Preguntes i respostes en clau econòmica sobre l'emergència sanitària del COVID 19

El pas del coronavirus pel nostre país està generant una gran ona de dubtes, ja no sols en clau sanitària sinó també referent a l'economia. Els ciutadans volen saber no sols que està passant en relació a l'emergència sanitària que vivim a Espanya i en el món, sinó què passarà en el futur més pròxim.

En elperiodic.com tractem de donar resposta a molts dels interrogant amb l'ajuda dels experts de la consultora EFEyENE

• És diferent aquesta crisi financera a les anteriors?

Ho és. En general, les crisis tenen una causa endògena que pot ser cíclica (refredament, recessió) o més sobtada (burxada d'una bambolla). No és el cas. Aquesta crisi té una causa exògena, com una guerra mundial. Va començar paralitzant les cadenes de subministrament que s'iniciaven o passaven per la Xina i després s'ha estés sense fronteres, en temps rècord i a tots els sectors.

Es tracta d'una interrupció de l'activitat global, que posa a prova tota la cadena de pagaments i la solvència del sector privat com si d'una guerra es tractara.

• Per què altres pandèmies no van provocar aquesta desfeta?

El SARS no va arribar a pandèmia, però està emparentat amb el coronavirus. Encara que tenia una mortalitat molt alta (9,6%), la taxa de contagi va ser baixa: només 8000 persones a tot el món es van infectar.

El H1N1 (la grip porcina estacional) va contagiar a 700 milions de persones. Convé parar-se un moment i prendre consciència de la xifra. Per sort, només té una mortalitat del 0,02%. Hui convivim amb ella.

El SARS-cov-2 (coronavirus), té el pitjor de tots dos mons: Una capacitat e contagie alta i una mortalitat que encara no coneixem amb exactitud, però que podria rondar el 7% (el 75% amb altres patologies o per damunt dels 70 anys).

• Què significa que progresse exponencialment?

Significa que cada nou malalt és un nou focus: els infectats es multipliquen. Molts joves ja no oblidaran que un efecte viral no ve dels vídeos d'Internet. Encara que la nostra ment no pense exponencialment sinó linealment, hem de fer el càlcul i acceptar que en poc temps estarem en els 200.000-300.000 infectats, si les mesures no són dràstiques.

• Per què aquesta reacció tan excepcional dels governs?

Una pandèmia contagiosa i letal sempre posa en escac a totes les economies mundials: cap sistema sanitari pot assumir a un 2% de la població i cap societat suportar el caos que això representaria.

• Són correctes les mesures actuals?

Sens dubte. El confinament total és impossible, el parcial és suficient per a no col·lapsar el sistema sanitari (que és l'únic objectiu). En aquest temps hi haurà morts, recuperats i immunitzats, la major part d'ells fora de les estadístiques.

Podem assumir que la majoria ens contagiarem: el desitjable és que es tarde el més possible, idealment quan ja es tinga una vacuna fiable.

• Com afectarà l'economia?

Estem immersos en un catastrofisme que no compartim en absolut. Dubtem bastant que gens estructural es faça fallida, més aviat es tracta d'una recessió a càmera ràpida que vindrà seguida d'una recuperació més ràpida de l'habitual.

Segons l'OCDE, parlem de 2,5% menys de creixement per a la zona Euro, la qual cosa la portaria a creixement negatiu, amb un rebot incomplet en 2021.Traduït al món real, veurem un colp molt dur als autònoms, a les petites empreses, a l'ocupació i en conseqüència al país.

Al mateix temps, també serà molt ràpid en termes de temps econòmic. Estem preparats com mai per a una situació així, i el ritme econòmic es reprendrà redoblat. La raó és que la demanda tirarà de l'oferta: a més de per estructura, per pura necessitat. Per desgràcia, tendim a projectar escenaris positius i negatius fins a l'infinit, oblidant-nos dels cicles.

• Per què no tanquen les bosses?

Les caigudes són demolidores. Tots els rècords s'han batut. I no es veu el final. No obstant això, han de romandre obertes. La principal característica dels mercats és que permeten la liquiditat de les inversions. Res es guanya tancant, excepte impedir vendre al que ho necessita o comprar al que vol invertir.

