Laura Girón publica dos novel·les eroticoromàntiques en nou setmanes i mitja

Ha escrit des de xicoteta, però va ser a mitjan 2015 quan va enviar el seu primer relat al concurs de Defoto en El Puig i se'l van publicar en un llibre col·lectiu al desembre. L'èxit la va animar a escriure la seua primera novel·la, País de Paso, i a mitjan 2016 firmava amb Sargantana per a editar-la. Va aparéixer a l'octubre passat a la venda, quan ja tenia escrita la segona part, País de Destino. Després de dos reedicions de la primera, el 25 de febrer es presenta la segona; juntes formen la bilogia Viájame, targeta de visita de Laura Girón, una jove escriptora de Puçol que ja treballa en la seua nova novel·la.

“No teníem diners per a comprar llibres, però mon pare se les va enginyar per a omplir la casa de llibres vells que arreplegava quan netejava baixos comercials per a condicionar-los i també de caixes de llibres que li donava el banc on alguna vegada feia alguna faena”, recorda Laura Girón. “Vázquez Figueroa va ser el meu primer autor favorit, mon pare va aconseguir tindre pràcticament tots els seus llibres, i jo admirava que algú poguera haver escrit tants llibres, encara que sent xiqueta també fullejava alguna pàgina de títols que trobava per casa, com Papillón o Pétalos al viento i Flores en el ático, d'esta última vaig sentir comentar a ma mare que era genial; la vaig llegir i em va agradar, per això no vaig voler veure la pel·lícula que van fer, preferia quedar-me amb el record dels llibres”.

La literatura, el cine, els records

Tres dels elements que formen el món personal en què Laura s'ha mogut per a construir la seua bilogia Viájame, composta per dos títols que no tindran continuïtat: País de Paso i País de Destino, la primera presentada a finals d'octubre i la segona va entrar en màquines al gener, i es presenta el 25 de febrer en la Casa del Llibre de València.

En estos moments en què molts jóvens autors acudixen a l'autoedició per a tirar endavant els seus projectes, pareix complicat aconseguir que la teua primera novel·la te la publique una editorial com la valenciana Sargantana… per això resulta quasi increïble que la segona part d'eixa novel·la es publique a penes nou setmanes i mitja després.

“País de Paso pràcticament ha esgotat la seua segona edició, 500 exemplars en cada una, i es preveu que hi haurà nova edició quan isca País de Destino. De fet, hi ha lectors que encara no s'han animat a adquirir la primera perquè saben que són dos volums i han decidit esperar a comprar-los junts, una situació de la que s'han assabentat sobretot per les presentacions en distintes ciutats i poblacions, i pels blogs literaris, un món que no coneixia i que funcionen de meravella per a promocionar als que acabem d'arribar”.

Acaba d'arribar però amb la lliçó ben apresa

Assumix que escriure és el primer, però vendre llibres és fonamental i només s'aconseguix arribant als lectors, per això, la seua agenda està plena de presentacions, viatges, entrevistes amb premsa i contactes amb blogs: 11 de febrer a Alacant, 17 a Sevilla, 18 a Còrdova i 25 presentació a València del segon volum.

Però això és només el començament, després, amb els dos llibres davall el braç, cites a Alacant, Múrcia, Madrid, Barcelona i, a l'abril, la Fira del Llibre a València i a Madrid. Un ritme frenètic per a esta jove de 33 anys que, sempre que pot, viatja acompanyada del seu marit i la seua filla, que encara no ha complit els 3 anys.

“Afortunadament estem en temporada baixa en el meu treball en l'editorial de llibres de text, per la qual cosa només acudisc allí pels matins i tinc les vesprades per a viatjar i escriure, perquè ja estic treballant en la meua tercera novel·la, de la que tinc clar el final i que tindrà com a rerefons el tema de la neurocardiologia”, apunta Laura. “Acabe de descobrir uns estudis científics que asseguren que el cor té les seues pròpies neurones, és el nostre segon cervell, d'ací que sentim tan sovint que les decisions es prenen amb el cap o amb el cor”.

