La Diputació prorroga l'exposició dedicada al Guerrer de Moixent fins al 27 de febrer

La Diputació de València ha decidit prorrogar fins al 27 de febrer l'exposició Arqueologia d'una icona. El Guerrer de Moixent en el temps, que commemora els 90 anys de la troballa d'esta peça, que data del segle IV a. de C., en la Bastida de les Alcusses de Moixent.

El Guerrer de Moixent tornava així el mes d'octubre passat a la Diputació de València, que va ser la seua casa durant més de 30 anys abans d'instal·lar-se en la Beneficència, actual seu del Museu de Prehistòria de la corporació provincial.

Des d’aleshores, més de 5.000 persones han visitat la mostra, que s'exhibix a la Sala de Respecte del Palau dels Scala, en la plaça de Manises de València, els caps de setmana i festius, de 10 a 14 i de 16 a 19 hores.

A més, desenes de col·legis de tota la província han concertat visites a la mostra, de manera que el professorat ha pogut explicar als escolars la rellevància històrica i cultural de la troballa, aprofitant un disseny museogràfic modern basat en la interacció i els elements audiovisuals.

Arqueologia d'una icona. El Guerrer de Moixent en el temps està organitzada pel Museu de Prehistòria i l'Oficina Tècnica de Restauració del Patrimoni (OFITEC) de la institució provincial; i segons el president de la Diputació, Toni Gaspar, “mostra la transcendència de la troballa d'este guerrer a cavall, xicotet en grandària però enorme en valor històric i simbolisme, com demostra l'ús que de la imatge han fet i continuen fent institucions públiques i privades de qualsevol àmbit”.

El Guerrer de Moixent va ser desenterrat per Vicente Espí durant les excavacions que s'estaven duent a terme en 1931 per personal del Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València.

Quatre mòduls interactius

El comissari de la mostra i director del projecte arqueològic de la Bastida, Jaime Vives-Ferrándiz, explica que el viatge en el temps al costat del Guerrer de Moixent conté quatre mòduls interactius pensats per a alumnes de Primària, ESO i Batxillerat i públic familiar, que ajuden a entendre la rellevància del personatge en les elits d'una cultura contemporània de grecs, etruscos, púnics i romans, però amb una organització social, ritus, creences i manifestacions artístiques pròpies que s'evidencien en les troballes de la Bastida de les Alcusses.

El primer dels mòduls presenta la Bastida de les Alcusses de Moixent com la nova Pompeia. Una maqueta de l'antiga ciutat ibèrica situa als visitants sobre la superfície del poblat, on hauran d’assenyalar el punt exacte en el qual es van trobar diferents objectes arqueològics seguint les pistes que ajuden a descobrir la informació sobre els habitants i la seua forma de vida. El Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació porta quasi cent anys treballant en les excavacions del jaciment, que des de finals de segle es va convertir en un espai visitable hui en procés d'ampliació per a millorar l'experiència històrica i divulgativa.

El segon mòdul explica els elements emprats per a convertir el guerrer a cavall en una representació icònica, i ho fa a través d'un puzle imantat que han de muntar els assistents. El protagonisme del Guerrer es manté en el següent mòdul interactiu, que proposa calcar en un banc retro- il·luminat les diferents armes utilitzades pels guerrers ibèrics en cada període. El recorregut finalitza amb una última interacció que planteja al públic reflexionar sobre el que ha vist i depositar en una bústia la seua percepció sobre el Guerrer.

La mostra està composta per 44 peces, incloent materials arqueològics, documents i objectes contemporanis particulars, i compta amb un reforç audiovisual per a un format interactiu. Entre el contingut, destaca la rèplica de Pinazo de la Dama d’Elx, en escaiola pintada, i el diari d'excavació de la Bastida amb la carta remesa pel responsable dels treballs en el moment de la troballa del Guerrer de Moixent que, armat amb falcata a la mà destra, escut redó en l'extremitat esquerra i protegit amb un casc coronat per un gran plomatge, és el principal reclam de l'exposició.

El llegat iber i la Diputació

Més enllà de la bellesa i el valor artístic de l'escultura, el Guerrer de Moixent ens acosta a la història dels assentaments ibers a la província, que actualment podem visitar en municipis com Moixent, Olocau, Llíria, Caudete de las Fuentes, Moncada, Gátova, Aras de los Olmos, Sagunt, Camporrobles i Villar del Arzobispo. La ruta dels ibers és fruit del treball de recuperació i conservació que realitza la Diputació, a través de l'àrea de Cultura i el Museu de Prehistòria, en col·laboració amb els ajuntaments d'estos municipis en l'organització de rutes senderistes, visites guiades i tallers didàctics, entre altres activitats que inclouen la gastronomia.

L'exposició aborda tots els detalls que envolten la figura del Guerrer, que va poder formar part de la coronació d'un símbol personal o familiar o potser va ser esculpit per a transmetre els valors de l'ús de les armes en la intimitat de la casa, en este cas de la Bastida de les Alcusses, un dels jaciments de la xarxa ibera que custòdia i conserva la Diputació de València.

La Bastida de les Alcusses va ser un important assentament fortificat del segle IV a. C. que controlava les comunicacions i els recursos econòmics en l'actual comarca de la Costera. Les excavacions dels tècnics del Servei d'Investigació Prehistòrica han proporcionat dades per a entendre com era la societat que habitava esta zona, amb la jerarquia dels seus habitants, el cultiu de la terra i el comerç amb recursos agraris, metalls i teixits, innovacions tecnològiques com la plantació d'arbres fruiters i el desenvolupament del treball del ferro, l'elevada consideració de les dones com a transmissores del poder familiar i l'ús de les armes, reservat a una minoria qualificada de la qual forma part el Guerrer.