L'únic enemic que tenim són les nostres emocions: vendríem un àtic de luxe en el millor carrer de la ciutat per 100.000€? Segurament no, llevat que ho necessitàrem. Doncs això: és moment de comprar i no de vendre, és moment de ser fidel a l'estratègia i a la raó.

• Es recuperaran a curt termini?

És impossible de saber. No obstant això hi ha algunes coses que molt probablement ocorreran:

1. - La bossa es recuperarà abans que la crisi sanitària, i aquesta abans que l'econòmica.
2. - La volatilitat baixarà de manera sostinguda.
3. - Les primeres alces seran fulgurants, seguides d'enormes dents de serra.
4. - No tots els valors es recuperaran, ni tan sols en una dècada.
5. - Els valors i sectors millor posicionats abans seran els millor posicionats després.
6. Creiem, igual que en 2009, que ha d'haver-hi un catalitzador perquè la situació en els mercats canvie. En la nostra opinió és Itàlia, com a focus europeu, i la seua xifra de nous contagis.

• Quins sectors són els més danyats? Hi ha oportunitats?

El càstig als diferents sectors ha sigut implacable. El sector energia en particular l'ha patit doble: Estava en plena guerra de preus entre Rússia i l'Aràbia Saudita. Les oportunitats no necessàriament coincideixen amb els sectors més castigats, sinó amb els millor preparats per a tirar avant. En l'opinió dels experts els millors sectors pre virus ho són també ara.

La nostra selecció es basa sempre en la fortalesa de les diferents classes d'actiu, incloent totes les rendes fixes però també matèries primeres, immobiliari i divises. En diferents proves de foc ha demostrat la seua
superioritat, i aquesta vegada no ha sigut diferent.

• Hi haurà una crisi de liquiditat com en 2008?

No. El sistema està molt menys palanquejat, els mecanismes que es van crear després de la crisi s'estan posant en marxa i els governs estan lluitant per la seua supervivència. No es tracta d'un sector aïllat, sinó de l'ordre social i la supervivència econòmica.

Hui dia, parlem de 120.000 milions addicionals en compres de deute (BCE), injecció de 700.000 milions i reducció de tipus al 0% (Fed), i fins a 1.000.000 milions l'FMI.

• Per què or i renda fixa s'han vist afectats?

Malgrat ser refugis, també s'estan desfent posicions per a tindre liquiditat i per a poder pagar les garanties de les carteres. El mercat en el seu conjunt s'està fent més xicotet. Així i tot, recorda el director de l'Àrea de Finances del Multi Family Office valencià, Alejandro Martínez, els bons no paguen, cobren, mentre que l'or paga el 0%, la qual cosa suposa un altre atractiu més.

• Quan acabarà la crisi sanitària? Hi haurà segona ona?

Mai hi ha dia i hora, però si que hi ha fites important per als mercats. Els ulls estan posats a Itàlia, que és el focus europeu. Quan en Italialos nous casos diaris comencen a descendir, serà la primera fita i els mercats començaran a pujar. Quan això ocórrega a Espanya, el segon país en importància, tindrem la segona fita.

Quan s'alce la quarantena a Itàlia, l'optimisme serà generalitzat. Aqueix serà el punt de major risc per a una possible segona ona, el de l'optimisme. Si aquest risc es conté, estarem deixant arrere la crisi.

L'últim de les fites serà la vacuna, potser ja en plena temporada de grip estacional.

• Tornarà a ocórrer una cosa similar?

Que ocorrerà és segur. La comunitat científica assumeix que les pandèmies són la nostra principal amenaça, l'única incògnita és quan vindrà la pròxima i quines característiques tindrà.

Per la seua combinació de capacitat de contagi i letalidad, el coronavirus ha fet que el món desperte davant la nostra desprotecció.

Igual que en 2008 enfront d'un impacte global en el sistema financer, és possible es prenguen mesures globals que ens protegisquen del que ja coneixem, i això significa pressupost d'investigació. Això seria una avanç colossal.