Puig exigeix a la UE que 'faça el que faça falta' per a la recuperació

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha afirmat, en el Dia d'Europa, que la Unió Europea ha de respondre a l'emergència sanitària, econòmica i social derivada del coronavirus amb una doble reacció: "No sent indiferent" i "Fent el que faça falta". "Així dissiparem les ombres que ens envolten. Així construirem "Un món de demà" més just, més lliure, millor", ha afegit.

Així ho ha reclamat Puig en un missatge institucional audiovisual, amb motiu del 70 aniversari de la Declaració Schuman, el discurs que suposa el naixement de l'actual projecte comunitari el 9 de maig de 1950.

Segons afirma el president de la Generalitat, "per a tantes generacions de valencianes i valencians, Europa ha sigut sempre l'esperança: d'exportació agrícola i de turisme; de democràcia i feminisme; de més cultura i modernitat. I ara, entre tantes ombres, ho continua sent. Europa ha de ser el pont entre el nostre ahir, el nostre hui, i el nostre demà", ha assegurat Ximo Puig. El president s'ha referit en el vídeo a una lliçó de la Història.

"Quan Europa vivia el seu pitjor moment del segle XX, en la Segona Guerra Mundial, l'escriptor vienés Stefan Zweig va escriure en El món d'ahir: "Mai de la vida va patir una generació tan gran hecatombe. S'han destruït tots els ponts entre el nostre Hui, el nostre Ahir i el nostre Despús-ahir".

"Llavors, com ara, tot semblava perdut. No obstant això, huit anys després d'aquest llibre, Europa feia un pas al capdavant i formava l'embrió de la Unió Europea a base de carbó, acer i voluntat comuna", recorda Puig.

Aqueixa unió sembrada fa 70 anys va ser un "acord transcendental que ha canviat les nostres vides". "De l'Erasmus a l'euro. De la fi de les fronteres a l'imperi de la pau. Del respecte al planeta a més cohesió social", sintetitza Ximo Puig.

Ara, amb "una situació d'emergència continental" que ha deixat "més de 100.000 morts pel virus; centenars de milers de malalts; i una Gran Recessió a la vista", la "resposta" a tot això, "com en la difícil postguerra, ha de ser més Europa".

Des que va començar la crisi sanitària de la COVID-19, el president de la Generalitat ha posat èmfasi especial en el paper de la Unió Europea. Va ser el primer dirigent polític que va reclamar un Pla Marshall, el 12 de març en les Corts.

Ha enviat 330 cartes a mandataris i mandatàries regionals de tota la UE perquè pressionen en defensa d'un pla europeu "que mobilitze tots els recursos i instruments necessaris" per a la reconstrucció socioeconòmica, i una altra missiva dirigida al president del Comité Europeu de les Regions, el grec Apostolos Tzitzikostas, per a intensificar el paper de les regions europees.

En aqueix sentit, també va publicar el 6 d'abril una tribuna d'opinió en el diari italià "La Stampa" instant a les institucions europees que no deixaren soles a les regions espanyoles i italianes més colpejades per l'impacte del coronavirus. I aquest divendres, finalment, va mantindre una reunió amb el vicepresident executiu de la Comissió Europea per al Pacte Verd, Frans Timmermans.