La UV analitza fangs i aigües de la zona afectada per la DANA per a detectar potencials malalties infeccioses i prevenir epidèmies
La Unitat de Parasitologia Sanitària de la Universitat de València, centre col·laborador oficial de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i també centre de referència de FAO/Nacions Unides, està analitzant les aigües, tant urbanes com rurals, de la zona afectada per la DANA. La iniciativa del centre, que té la col·laboració, entre altres, de l’Institut Universitari de Malalties Tropicals i Salut Pública de Canàries i de l’Institut de Salut Carles III de Madrid, té com a objectiu la prevenció de potencials epidèmies per malalties infeccioses a la zona.
Les prospeccions inclouen preses de mostres a les zones afectades i les anàlisis s’enfoquen cap a la possible detecció de bacteris, virus, rickèttsians, protozous, helmints i vectors, essencialment tant mosquits com mol·luscos de gran transcendència transmissora. L’arrossegament d’una enorme magnitud de fang i restes vegetals, a més de restes fecals i, amb el temps, de materials de descomposició de cadàvers d’animals, pot conduir a una situació de risc d’aparició de malalties infeccioses a conseqüència del col·lapse d’infraestructures higienicosanitàries, explica Santiago Mas-Coma, catedràtic emèrit de parasitologia de la Universitat de València i coordinador dels dos centres de Nacions Unides en la Unitat de Parasitologia Sanitària.
“Els estudis inicials es dirigeixen a la detecció d’agents patògens de transmissió directa i alta facilitat d’infecció, amb especial èmfasi en agents d’infecció directa i/o índole zoonòtica, que inclouen estudis comparatius entre zones inundades i zones limítrofes no afectades. En el moment actual, ja s’han diagnosticat diversos agents infecciosos presents a la zona inundada”, explica Mas-Coma.
Quan es dispose dels primers resultats definitius i de la seua distribució segons zones urbanes i rurals concretes, es passarà l’oportuna informació a tota mena de centres sanitaris i assistencials per a facilitar la tasca de diagnòstic, tractament i prevenció de pacients infectats per viure a les zones afectades o acudir-hi per ajudar, així com les oportunes mesures de control. La iniciativa té previst procedir amb mostrejos addicionals a mitjà i llarg termini per a possibilitar la detecció d’agents infecciosos d’aparició lenta o transmissió indirecta.
Actualment, l’obturació del clavegueram, la saturació d’aigües residuals, la contaminació de canonades d’aigua potable, el contacte personal directe amb el fang, l’aspiració d’aire d’humitats a locals tancats com garatges totalment inundats i la insuficiència de productes de neteja i desinfecció pot derivar en epidèmies, fet que s’ha de controlar a través d’anàlisi de potencials infeccions.
“La Universitat de València està involucrada en l’anàlisi i la prevenció de potencials epidèmies per malalties infeccioses a la zona afectada per la DANA del 29 d’octubre i, per això, després de la lògica caòtica situació inicial, la Universitat de València va llançar una iniciativa immediata la mateixa primera setmana de la catàstrofe, concretament ja des del dia 4 de novembre, per a analitzar potencials riscos d’aparició d’epidèmies i/o infeccions individuals per tota mena d’agents infecciosos”, explica Santiago Mas-Coma.
La inundació devastadora que ha afectat 75 municipis de l’Horta Sud, la Ribera Alta, la Foia de Bunyol-Xiva i la Plana d’Utiel-Requena, a més del sud de la ciutat de València, va incloure també aportacions d’aigua de preses als rius a través de barrancs, interconnectats per canalitzacions artificials de l’àmplia xarxa hidrogràfica local, espais habitats també per gran quantitat de poblacions humanes i animals domèstics i rosegadors peridomèstics, factors a tenir en compte en les anàlisis, explica Mas-Coma.