El preu de l'habitatge ha crescut un 50% a València des de 1995 i Alacant és la tercera on més ha augmentat
A Castelló han augmentat els preus un 28% en els últims 28 anys
El precio de la vivienda es una de las cuestiones que más preocupan a los españoles por la complicación para pagar las hipotecas con los actuales salarios. Pero, ¿cuánto ha cambiado el precio en las últimas tres décadas?
On més ha crescut des de 1995 el preu de l'habitatge és a Balears, on s'ha disparat un 154%, amb Màlaga a la saga amb un 130%.
Alacant ostenta la tercera posició, amb un creixement del 60’71% i a València el valor de l'habitatge ha crescut un 50’66% en els últims 28 anys, al nivell d'altres províncies com Barcelona, Granada o Guipúscoa. Quant a Castelló, queda en un 28’56%, al nivell de províncies com Granada o Múrcia.
La recent evolució de l'IPC ha posat el focus en la pregunta de si els preus nominals dels habitatges creixen més o menys que la inflació. I és que quan es vol analitzar amb perspectiva l'evolució dels preus al llarg de desenes d'anys és més adequat utilitzar moneda constant per a eliminar l'efecte de la inflació sobre l'evolució dels preus.
Per això, la societat de taxació ha indagat en l'evolució dels preus dels habitatges en moneda constant des del preu mínim dels anys 2010 a 2015 -el preu de partida del cicle actual- i des del primer trimestre de 1995 -el preu d'inici del cicle anterior-, a partir de les dades publicades pel Ministeri.
Així, si observem les províncies per percentatge de creixement en moneda constant des del mínim del període 2010-2015 (tenint en compte els preus de partida per al període actual), València ha tingut un creixement del 8% i Alacant del 4’4%, mentre que a Castelló baixa un 9’6%.
Així es desprén de l'informe realitzat per VE Valoracions, una societat de taxació del sector immobiliari. De l'anàlisi es conclou que en el cicle immobiliari que va començar en 2014, l'actual, només 11 províncies espanyoles i Melilla han incrementat el valor real dels seus habitatges, però el seu pes immobiliari és tan gran, que ha sigut suficient perquè en el conjunt d'Espanya el valor real dels habitatges haja augmentat un 3,74%.
Són, ordenades de major a menor creixement: illes Balears (35,45%), Màlaga (28,89%), Madrid (26,84%), Las Palmas (18,82%), Santa Cruz de Tenerife (17,16%), Barcelona (14,75%), Melilla (9,59%), València (8,09%), Guadalajara (4,40%), Girona (2,45%) i Cadis (1,70%). Destaca l'enorme creixement de Balears, Màlaga i Madrid. En estos àmbits o hi ha grans ciutats o són províncies amb un component turístic molt important.
A les províncies restants, el valor real dels habitatges ha disminuït. En l'extrem es troba la gran baixada acumulada a Sòria. En general, estes grans baixades en valor real es corresponen amb les províncies de l'Espanya buida en les quals hi ha major percentatge d'habitatges sense ocupar. En l'informe complet es poden observar les dades de totes les províncies i les ciutats de Ceuta i Melilla.
Espanya ordenada en diversos grups
Els resultats permeten fer tres grans grups de províncies: aquelles els preus de les quals han crescut més que la mitjana nacional, les províncies els preus de les quals han crescut, però per davall de la mitjana nacional i aquelles els preus de les quals han decrescut en termes reals.
En el grup A, que correspon a les províncies que han crescut més que la mitjana nacional des de 1995, destaquen els creixements de Balears i Màlaga. 10 de les 14 províncies coincidixen amb les que més han crescut des del mínim del període 2010-2015.
Les que no coincidixen són Sevilla, Guipúscoa, Almeria i Tarragona. Les províncies amb component turístic mostren major creixement que el de les grans ciutats quan es miren les dades des de 1995 que el que van obtindre si s'analitza des de 2015.
En el grup C, que correspon a les províncies que han decrescut, destaca Soria i de nou hi ha coincidència amb l'Espanya buidada.
Balears és l'única província en la qual els preus nominals són superiors als màxims del cicle 1996-2014. En termes reals encara no igualen a eixe màxim, però es troben a prop. A Màlaga, l'inflat creixement en preus nominals dels últims anys no és tan gran en termes constants i els seus valors reals encara estan lluny del màxim del cicle anterior.
En el cas de Madrid i Barcelona, el nivell de preus i la seua evolució és molt semblant en totes dues províncies, però des de 2019 diferixen: Madrid ha mantingut el mateix nivell de preus reals mentre que a Barcelona han descendit. L'explicació probablement es troba en la inestabilitat política i en les mesures restrictives sobre el mercat immobiliari, expliquen els autors de l'estudi.
En observar l'evolució dels preus en moneda constant es distingix amb més claredat en el cicle immobiliari actual una fase d'auge entre 2014 i 2019 i una de caiguda entre 2019 i 2023. Les úniques províncies en les quals s'observa creixement entre 2019 i 2023 són Balears i Màlaga, sent a més les úniques que van veure incrementats els seus valors reals en més del 100% des de 1995.
