El president del Senat ignora les peticions de Compromís de retirar el quadre del Marquès de la Ensenada, autor de la ‘Gran Batuda’

El senador de Compromís, Carles Mulet, ha reclamat hui conèixer quins criteris s'utilitzen per a dedicar parets del Senat, exposar bustos o quadres en aquesta institució, després que la Presidència de la cambra duga quasi un mes ignorant la petició del portaveu valencianista de retirar el quadre del Marquès de l'Ancorada, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, visible en la planta baixa de l'edifici noble de la institució, enfront d'uns ascensors que utilitzen diàriament centenars de persones.

“Ens temem que no existeix cap criteri o informe a l'hora d'exhibir l'art: ja siguen escultures o quadres. És igual que siguen personatges que ens fan avergonyir, com a exministres de Franco o genocides com aquest Marquès. Alguns d'aquests haurien d'amagar-se en algun soterrani i lluir dels fons de la cambra treballs més dignes. Segur que hi ha persones que es mereixen més estar exposats en el Palau”, ha declarat Mulet.

En la seua carta al President del Senat, Mulet assenyalava que “està fora de lloc i és injustificat que una cambra com el Senat, que representa la sobirania dels pobles de l'Estat espanyol, tinga en un lloc molt visible, un quadre d'aquesta persona, autor material i ideològic de ‘la Gran batuda’ l'intent d'extermini del poble gitano que va tenir lloc al nostre país”. El senador recorda que, lluny de caure en el presentisme, res pot justificar ni blanquejar aquesta acció. “Una persona així no pot tenir als nostres pobles i ciutats carrers dedicats a la seua memòria, perquè és un afront i una humiliació a les seues víctimes i molt menys estar en un lloc tan destacat de les Corts Generals”, ha afegit. La coalició recorda que ajuntaments com Lleida o Càdis, per posar un exemple, han retirat ja els carrers dedicats a aquest genocida. 

Ensenada va organitzar una operació secreta i sincronitzada en tot el territori espanyol el 30 de juliol de 1749 també coneguda com a Presó General de Gitanos, que va tindre per objecte l'arrest de tots els gitanos del regne, separant als homes de les dones a fi d'aconseguir l'extinció de l'ètnia. El primer dia ja es van detindre entre 9 000 i 12 000 gitanos. Els majors de set anys i dones van ser encadenats i internats en arsenals on van fer treballs forçats. Els seus béns van ser confiscats. Aquesta acció va finalitzar en 1763. Per a privar-los de la llibertat no va haver-hi més delicte que ser “merament gitanos”.

La Gran Batuda va ser doncs, un intent d'extermini del poble gitano, i va ser l'autor material i el promotor d'aquesta macabra iniciativa, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, I marquès de l'Ensenada, que no pot estar ni un minut més lluint i senyorejant a les parets del Senat. S'acosta el 30 de juliol, Dia de la Lluita contra l'Antigitanisme que recorda les víctimes d'aquesta batuda antigitana, per la qual cosa seria una bona data per a solidaritzar-se amb aquesta causa com es fa amb moltes altres.