Anunciats els guanyadors dels Premis València i València Nova 2018

El diputat de Cultura, Xavier Rius, acompanyat dels jurats i de Vicent Flor, director del Magnànim, han fet públic en roda de premsa el nom dels guanyadors dels Premis València i València Nova 2018 de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació. Els diferents jurats, reunits hui al MuVIM, han acordat concedir, entre les més de 400 obres presentades els Premis València a Antoni Corominas (assaig), Joanjo Garcia (narrativa en valencià), Jordi Julià (poesia en valencià) i Javier Velaza (poesia en castellà). Pel que fa als València Nova (per a joves), les distincions són per a Mònica Richart (narrativa en valencià) i Estefanía Cabello (poesia en castellà). Per la seua part, Núria Tamarit, s'ha fet amb el premi de novel·la gràfica, que es convocava per primera vegada. Finalment, els jurats han acordat declarar deserts el premis de narrativa en castellà i els València Nova de poesia en valencià i assaig. Després de felicitar els premiats, el diputat Rius ha destacat "la independència dels jurats i la seua absoluta llibertat a l'hora de decidir" i ha valorat "l'alt nivell d'exigència i qualitat dels premis València".
 
Un assaig sobre els reptes del sistema sanitari.

Antoni Corominas Díaz obté el València d’assaig amb l’obra Vers la nova salut. Sinergies per a una sanitat millor al segle de la crisi, un anàlisi seriós que explora nous enfocaments de gestió i finançament per al nostre sistema de salut, repensant els sistemes d'atenció i abordant els principals problemes i atacs al sistema públic. Corominas (Castellar del Vallès, 1961) és doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i cap de servei de Salut Mental de la Fundació Sanitària Mollet. En el camp de l'assaig científic té publicats diversos articles en revistes científiques i ha estat finalista del Premio de Ensayo Humanístico de la Fundación Catalunya Literària 2012 i guanyador del VII premi d'assaig Mancomunitat de la Ribera Alta. Integraven el jurat Josepa Cucó, Lucía Hipólito, Marta García Carrión i Carmen Ors.

Deserta la categoria de narrativa en castellà

El jurat format per Espido Freire, Lorenzo Silva, Najat El Hachmi i Eva Olaya ha decidit deixar deserts els dos premis de narrativa en castellà. "És una decisió difícil, perquè hi havia moltes obres presentades en esta modalitat, però tot i que algunes exhibixen mèrits innegables, considerem, des de la nostra independència, que cap d'elles aplega al nivell d'excel·lència necessari per a uns premis d'aquesta categoria. És important enviar el missatge de que cal recompensar el talent i l'originalitat per a properes edicions.

Joanjo Garcia i Mònica Richart, guanyadors de Narrativa en valencià
 
La novel·la Russafa-Sarajevo, de Joanjo Garcia Navarro, ha estat premiada en la modalitat de narrativa en valència per un jurat format per Anna Moner, Josep Millo, Isabel Marcillas i Gonçal López-Pampló, que ha destacat l’originalitat dels personatges que habiten la novel·la, una obra amb trets psicològics i ambientada en València. Garcia (València, 1977) és llicenciat en Història i és professor de secundària i col·laborador de diversos mitjans, com ara L’Accent, Lletres valencianes i altres mitjans digitals. Entre les seues obres destaquen Quan caminàrem la nit (Premi Enric Valor de Novel·la, 2012); Aquell agost amb punt final (2015); Tota la terra és vidre (Premi de Narrativa Ciutat d’Elx, 2015); El temps és mentida (Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira); Arribarà el dematí (2016); i La pornografia de les petites coses (2018). A més, Borja Penalba i Mireia Vives han musicat algunes de les seues lletres.
 
Pel que fa al València Nova de narrativa en valencià, Mònica Richart García (Antella, 1992) amb l’obra Violeta i el llop ha sigut la guanyadora. El jurat ha destacat que és “una obra molt interessant, amb llenguatge fresc, que es centra en les aventures d’un jove universitari que viatge al Regne Unit, on coneix a Violeta”. Richart és Graduada en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona i és professora de valencià. Ha guanyat el XII Premi Universitat de València d’Escriptura Creativa amb el relat Vint-i-cinc.
 
Jordi Julià, un antic conegut dels Premis València
 
Pel que fa a la poesia en valencià, el tribunal integrat per Salvador Ortells, Mercè Climent, Fina Girbés i Eduard Ramírez ha atorgat a Jordi Julià Garriga (Sant Celoni, 1972), amb l’obra Shakespeare i el desig, el premi de poesia en valencià. El jurat ha valorat el seu “ús d’hendecasíl·labs al estil shakespearià de temes poètics universals i dels personatges que poblen les obres del poeta anglés, així com el domini impecable de llenguatge, del ritme i de la mètrica” i ha afegit que “estem davant d’un grandíssim poema clàssic”. Julià és un poeta, assagista i professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els seus títols destaquen Els déus del fang (2007), Principi de plaer (2007), Planisferi lunar (2008), Circumstàncies adverses (2011), Gent forastera (2012), Post-its (2015) o Marques de mans (2017). D’entre els assajos, L’autor sense obra (2017) i Poesia i identitat (2016), amb el qual va guanyar el Premi València d’Assaig.
 
