,2 i els 8,3 milions d'euros, s’iniciarà el procés d’estudi per part dels ajuntaments i el procés de participació ciutadana per a decidir-lo.

L'exposició de motius de la llei de Mobilitat de la Comunitat Valenciana 6/2011 d'1 d'abril, contempla el canvi de model cap a una mobilitat associada a gaudir de la ciutat i de l'entorn, amb una disminució real dels nivells d'emissions i consums energètics com a un dels objectius a perseguir amb l'aprovació de l'Agenda 2030. "En particular l'objectiu 9.1 de l’Agenda, mitjançant el desenvolupament d'infraestructures fiables, sostenibles i de qualitat com a estímul per a la recuperació econòmica, la qualitat de vida i la creació d'ocupació", ha recordat la diputada Gimeno.

El Camí Reial

El Camí Reial de Madrid és una via construïda a finals del segle XVIII de gran importància logística, ja que connectava ciutats perifèriques amb l'interior peninsular i donava suport puntual a la Via Augusta, una de les principals calçades romanes en territori valencià. Ja al segle XX, va passar a denominar-se la N-340.

Concebuda amb caràcter interurbà, el desenvolupament progressiu de les urbs limítrofes la van anar convertint en una malla urbana, que va fer d’eix dinamitzador de les economies locals de part de València i les poblacions d'Alfafar, Benetússer, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell i Silla.

A mesura que es van imposar al segle XX els trànsits motoritzats i els transports de mercaderies per carretera, la via va ser incapaç de suportar l'elevada intensitat de trànsit. Primer es va desdoblegar per l'actual V-31, de titularitat estatal, per a fer-ho després amb la CV-400 de titularitat autonòmica.

En l'actualitat la Generalitat Valenciana està executant les obres de passarel·la per als vianants i ciclistes que separen estos trànsits de la CV-400, donant continuïtat a la CR-400 amb la ciutat de València que deixa el Camí Reial com una via de caràcter urbà que manté el seu potencial d'eix dinamitzador pel seu traçat i per la seua història.

A hores d’ara la via és de baixa qualitat ambiental, encara que hi ha prou disparitat en cadascun dels municipis que travessa. Es mantenen els dos sentits de circulació per a vehicles motoritzats, permetent girs a esquerra, amb zones d'aparcament a banda i banda i voreres variables en ample i tractament.

El transport públic de connexió intermunicipal i les seues parades es desenvolupen també i no hi ha carril separat per a ciclistes, la qual cosa, sumada a l'alta intensitat de trànsit la fa una via insegura. A més, hi ha la circulació dels trànsits transversals que comuniquen els nuclis urbans amb els polígons industrials, desenvolupats especialment a l'est i fins a la V-31.