Una jornada de premis clausura el calendari taurí de 2017
Per a tancar els festejos taurins de 2017, va tenir lloc en l'Espai Social La Barraca la XV Jornada Taurina Vila de Puçol, que tancava el calendari taurí d'enguany. Posteriorment, l'esdeveniment es va traslladar al restaurant Puçol, on es van lliurar els premis taurins corresponents a la temporada actual.
Es va concedir a Mariscal, número 64 de Victoriano del Río (Comissió 7 de Setembre), el guardó de millor bou presentat. En el moment de l'arreplega, la Comissió 7 de Setembre va renunciar al premi i se'l va entregar a la Penya Taurina El Barri, per al bou que va quedar fora de concurs al causar una terrible desgràcia en el festeig.
Avivado, número 80 de Domingo Hernández (Comissió 7 de Setembre), va ser considerat el bou més brau, i Jerezano, número 357 de Nuno Casquinha (Penya Hostalets), millor bou embolat.
El premi a bou més complet es va destinar a Ocurrente, número 31 d'Arcadio Albarrán (Penya Guarisme 7). La millor eixida de caixó va ser per a Jaro, número 73 de Victoriano del Río (Comissió 7 de Setembre).
Mario García Garsio es va alçar com a millor corredor, i Jaime Bosch Saliner va guanyar el premi Juan José López al millor rabero. A més, Fernando Ferrer Rallat va obtindre una menció especial per la seua llarga trajectòria en Bous al carrer.
Així, es va posar fi a un dia que havia començat amb els premis del XII Concurs de fotografia taurina en La Barraca, amb una gran assistència de públic. Com és habitual, es va dividir en dues seccions: la Categoria A, fotografies realitzades en els festejos taurins de la nostra localitat, i Categoria B, fotografies realitzades en altres parts del món taurí. Ambdós premis estan dotats amb un valor de 200 euros.
Les fotografies premiades van ser Pureza, de Carlos Dolz, en la Categoria A; i Una pasión, un sentimiento, de Vicente Puig, en la Categoria B. A continuació es va celebrar una tertúlia amb el ramader Gerardo Ortega, presentada i moderada per l'aficionat Alfonso Ávila.
Tal com el va presentar Alfonso, Gerardo és tot un personatge. En la seua joventut, va formar part activa de l'anomenada movida madrileña, actuant en diversos grups musicals... però la fama li va arribar al protagonitzar la pel·lícula Sufre Mamón amb els seus cosins els Summers, integrants del grup Hombres G. En la seua faceta ramadera, ha creat una ramaderia amb segell propi, en la que s'imposa l'harmonia en les formes i la qualitat en les idees d'unes caps per les venes de les quals fluïx la millor sang Domecq, via Algarra, Juan Pedro i Guateles.
Gerardo va defendre obertament els festejos populars de Bous al carrer i, després de patir en les seues carns la part negra del món taurí, destina tota la seua ventrada a este tipus de festejos. A més, va parlar sense pèls en la llengua de la selecció, on compta més la durabilitat de la cap en contra d'utilitzar la pica, i on tempten els aficionats pràctics (ja que paguen la seua cap de bestiar) abans que les figures.
