Club de Caçadors de Puçol: 70 anys vetlant per l'equilibri dels ecosistemes locals

Com tot el món sap, la caça és una activitat vinculada amb la mort... Però també amb la vida. Sense anar més lluny, el Club de Caçadors de Puçol exerceix cada setmana una sèrie de funcions essencials per a mantindre l'equilibri dels ecosistemes locals. Control de plagues, sembra, neteja del medi natural... Una labor desinteressada que està a punt de complir 70 anys.

Bambi es va encarregar de mostrar al món les atrocitats de la caça: una activitat que es recrea en la crueltat amb l'únic objectiu de matar animals innocents. Res més lluny de la realitat. Per descomptat, si es practica de manera reglada i responsable, com fa el Club de Caçadors de Puçol des de la seua fundació, l'any 1951, fa quasi 70 anys.

«La societat ens relaciona amb fets dolents, però en general es desconeix com funcionem i que som absolutament necessaris», assegura Salvador Sebastià, president del club: «la caça no s'ajusta únicament a la mort,sinó també a la vida, perquè fomentem que les espècies procreen, vetlem pel benestar...».

En definitiva, esta pràctica esportiva és essencial per a preservar els ecosistemes i garantir l'equilibri de la vida. Animal... I vegetal. Perquè encara que ja no és necessària per a subsistir, «sense la caça, les espècies nocives que no tenen cap mena d'enemic proliferarien en excés», explica el president, «i com a conseqüència, poden acabar provocant terribles danys a altres espècies, fins i tot acabar extingint-les».

El senglar és l'espècie més preocupant, i també la més controlada per part dels caçadors locals. Actualment es considera plaga nacional, encara que també suposen un problema important el conill, la rabosa, la perdiu, la tórtora o el gris.Perquè a més dels danys que ocasionen al mitjà,«transmeten malalties com la sarna, que a vegades arriben als animals domèstics».

I fins i tot les urraques, que provoca danys a l'agricultura i a altres animals salvatges, apunta el president del club: «Acaba amb totes les espècies que es posen en el seu camí, encara que ara tenim controlada la seua població».

El període de control de depredadors abasta des de març fins a juny, encara que la Generalitat ha concedit els permisos durant tot l'any donats els nombrosos problemes que porten les plagues.

«Mai eixim amb ànsia de matar, simplement intentem gaudir de la nostra activitat mentre controlem els danys», comenta Sebastià. Una o dues peces per caçador és la mitjana d'animals que solen caçar en una eixida. «I quan hi ha espècies més vulnerables amb densitat escassa, paralitzem la caça i ens centrem en les que provoquen danys».

70 anys cuidant del medi natural

En general, els membres del Club de Caçadors Puçol es troben actius durant tot l'any. I no necessàriament caçant: Fomentar la procreació d'espècies no nocives, instal·lar menjadores i abeuradors per als animals, netejar i sembrar els camps per a evitar incendis...

«Enguany hi ha hagut ja tres conats; som els primers a avisar perquè sempre estem pel camp». I a més de recollir els seus propis residus en cada eixida, «fem campanyes de recollida d'enderrocs i fem que evidentment no és nostra, sinó de gent que la deposita pel camp, la Costanera...».

Una pràctica sancionable molt perjudicial per al medi natural i la vida que alberga. «Estic convençut que la pandèmia ens ha ensenyat que cal posar límits a la presència humana en el camp... Necessita el seu temps de descans, però no s'està respectant, és cada vegada més urbanita i això suposa la pèrdua de moltes espècies com a àguiles, rapinyaires, cabirols...», lamenta Sebastià: «Hi haurà que posar mesures perquè la gent no és conscient».

Totes estes iniciatives que realitza el Club de Caçadors de Puçol des de fa quasi 70 anys es fan de manera desinteressada i autofinançada: «l'any passat vam invertir 3.000 euros en la reparació d'un camí públic... Tot el que fem és amb els fons que aportem els propis caçadors».

I malgrat això, «som injustament maltractats per la societat, però així i tot intentem crear un bé a nivell nacional de manteniment d'espècies», apunta Sebastià, que recalca la necessitat de rebre ajudes per part de les administracions per a realitzar la seua labor. «Seria molt beneficiós per al medi ambient», assenyala.

