Què proposen els principals partits polítics per a acabar amb la crisi de les pensions?

Una de les qüestions més debatudes pels diferents partits polítics a quatre dies de les eleccions generals és com afrontar la crisi de les pensions que travessa Espanya des de fa anys. Tots ells inclouen en els seus programes polítics mesures per a posar fi a aquest problema, i asseguren que de no solucionar-lo, la continuïtat de les pensions dels espanyols corre un seriós perill. Però, què proposa cada formació política per a assegurar l'estabilitat econòmica en l'últim cicle vital? 

En primer lloc, el PSOE aposta per abordar una reforma del Sistema Públic de Pensions, segons indica un estudi publicat per la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE). L'actual partit de Govern atribueix la crisi de les pensions a una mala distribució de la riquesa a Espanya, per la qual cosa defensen una reforma fiscal progressista, una revaloració d'acord amb l'Índex de Preus al Consumidor (IPC) reduir la bretxa de gènere i vincular les pensions al cost de la “vida real”.

A més, la formació liderada per Pedro Sánchez és partidària d'augmentar l'aportació de l'Estat per a pagar les pensions d'aquells nascuts en la dècada dels 60 –l'anomenat *Baby boom-, que acabaran la seua vida laboral en els pròxims deu o quinze anys. En aquest sentit, seria necessari segons el PSOE garantir les pensions pels Pressupostos Generals de l'Estat. Així mateix, els socialistes són els que únics que defensen, al costat d'Unides Podemos, el manteniment d'un subsidi per a majors de 52 anys sense endurir els requisits per a obtindre'l.

De fet, a la coalició que lidera Pablo Iglesias la uneixen al PSOE més propostes que la separen en matèria de pensions: la revaloració “real” de les pensions respecte a l'IPC, el desenvolupament d'una reforma fiscal que aborde el repartiment equitatiu dels impostos, l'eliminació de la bretxa de gènere i garantir les pensions en els Pressupostos Generals de l'Estat. Però Unides Podemos va més enllà i també considera necessari blindar les pensions en la Constitució i incrementar la pensió mínima a 600 euros –això últim no ho aprova COESPE, que assegura que la Carta Social Europea fixa el mínim vital en 1.084 euros-. A més, la formació habitada és l'únic partit que planteja la jubilació anticipada si el treballador ha cotitzat més de 35 anys, i planteja una llibertat total al contribuent per a triar els anys amb què es farà el càlcul de la pensió.

Totes aquestes idees són totalment oposades a les del PP, que proposa com a principals mesures impulsar la natalitat amb l'objectiu d'assegurar les pensions i promoure els Plans de Pensions Privats, de manera que en el moment de la jubilació el treballador dispose d'uns diners estalviats per a no dependre únicament de l'Estat. A més, segons *COESPE els populars advoquen per vincular les pensions a l'IPC sol quan el creixement econòmic siga positiu, una decisió que no comparteix la Coordinadora de Pensionistes perquè asseguren que el creixement econòmic és positiu des de fa una dècada i el PP “va congelar les pensions cinc anys”. A aquestes propostes els populars afigen el compliment dels principis de manteniment del “poder adquisitiu i la sostenibilitat”.

Ciutadans per part seua, esmenta en el seu programa electoral la possibilitat d'igualar la pensió mínima i el Salari Mínim Interprofessional (SMI) i pujar les pensions no contributives i d'invalidesa al 75% del SMI. El partit que presideix Albert Rivera també proposa l'aportació de l'1% del PIB a un fons de reserva, i és l'únic de les cinc principals formacions que inclou la possibilitat voluntària d'allargar l'edat jubilació. A més, des de Ciutadans són partidaris de regular els ERES que contribueixen “a la degradació del Sistema Públic de Pensions”, així com d'incentivar els Plans de Pensions Privats, tal com proposa el PP. 

No obstant això, la major defensa dels Plans de Pensions Privats la promou Vox, que no solament aposta per destinar a aquests un fort incentiu fiscal entre 10.000 i 25.500 euros, sinó que defensa a més la desaparició del sistema públic de pensions i inclou en el seu lloc, un nou model mixt de capitalització i repartiment. És a dir, el partit de Santiago Abascal proposa canviar el sistema de pensions actual per una pensió mínima “complementada amb els estalvis que cadascun faça al llarg de la seua vida”. Així, la formació d'extrema dreta pretén assegurar el dret dels ciutadans a disposar d'estalvis propis al final de la seua trajectòria laboral, que puguen complementar amb les pensions mínimes.