Gerardo Ortega, el ramader del carrer, es fica el públic de Puçol en la butxaca
El dissabte 2 de desembre se celebraven les XV Jornades Taurines Vila de Puçol dividides en dos escenaris: a la vesprada, exposició de fotos i entrega de premis en La Barraca, seguides d'una tertúlia amb el ramader Gerardo Ortega; a la nit, en el restaurant Puzol, la gala anual amb entrega de premis al més destacat d'enguany.
El concurs de foto taurina va nàixer com una aposta per a potenciar la vessant cultural dels festejos taurins. En la seua 13a edició han participat 174 fotografies, de les quals el comité de selecció va triar les 41 que s'exhibixen durant finals de novembre i principis de desembre en La Barraca.
Un jurat compost per dos experts taurins (Alfonso Ávila i Daniel Torres), dos fotògrafs (Juan Sebastiá i Sabín) i un veterinari (Vicente Soriano Benet) ha sigut l'encarregat de triar entre les finalistes les dos imatges guanyadores, una referida als festejos de Puçol i una altra dels actes en la resta del món.
Pureza, de Carlos Dolz, ha sigut la guanyadora en la categoria local, mentres que Una pasión, un sentimiento, de Vicent Puig, ha triomfat en la categoria de la resta del món. Ambdós amb un premi en metàl·lic de 200 euros, que van arreplegar els seus autors en La Barraca, de mans del regidor Juan Miguel Bayarri I de l'alcaldessa Lola Sánchez, com a punt final a la primera part de l'espectacle.
Encara que el verdader espectacle el va donar Gerardo Ortega, un ramader molt conegut entre els aficionats als bous al carrer perquè va ser el primer en «prendre's seriosament» esta modalitat taurina, sobretot després de la crisi en el món taurí que va començar fa pràcticament una dècada, i hui continua sent el més prestigiós entre les comissions dels distints pobles, especialment a la Comunitat Valenciana.
De la mà d'Alfonso Ávila, que va preparar una exhaustiva bateria de preguntes, Ortega va torejar amb el presentador i amb el públic, demostrant que no és en absolut gratuïta la seua fama de bon vivant (afavorida per la seua participació en la pel·lícula Sufre, mamón dels Hombres G, on ell era precisament el «mamón» del títol).
Encara que no tot va ser diversió, durant les seues intervencions també va reconéixer les dificultats de portar avant una ramaderia, com és de car preparar un bon bou durant quatre anys (el que suposa que per menys de 4.000 euros no es poden vendre estos animals o perds diners) i la vida ascètica que actualment porta, en la ramaderia, allunyat del mundanal soroll... i de les places de bous, on a penes compten amb ell en les grans cites anuals.
Va ser una tertúlia amena, divertida, regada amb abundants anècdotes, on el somriure guilopo del ramader es va guanyar al públic en més d'una ocasió i on, quasi sense voler-lo, els assistents vam poder disfrutar d'una classe magistral sobre el món taurí en l'actualitat.
Una placa, que va rebre de mans de l'alcaldessa Lola Sánchez, i una bona ració de fotos amb un públic incondicional van completar la sessió vespertina de les jornades taurines en La Barraca. A la nit, seria el torn dels premis taurins d'enguany... però eixa és una altra història.