Però en general... La seua labor els atorga una gran satisfacció. Tant pels beneficis que aporten al mitjà, com pel fet de mantindre viva esta afició mil·lenària. «Ens ve innat: caçador es naix, no es fa», comenta Salvador Sebastià: «tots coneixem a algú que ens ha introduït en el mundillo i practiquem este esport perquè ens apassiona... Es porta dins i és inexplicable».

Una afició mil·lenària, esportiva i desinteressada

La majoria de caçadors solen practicar altres esports com el ciclisme, el running... Perquè «encara que la majoria de gent ho desconeix», requereix tindre un bon estat físic per a pujar i baixar muntanyes durant un exercici de caça, que sol durar entre quatre o huit hores, comenta el president del club local.

I és que el caçador sempre tira pa'l monte: Es mouen per tot el territori on se'ls permet. «Sobretot muntanya i camps abandonats, que lamentablement hi ha molts i és on abunden els conills, senglars i altres espècies nocives». I també acudeixen a les zones on els requereixen els agricultors i propietaris de camps per a pal·liar els seus problemes de plagues.

Són moltes les modalitats que practiquen: caça major —amb esperes i batudes—, caça menor —a mà i assalt, o a lloc fix—, la pansa del tudó...

I també la tradicional caça a dent. És a dir, amb gossos. «Cadascun manté els seus propis animals, entorn de quatre o cinc gossos per caçador», apunta: «En total, uns 1.000 cans que mantenim sense cap mena d'ajuda». Alguna cosa que, tradicionalment, ha vinculat la caça amb el maltractament animal o l'abandó.

«Però no és cert». L'agrupació ha realitzat diferents donacions a associacions i reserves d'animals, col·laborant per al seu manteniment i facilitant la seua adopció. «És veritat que a vegades es pot escapar algun gos, però no té res a veure amb l'abandó, i sempre el busquem fins a trobar-lo... Estes creences ens han llastrat bastant».

Però més enllà de recórrer la muntanya de punta a punta cada vegada que el temps li ho permet, els caçadors locals també senten els colors del seu club cada vegada que assisteixen a les diferents competicions que organitza la Federació de Caça de la Comunitat Valenciana.

La seua assistència és «bàsicament de participació, perquè és difícil arribar a les finals autonòmiques i, encara que alguns socis sí s'han classificat a vegades, el nostre ànim no és guanyar competicions sinó col·laborar amb el mitjà i gaudir de la caça», assegura Salvador Sebastià.

Això sí, el Club de Caçadors de Puçol compta amb diversos campions, com Pepe Pla, que ha obtingut la medalla d'or en diferents campionats d'Espanya, tant individual com per equips.

«És la nostra màxima estrela», tot un exponent en el mundillo, on el col·lectiu local està molt ben considerat per la seua antiguitat i per les funcions que exerceix: «Economia sanejada, zero corrupció, qualitat humana... Som un exemple per a moltes altres agrupacions».

De fet, es tracta del col·lectiu més antic de Puçol, i també un dels més nombrosos, amb prop de 200 socis de totes les edats: la majoria jubilats, però també hi ha joves, adolescents... Tots ells, classificats per sectors per a exercir totes les seues funcions de forma organitzada i eficient.

«Un grup s'encarrega de l'administració i direcció, un altre, del manteniment del fitat... Cada soci té assignat una menjadora i un abeurador per a mantindre, així com 20 sembres ecològiques de blat...». I fins i tot hi ha qui s'encarrega de l'ensenyament per als nous inscrits, tractant de fomentar l'amor per esta pràctica i la iniciació entre els més joves.

Més enllà per la seua passió i gaudi cap a la seua afició, els membres del Club de Caçadors de Puçol són els« primers interessats» a conservar la fauna, cuidar els espais i, en definitiva, vetlar per l'equilibri dels ecosistemes locals. Una activitat en sintonia amb la vida que està a punt de complir 70 anys, de la mà del col·lectiu més antic de Puçol.