Antonio Picón: 95 quilòmetres de carrera sota un sol i dues llunes

Dissabte passat 11 de gener, 236 amants de l'esport extrem participaven en la novena edició de la GR10 Xtrem, un dels desafiaments per muntanya més intensos del panorama valencià. Entre ells, com no, Antonio Picón, que concloïa la prova en 16 hores i 38 minuts, reafirmant-se com un dels únics tres corredors que han aconseguit finalitzar totes les edicions d'aquest ultratrail. Una carrera que, amb 95 quilòmetres de distància i 4.140 metres positius, recorre tota la província de València a través de la Serra Calderona.

Als seus 47 anys, quasi 48, Antonio Picón ha sigut reconegut pel Club CxM València, responsable de l'esdeveniment, per mantindre's com un dels tres únics esportistes que han aconseguit aquesta gesta no una, sinó nou vegades. I ho feia «molt còmode i tranquil, la veritat, i sense mirar el ritme, a la meua marxa» assegura: «Supose que tindrà a veure amb els efectes plaents de l'esport, però mentalment vaig relaxat».

Així, amb l'únic objectiu de demostrar-se a si mateix que podia finalitzar una vegada més una prova amb un percentatge de retirada del 17%, Picón ha comprovat que el seu cos «encara està preparat per a fer coses grans», apunta, recalcant la «gran satisfacció personal» que això suposa. De fet, l'única vegada que s'ha plantejat abandonar aquesta carrera va ser un any en què «plovia moltíssim, no portava impermeable i hi havia entorn de 0 graus», recorda, per la qual cosa ara sempre acudeix el millor equipat possible perquè, almenys, el tronc es mantinga calent.

Encara que l'esportista no tenia clar que podria acabar-la en aquesta ocasió, «perquè estic entrenant molt menys que altres corredors», assegura que pensa apuntar-se a la pròxima edició de la GR10 Xtrem i en totes les que puga, això sí, mentre les cames li ho permeten, convençut que el seu «cap» encara podria aguantar-lo més temps. I és que el cansament durant la prova i la sobrecàrrega muscular de l'endemà ni tan sols li fan dubtar si tornar a atrevir-se: «Conforme pansa el temps, t'oblides del dolent», comenta, «i supose que per això la faig tots els anys, perquè només em recorde de les bones sensacions que vaig tindre l'edició anterior».

Malgrat la seua gran capacitat per a mantindre la calma i la tranquil·litat davant situacions tan extremes, Picón reconeix que sempre intenta anar acompanyat d'altres corredors amb un nivell similar, «perquè els moments de feblesa es porten molt pitjor si estàs només», explica, destacant que si en algun moment creu que pot anar més ràpid que el seu company, «és millor aguantar amb ell, perquè més tard igual et fa falta». En definitiva, es tracta de «una activitat per a fer en companyia», comenta l'atleta, que afig que és també ideal per a qui vulga iniciar-se en la llarga distància.

Els entrenaments previs també són fonamentals per a arribar a la prova preparat física i mentalment. Picón, que pertany al Club d'Atletisme de Puçol, intenta córrer entre 50 i 60 quilòmetres a la setmana durant els dos mesos previs, realitzant a més un o dos entrenes llargs, d'uns 40 quilòmetres. Però no acostuma a participar en altres carreres tan dures. «Aquesta és la prova més dura que he fet», comenta, ja que prèviament només havia participat en una marató, de tan sols són 42 quilòmetres i en pla. «Córrer per muntanya em sembla més bonic i menys sacrificat que per asfalt», opina, «perquè et doses més, hi ha canvis de ritme i el paisatge és més vistós».

No obstant això, no sempre poden apreciar-ho, ja que la carrera parteix del Poliesportiu Municipal de Puçol a les 6:00 hores i, amb un complet avituallament a l'altura de Gátova, pel quilòmetre 47, en la majoria de casos finalitza arribada la nit de l'endemà, per la qual cosa és fonamental portar una llum frontal. A més, l'organització intenta que la prova caiga en lluna plena per a millorar la visibilitat dels corredors, tant la primera, com la segona nit.

La meta es troba en la Pobleta d'Andilla, «que és preciós, però és una llàstima que no ho vegem perquè és de nit», assegura un atleta al qual encara li quedarien forces per a gaudir del paisatge després de 95 quilòmetres correguts. Allí els espera un saló social perquè puguen dutxar-se, reunir-se amb la família o agafar un dels autobusos que contracta l'organització per a tornar al punt de partida.

Així, als seus 47 anys i corrent des dels 16, Antonio Picón s'ha convertit en un dels atletes de llarga distància més veterans de Puçol, «si no el més veterà», i potser aquesta maduresa intel·lectual és la que li permet realitzar la prova amb semblant tranquil·litat mental.

I és que els seus temps han millorat des de la primera vegada que va realitzar la prova, quan va tardar prop de 18 hores a finalitzar-la, enfront de les 16 hores i 38 minuts d'aquesta edició. Encara que el ritme no li importa massa: «El que sí que vaig mirant és el temps que porte, perquè vull arribar a dormir a casa la segona nit», una cosa molt, molt apetible després de 95 quilòmetres corrent per muntanya, sota un sol i dues llunes.