Descobreixen en un poble de València el jaciment paleolític més gran de la Península Ibèrica des de les coves d'Altamira
Les pintures, fetes amb argila, podrien tenir una antiguitat mínima d'uns 24.000 anys
Investigadors de les universitats d'Alacant (UA) i Saragossa (Unizar) han publicat recentment un article sobre el descobriment d'un gran santuari paleolític, el més important del litoral mediterrani oriental de la Península Ibèrica fins a l'actualitat, a la Cova de les Dones o Cova Dones, localitzada al municipi de Millares (València).
La Cova Dones és un lloc molt conegut a la zona, habitualment freqüentat per espeleòlegs i excursionistes, i del que es tenen notícies de visitants des del segle XVIII. Tot i això, l'existència de pintures paleolítiques a la cavitat era desconeguda fins al seu descobriment el 2021 per part dels doctors Aitor Ruiz-Redondo (Unitzar), Virginia Barciela González (UA) i Ximo Martorell Briz (UA), arqueòlegs i especialistes en Art Prehistòric. Entre tots tres han descobert més d'una trentena de nous conjunts d'art rupestre en les dues darreres dècades a diferents regions europees.
A Cueva Dones s'han documentat, fins ara, més d'un centenar d'unitats gràfiques (motius rupestres), fetes mitjançant pintura, gravat simple i raspat. Això converteix el jaciment, per nombre de motius i varietat de tècniques, al conjunt paleolític més important del litoral Mediterrani oriental de la Península Ibèrica. De fet, es tracta probablement de la cova amb art paleolític amb més motius descoberta a Europa des d'Atxurra (Biscaia), el 2015. A diferència d'aquesta última, que s'ubica a la regió Cantàbrica (un dels llocs amb més densitat de conjunts paleolítics del món), Cova Dones es localitza en una zona on tradicionalment no abunden aquest tipus de jaciments. En gairebé 150 anys des del descobriment de l'art rupestre paleolític (Altamira el 1879) no s'havia trobat un enclavament d'aquesta importància als territoris combinats de Catalunya, Comunitat Valenciana i Múrcia. L'escassetat d'aquests grans conjunts resultava paradoxal considerant l'existència de la Cova del Parpalló a València, que posseeix la col·lecció més gran del món de plaquetes decorades paleolítiques.
L'estudi, publicat al Project Gallery de la revista britànica Antiquity, consisteix en una anàlisi preliminar de les característiques i la rellevància del jaciment en el context de l'Art Paleolític europeu. Aquest inclou, almenys, 19 representacions animals confirmades (cerves, cavalls, urs i un cérvol) i destaca, a més de pel nombre de motius i localització geogràfica, per una peculiaritat tècnica: la majoria de les pintures s'han realitzat amb argila. Si bé aquesta tècnica és coneguda a l'art paleolític, els exemples de la seua utilització són escassos en el còmput global, mentre que a Cova Dones es tracta de la tècnica majoritària. Tot i la senzillesa de realització, l'antiguitat d'aquestes pintures d'argila està avalada, a més de pel seu “estil” (que inclou clares convencions paleolítiques), per la presència de gruixudes crostes d'estalagmites que cobreixen diverses. Combinant l'anàlisi de diferents evidències indirectes, els autors consideren que el conjunt podria tenir una antiguitat mínima d'uns 24.000 anys.
El projecte, liderat pels autors de la publicació, està en una fase preliminar. A la cavitat, de quasi 500 metres de longitud, encara queden moltes zones per prospectar i panells per documentar amb exhaustivitat, per la qual cosa es preveu el descobriment de nous motius en els propers anys per part de l'equip multidisciplinari que duu a terme la investigació.
Aitor Ruiz-Redondo és professor de Prehistòria de la Universitat de Saragossa, investigador de l'Institut Universitari de recerca en Ciències Ambientals d'Aragó (IUCA) i investigador associat de les universitats de Southampton (Regne Unit) i Bordeus (França). Virginia Barciela González és professora de Prehistòria de la Universitat d'Alacant i investigadora de l'Institut Universitari de Recerca en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH). Ximo Martorell Briz és arqueòleg professional i col·laborador honorífic de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat d'Alacant.