El premi de la categoria València Nova ha quedat desert perquè, en paraules de Salvador Ortells, portaveu del jurat, “cap aspirant ha presentat un poemari suficientment reeixit en conjunt, tot i que s’intueixen veus poètiques de futur interesants”.
 
Poesia amorosa i dels sentiments
 
Jorge Valdés, Guillermo Carnero, Inmaculada Lergo i Jesús Munárriz jurats del premi de poesia en castellà han premiat Enveses, de Javier Velaza, poemari del qual el han destacat la seua "qualitat formal, amb moments d'elevada lucidesa poètica construida amb ingeni i humor. Una obra unitària que se sosté per la qualitat contrastada dels textos". Velaza (Castejón, Navarra, 1963) és catedràtic de Filologia Latina en la Universitat de Barcelona i com a poeta ha publicat Mar de amores y latines, De un dios bisoño y Los arrancados.
 
Pel que fa al premi València Nova de poesia en castellà, recau en el poemari La teoría de los autómatas, de Estefanía Cabello, del qual Jorge Valdés ha explicat que han valorat la frescura literària que explora en la innovació i beu en les cultures de la disidència. Cabello (Còrdoba, 1993) és graduada en Filologia Hispànica i ha treballat en llocs tan diferents com Nova York, Mèxic, Gales, Rabat, Varsovia o China. La seua poesia ha estat publicada en les antologies Donde veas o La punta del iceberg. Ha guanyat el premio internacional Gloria Fuertes 2017 por su obra 13 segundos para escapar.
 
Núria Tamarit, primera guanyadora del Premi de Novel·la Gràfica
 
En quant a la novetat d’enguany, el Premi València de Novel·la Gràfica, el jurat format per Mamen Moreu, Laura Pacheco, Enric Melego i Ricardo Peris, han decidit que l’obra Dos monedas de Núria Tamarit Castro (Vila-real, 1993) siga la primera guardonada en aquesta categoria. D’ella han destacat “l’originalitat del dibuix i la narrativa en una història que parla de la cultura de Senegal des del punt de vista d’un europeu, però evitant el drama i la compassió”. Tamarit estudià Belles Arts en la Universitat Politècnica de València i el Màster de Disseny i Il·lustració. Actualment treballa com il·lustradora freelance i dibuixant de còmics. Entre les seues obres publicades destaquen Anna Dédalus: El misterio de la Mansión Quemada (2015); Duerme pueblo (2016) i Avery’s Blues (2016).
 
Importants premis en metàl·lic
 
La concessió dels guardons comporta la publicació de l’obra i un premi en metàl·lic de 12.000 euros en les modalitats de narrativa i assaig, de 7.500 euros en les de poesia i de 8.000 euros en novel·la gràfica. Pel que fa a la categoria jove, València Nova, els premis són de 5.000 euros en narrativa i assaig i 3.000 euros en poesia. Els premis d’assaig seran publicats directament pel Magnànim dins de la seua col·lecció Estudis Universitaris; Bromera editarà els llibres en valencià (poesia i narrativa), mentre que Versátil ho farà amb els premis de narrativa en castellà i Hiperión s’ocuparà dels premis de poesia en castellà. Finalment, Andana Editorial publicarà el primer premi de novel·la gràfica.
 
La gala serà en octubre en el Centre del Carme
 
La gala d'entrega de guardons, prevista per al 18 d'octubre, canvia enguany d'ubicació i se celebrarà en la sala del refectori del Centre del Carme. "Volem donar-li un caràcter especial perquè commemorem els setanta anys del Magnànim i el Centre del Carme ens ofereix un espai magnífic que permetrà augmentar l'assistència de públic a la gala". Rius anticipa que l'acte "serà àgil, divertit i amb alguna sorpresa" i tornarà a ser presentat per Eugeni Alemany, que ja ho va fer el 2016, i comptarà, com sempre amb música en directe. Com ja es tradició, cada autor o autora premiada rebrà a més del premi en metàl·lic un quadre original de l’artista Manuel Boix i tindran ja els llibres premiats publicats eixa nit, excepte en el cas de la novel·la gràfica, ja que aquest cas es premia un projecte i el període de producció és més llarg.
 
Més informació: Institució Alfons el Magnànim