3.000 màscares i una nova amistat: Una història que naix del cor

El que va començar com un impuls individual en diferents cases de Puçol és, hui dia, tota una iniciativa coordinada i sistematitzada que ha repartit ja més de 3.000 màscares solidàries a Puçol. Les responsables, un xicotet grup de dones amants de la costura que, des de l'anonimat, porten setmanes treballant sense descans amb l'objectiu d'aportar el seu granet d'arena: tot un gest d'altruisme del qual, pel que sembla, ha nascut una bonica amistat.

«Sorgeix per la necessitat d'ajudar als altres», apunta Fina Cabrera, una de les impulsores d'este moviment solidari. Des del principi de la pandèmia, ella va sentir la necessitat de fer alguna cosa i, com a auxiliar tècnic, es va posar en contacte amb diferents hospitals per a oferir els seus serveis. Per motius administratius no va poder ser, així que va buscar una altra manera d'ajudar.

Va començar a cridar a alguns indumentaristes i dissenyadors de València amb els quals ja tenia contacte, intentant aconseguir material de costura, i també amb l'Ajuntament, buscant una mica de suport per a donar forma a esta iniciativa. I va obtindre suport. Igual que Paquita Comes, que de manera paral·lela, ja es trobava cosint màscares i repartint-les al personal de la residència de la tercera edat.

«Un dia, veient la televisió, vaig veure que moltes persones estaven morint en les residències», lamenta, molt afectada per la situació. Així que, deixant-se guiar pel mateix sentiment de solidaritat que havia impulsat a la que hui és la seua companya, Paquita es va posar en contacte amb la residència de majors de Puçol per a oferir la seua ajuda.

Va començar comprant-li les gomes en la merceria Ca els 19, que obria la botiga a propòsit per a ella, i amb el permís de la Policia Local, perquè per a això havia de desplaçar-se. I les va entregar a la residència. «Em van comentar que no em podien pagar, però els vaig dir que ho feia perquè m'eixia del cor».

Fins i tot sent conscient de no estar oferint un material certificat, la costurera va seguir decidida: «almenys alguna cosa els protegirà». I així ha sigut, perquè ha obtingut un gran acolliment per part del personal. «Se li han de donar a les persones que estan a primera fila lluitant per nosaltres», assegura.

Del particular a l'oficial

Però estes iniciatives individuals es van convertir en un moviment oficial quan, als pocs dies de començar, es van posar en contacte amb Amparo Ferrer, tècnic de Benestar Social de l'Ajuntament. Va nàixer així un grup de WhatsApp que ha unit la iniciativa de Fina, de Paquita i d'altres sis dones que es mantenen bolcades en la causa durant tot el dia.

I, amb el suport de l'Ajuntament i de diferents organismes locals, es va sistematitzar el procés, que comença per la labor de Protecció Civil. Ells s'encarreguen de recollir el material de costura en diferents comerços locals que estan contribuint a la causa aportant tela, fil i altres elements necessaris, com Multipreu Isabel o com Ca els 19: «Jo li entregue a Protecció Civil tota la goma que tinc, i també fil», assegura Concha Martí, responsable del local. Això sí, a través de la reixa, «perquè tinc la botiga tancada».

Després d'un procés de desinfecció industrial, este col·lectiu voluntari reparteix tot el material recollit entre les costureres. «Alguns comerços han donat metres i metres de tela, i s'ha repartit esterilitzat entre xiques que no tenien», explica Fina. Però la iniciativa que ja no sols se centra en oferir màscares al personal de la residència, sanitaris i als cossos de seguretat, sinó que s'han començat a repartir entre els veïns de Puçol que les necessiten per a treballar.

Durant esta setmana s'han fet arribar més de mil a les diferents farmàcies del municipi, mentre la Policia Local i la Guàrdia Civil també reparteixen les màscares enviades per organismes oficials en punts clau, com l'estació de tren, algunes rotondes i parades de l'autobús municipal: tot un treball de cooperació que engloba el treball altruista de diferents organismes i veïns. «Entre tots han donat suport als grups i dones perquè continuem cosint i per a repartir les màscares», afig Cabrera.

