Els premis Vila de Puçol de pintura, literatura i poesia obrin la setmana cultural entorn del 9 d'octubre
El divendres 5 d'octubre, el Sindicat Agrícola ha acollit un any més el lliurament dels premis Vila de Puçol de pintura, literatura i poesia, uns guardons que van començar fa 34 anys només en l'àmbit literari, com una aposta per la defensa de la cultura valenciana i, posteriorment, s'han anat sumant altres àmbits culturals. Manuel Bellver, Josep Enric Calero i Alexis Hernández han sigut els guanyadors d'enguany.
Manuel Bellver Bayo, d'Albalat dels Tarongers, s'ha proclamat guanyador del XXII Certamen de Poesia Josep Mª Ribelles, amb l'obra Claror dels marges. Després d'agrair l'existència d'un premi d'aquest tipus que ajuda a mantindre viva la memòria d'un poeta com Ribelles, Bellver va narrar l'anècdota de com va conéixer a l'autor de Puçol: «Jo tenia quinze anys, anava al tren a Sagunt i un senyor assegut al costat de mi es va sorprendre que jo estiguera llegint a Rilke. Xarrarem tot el viatge des de València. En arribar a Puçol, abans de baixar em va recomanar que llegira a Català, un poeta de Sagunt i, en acomiadar-se, em va dir que es deia Josep María Ribelles. Va ser el primer poeta que vaig conéixer en la meua vida».
Un títol molt cinematogràfic, Hitchcock al sofà, ha servit a Josep Enric Calero i Martí, de Benigànim, per a obtindre el primer premi en el XXXIV certamen literari, amb una obra en la qual el lector troba «suspens, misteri, crim, humor negre i psicologia turmentada», va assegurar el seu autor. «Es tracta d'una col·lecció de relats que homenatja un Hitch que, com en les seues pel·lícules, està omnipresent, però no en primer pla, sinó com a fons de pantalla, suggerit».
Quant al premi de pintura, Alexis Hernández Díaz, de Bunyol, ha sigut el guanyador enguany, amb l'obra La fira. Com els seus companys, el pintor va assenyalar la importància d'aquest tipus de concursos que ja compta amb més de tres dècades «i que enguany ha apostat per pintures no tradicionals, com la tècnica mixta sobre paper, que és el meu cas: un conjunt d'elements que en aparença tenen un significat, però si mirem més de prop descobrim una sèrie de figures que doten d'un altre significat a tot el conjunt».
L'inici de la setmana cultural entorn del 9 d'octubre ha comptat, a més del lliurament de premis, amb la presència de l'autor Carlos Cano, que va narrar una anècdota recentment viscuda en primera persona, per a il·lustrar com la defensa de la cultura continua sent necessària: «En una biblioteca muntada pels veïns d'Olocau em vaig trobar amb llibres trencats, llibres en valencià, trencats sense cap motiu. Pensava que ho havíem superat, però no».
Després de les paraules de la regidora Mery Cortell i l'alcaldessa Lola Sánchez, un vi d'honor va servir per a donar pas al protagonista de la segona part de la vetlada, el cantautor mallorquí Marcel Cranc, que va oferir un repertori íntim, acompanyat únicament amb el teclat, amb llum tènue i temes que convidaven a la reflexió.
