Preocupació per la creixent demanda d'animals exòtics com a mascotes

A l'últim mes, la Fundació AAP ha rebut diverses entrades d'animals exòtics procedents del mascotisme. Entre ells tretze kinkajúes procedents d'un criador il·legal, una pantera, 5 caracals i un mico tití procedents de particulars. Tots ells confiscats per les autoritats i amb processos judicials oberts.

El decomís dels tretze kinkajúes és particularment cridaner, ja que és realment sorprenent que hi hagi persones que tinguin aquests animals com a mascotes. Encara que la seva aparença pot semblar la d'un petit mico en realitat no són primats sinó mamífers carnívors parents dels óssos rentadors (espècie altament invasora i potencialment agressiva). “És realment trist que aquests animals, que a Mèxic es troben subjectes a Protecció Especial, hagin estat extrets de la naturalesa, criats en captivitat i venuts a través de “milanuncis” simplement per a l'enriquiment d'uns criadors sense escrúpols.” Es lamenta la Rosa Xaparro, portaveu d'AAP.

“Feia temps que no ens arribava un cas tan trist i complicat a cura. Després de fer-los la revisió veterinària als 13 kinkajús decomissats, realment ens ha sorprès el seu estat i l'omissió de cures bàsiques. Per exemple, tenen diversos tipus de paràsits i ferides obertes, medicar-los serà molt complicat pels seus hàbits nocturns i el nivell d'agressivitat. A la majoria els falten falanges als dits, té cicatrius de ferides antigues i hem hagut de separar el grup gran de femelles perquè el nivell d'estrès era molt alt. No són animals d'hàbits socials, sols viure solitaris o en parelles, excepte en el cas dels juvenils, així que en estar amuntegats eren obligats a viure en una situació d'alt estrès i risc d'agressions, com així demostren les ferides recents i cicatrius. antigues.

Són animals nocturns als que inverteixen el cicle per poder tenir-los com a mascotes, la seva visió no està adaptada a la llum del dia i són forçats a mantenir la seva activitat quan els seus amos decideixin, cosa que és totalment antinatural i per què no dir-ho, un tipus de maltractament… A més, la seva cura no està exempta de risc ja que són molt territorials i poden atacar els seus cuidadors si es veuen amenaçats.” Compte Olga Bellón, Responsable de l'Àrea de Primats i Petits Mamífers a AAP, sobre l'estat d'aquesta recent entrada d'animals al centre.

Respecte als caracals o linxs africans (com solen ser anomenats) tampoc no són animals domèstic sinó felins salvatges que on millor estan és en el seu hàbitat, els deserts i llençols de la Península Aràbiga, Àsia Central i parts d'Àfrica. “Contràriament al que pugui semblar és un caçador ferotge que pot arribar fins als 20 quilos de pes i és capaç d'enderrocar animals molt més grans que ell mateix, com ara gaseles de gairebé un metre d'alt. Cal tenir en compte que encara que han estat utilitzats per a la caça des de l'època de l'antic Egipte no són animals que hagin estat domesticats com els gossos, això vol dir que quan juguen i interactuen ho fan en els seus termes i poden arribar a ser destructius i fins i tot perillosos. Si tot i saber això, hi ha persones que segueixen pensant que tenir un caracal com a mascota és apropiat haurien de pensar en el mal que la captivitat ocasiona a aquests bells animals. Malauradament estem acostumats a rebre animals que arriben a les nostres instal·lacions amb traumes psicològics, la majoria irrecuperables, provinents del mascotisme. Una casa definitivament mai no serà el lloc apropiat per a un caracal.” Comenta Pablo Delgado, Especialista en Grans Felins a AAP.

L'entrada de l'últim primat, un mico Titi provinent d'un particular a Marbella (Màlaga), no és una cosa que sorprengui particularment la Fundació AAP a causa de la quantitat d'aquest tipus de casos. “Encara que és un primat que està en perill d'extinció i que són animals que ens són domèstics, sorprenentment no hi ha una prohibició total de la seva tinença com a animal de companyia al nostre país, com així ho demostren diferents animals d'aquesta mena dels que ens hem fet càrrec al llarg dels darrers anys” Comenta Marta Merchán, Directora d'AAP Espanya.

Finalment i potser el més sorprenent sigui el cas d'una pantera, un lleopard negre al qual, increïble però cert, va ser decomissat per les autoritats letones després de ser trobat malvivint il·legalment i amb les ungles amputades en una habitació d'un apartament a la capital de Riga. i el viatge del qual des de Letònia a Espanya ha causat gran expectació a les xarxes socials de la fundació. Més informació sobre aquest cas en aquest article.

A què es deu aquest increment a la demanda d'animals exòtics?

El comerç d'animals exòtics és un mercat que mou milions i no és estrany que els principals venedors s'entestin a crear modes noves constantment per augmentar la demanda. Aquestes modes són accelerades per les xarxes 

socials que viralitzen vídeos i històries humanitzant aquests animals, donant una imatge errònia de “mascotes ideals i fàcil de mantenir”.

La compra per internet també ha multiplicat les transaccions amb milers d?espècies exòtiques. Un missatge per WhatsApp i una transferència és el poc que es necessita per aconseguir un d'aquests exemplars, fins i tot en un moment en què el món pateix les conseqüències d'una pandèmia originada per una malaltia zoonòtica (transmesa entre animals i humans).

Com es pot contrastar a qualsevol de les fires d'animals d'Espanya, el nombre d'espècies exòtiques amb què es comercia innombrable. La pandèmia no ha reduït el ritme.

El comerç legal pot actuar com a impulsor del comerç il·legal, i l'ambigüitat i incertesa al voltant d'algunes regulacions sovint donen lloc a una àrea grisa on pot resultar difícil establir una clara separació entre ambdós tipus de comerç, com diverses investigacions i organitzacions han demostrat.

Marta Merchán, Coordinadora de la Coalició per al Llistat Positiu, explica que “els centres de rescat estem desbordats i ens enfrontem diàriament als problemes provocats per aquest comerç”. Les autoritats han intentat regular la tinença i el comerç d'animals de companyia exòtics de diverses maneres, en general a través de la creació de llistats negatius a posteriori, per regla general quan aquests animals ja s'han convertit en un problema. Tot i això, cap d'aquests intents ha aconseguit controlar els problemes associats de benestar animal, seguretat, sanitat, protecció del medi ambient i biodiversitat, ja que les espècies amb què es comercia són innombrables i cada vegada s'introdueixen modes noves.

L'entrada en vigor de Llistats Positius a països com Bèlgica (2009), Holanda (2015) o Luxemburg (2018) ha demostrat que la creació d'un llistat de les espècies la tinença i comerç de les quals estan permesos, quedant prohibides totes les altres, és el mètode més efectiu, fàcilment executable, de menor cost i l'únic, avui dia, que ha resultat eficaç des d'un punt de vista preventiu, a l'hora de reduir el patiment d'aquests animals, i els riscos que la tinença i el comerç comporten . Països veïns com França acaben d'aprovar en la nova llei de benestar animal la implementació de llistats positius i el nostre avantprojecte de llei a Espanya també els contempla.