Començar escrivint el final, després crear una escaleta amb les escenes i personatges que serviran per a arribar a eixe moment i, finalment, escriure capítol a capítol ordenadament. “Ara estic estudiant com començar el meu nou llibre i com arribar a eixe final que ja tinc decidit, encara que sense personatges definits: estic a la busca d'una història que finalitze ací”.

Una fórmula tan difícil d'assimilar com la publicació de dos novel·les eroticoromàntiques en tan curt espai de temps. No vol classificar-se, però per ara se sent còmoda en este gènere, encara que vol donar als lectors una cosa diferent, d'ací que el seu pròxim treball gire entorn del cor i el cap.

Cor i sexe

País de paso es per a Laura “una obra que tracta temes com l'amor, el sexe, els viatges i eixe moment en què coneixes a algú que fa tremolar els fonaments sobre els quals has construït la teua vida. És una història romàntica amb xicotets retalls eròtics, perquè crec que és quelcom que va contingut en eixe tipus d'històries. Una història sobre la vida i la maduresa d'una persona. Eixa maduresa que ens porta a acceptar que no tenim el control sobretot el que ens succeïx, eixa hora en què cal triar entre deixar-se portar o seguir com estàvem fins a eixe dia”.

Una història completa, però que des del primer moment va comptar amb una segona part, País de Destino, que ja estava escrita en el moment d'editar del primer volum, “però no hi haurà una altra continuació, no serà una trilogia”.

Amor i erotisme, els temes de moda en els concursos de relats i en gran part dels llibres que s'editen en estos moments. Potser això explica part del seu èxit. Però només part.

Laura aprén de tot i de tots. És capaç de llegir amb la mateixa atenció els senzills textos d'un esponjat com un manual on Stephen King explica els secrets del seu èxit. Sense oblidar als clàssics, als que ara està redescobrint. Aprendre de qui sap, això també explica part del seu èxit. Encara que continua faltant un poc.

La passió en tot el que fa: quan escriu, quan contesta a una entrevista, quan acudix a la presentació d'un llibre. Eixe potser serà l'element que falta. Perquè Laura troba temps per a treballar pels matins, disfrutar de la seua família a les vesprades i escriure a les nits.

Esgotada, rere dies que pareixen a vegades interminables, però capaç d'assentar-se a anotar coses amb el mòbil de bon matí, si li assalta durant el son una idea. Pendent del públic, però sense oblidar la seua família. Atenta a les xarxes socials per a mantindre el contacte directe amb cada lector. I capaç de traure un buit per a llegir, encara que siga per whatsapp, les notícies que escriuen sobre ella… esta mateixa, sense anar més lluny.

“Encara que ja vam presentar el primer volum a Puçol, i s'ha esgotat en les llibreries del poble, vull tornar a casa per a presentar el segon volum entre els meus amics i veïns”, finalitza la jove autora. “I continuar col·laborant amb els bloggers, una gent sorprenent capaç de llegir-se més de cent llibres cada any. Uns lectors que a més generen seguidors en les meues xarxes socials i que ajuden donar a conéixer el teu llibre de forma immediata, per això cal prestar-los una especial atenció. Els lectors d'estos blogs de literatura confien en les seues ressenyes tant si són favorables com si no”.

No obstant això, el seu expedient no arriba la matrícula d'honor perquè en ell figura un xicotet fracàs: a mitjan any passat no va poder veure publicat el seu relat en el llibre col·lectiu 10 moments eròtics pensats per dones, perquè va desaparéixer l'editorial deixant-la a ella i a la resta de les autores “tirades”.

Es queda només en 9’5: les nou setmanes i mitja que li ha costat tindre publicats els dos llibres que formen la seua bilogia Viájame.

Si vols viatjar amb ella, el dissabte 25 de febrer a la vesprada presenta ambdós títols en la Casa del Llibre de València.