Cosir i cantar... I molt ajudar

El grup de WhatsApp és el punt d'unió entre les dones que cusen estes setmanes com unes descosides. A través d'ell es donen consells pràctics, comparteixen informació... «És genial, perquè entre totes decidim mesures, quantitats mínimes...», comenta Fina Cabrera. «No podem ajudar-nos com ens agradaria, perquè ho fem individualment», afig Amparo Segarra, una de les costureres.

No obstant això, els permet «facilitar la comunicació de necessitats entre nosaltres i Amparo, en quant a materials, recollida de màscares acabades...», explica Carmina Martínez.

Però a més del seu avantatge pràctic, este grup és una manera de suportar millor el confinament. «Les màscares m'estan ajudant a mi més del que jo puga ajudar als altres», assegura Inma Fernández, acostumada a tindre la casa plena de filles i nets, i que està passant la quarantena tot sol amb el seu marit i la seua mare.

Igual que Paquita Comes: «El que pitjor porte és no veure a les meues netes, encara que fem videotrucada, perquè sempre hem sigut una família molt unida», comenta, sense poder contindre unes llàgrimes: «Mentre tens el cap en això, que si la goma, que si cus... em relaxe moltíssim». El primer que farà en eixir serà abraçar a les seues netes. I és que, als seus 60 anys, descansar no està en la seua llista de prioritats: té pendent «un festó en gran», perquè la seua família li havia organitzat un aniversari sorpresa en el Sindicat Agrícola que es va veure suspés per l'arribada del Covid-19.

Un projecte de paella

D'altra banda, el primer que farà Inma en eixir és conéixer al seu net: «Una de les meues filles està a punt de donar a llum...». Serà el seu quart net, i segons assegura, el que més tardarà a conéixer. Però el moment arribarà, igual que la paella que han organitzat totes elles, i és que pel que sembla, entre tanta tela, goma i fil, també ha nascut una amistat. «Ens emportem genial, ens recolzem les unes a les altres i fins a hem arreglat una paella per a quan passe tot això», comenta Paquita.

Algunes es coneixen de vista, unes altres, ni tan sols això. «Jo no conec a cap personalment», comenta Teresa Orr, «però en este mes, estant reclosa a casa, puc dir que he fet noves amistats». L'ambient, segons elles, és genial: «Parlem tantes coses que veus la qualitat humana en cadascuna d'elles, i això és el 100 per 100 de conéixer a algú», destaca Fina.

En definitiva, el que va començar com un grup de dones desinteressades i desconegudes, que tenien com a única missió col·laborar amb la població, ha acabat amb l'inici d'una nova amistat. Però això no els distrau de la seua comesa: Ja han cosit prop de 3.000 màscares, unes 500 cadascuna.

De moment! I és que es plantegen seguir quan acabe el confinament: «Estic convençuda, perquè, encara que acaba, seran necessàries almenys una llarga temporada», recorda Fina, que assegura que seguiran amb la mateixa dinàmica sempre que siga necessari. «Serem ací amb quarantena o sense quarantena, i mira si estic segura que parle en nom de totes... De cor».

Com salvar una vida

Seguiran elles, i també la resta de les quasi 70 persones de Puçol que s'han unit a esta causa solidària des de les seues pròpies cases. Així com altres voluntaris que col·laboren recollint materials i repartint màscares, amb l'objectiu últim d'ajudar a frenar el contagi i, si pot ser, salvar vides.

«Quan em sent davant de la màquina, des del principi del confinament, em ve a la ment la cançó que sonava en la primera temporada d'Anatomia de Grey», assenyala Teresa Orr. Parla de How to Save a Life, de The Fray. Traduït, Com salvar una vida. «Crec que això és el que estem intentant, dins del que som capaços, sense ser mèdics, infermeres o policies».

I quina bonica comesa, la de salvar vides, per a iniciar una amistat. I per què no, per a recordar sempre aquella història de 2020 que les va mantindre unides en la distància, entre teles, fil i molt cor.