Pierre Vanderhaeghen, premi Remedios Caro Almela a la Investigació en Neurobiologia del Desenvolupament 2021
El seu assoliment més recent, publicat l'any passat en la revista Science, ha sigut el descobriment que els mitocondris, les "centrals energètiques" de les cèl·lules, regulen directament la neurogènesi i poden haver influït en l'evolució del cervell humà
Vanderhaeghen es converteix en el dècim guardonat amb aquest premi, dotat amb 20.000 euros, que va ser creat en 2006 com una iniciativa filantròpica en memòria de Remedios Caro Almela
La Càtedra de Neurobiologia del Desenvolupament Remedios Caro Almela de l'Institut de Neurociències, centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Miguel Hernández (UMH), ha decidit atorgar el X Premi Remedios Caro Almela a la Investigació en Neurobiologia del Desenvolupament a Pierre Vanderhaeghen, director del Laboratori de Cèl·lules Mare i Neurobiologia del Desenvolupament del Centre VIB-KU Leuven per a la Investigació del Cervell i les seues Malalties (Lovaina, Bèlgica).
El jurat ha ressaltat “l'originalitat del seu treball i la rellevància de les seues nombroses contribucions en el camp de la Neurobiologia del Desenvolupament. En particular, el seu treball pioner en la implantació de cèl·lules mare pluripotents en circuits funcionals, que obri nombroses possibilitats per a la teràpia cel·lular en el sistema nerviós. La seua investigació també ha contribuït a revelar aspectes bàsics del desenvolupament que permeten entendre millor com ha aparegut una estructura amb la complexitat de l'escorça cerebral humana”.
Les aportacions de Pierre Vanderhaeghen (Brussel·les, 1967), metge de formació, suposen un nou enfocament en els mecanismes del desenvolupament neuronal i proporcionen importants i noves oportunitats per a la reparació cerebral i el modelatge de malalties cerebrals humanes.
“Fa quasi 15 anys començarem a fer trasplantaments de cèl·lules nervioses generades a partir de cèl·lules mare, bàsicament com una eina per a estudiar el desenvolupament del cervell i de les cèl·lules nervioses. I si m'hagueren preguntat en aqueix moment si això ens portaria a perspectives interessants per a la reparació del cervell, hauria sigut molt cautelós, i encara ho soc, i també bastant escèptic, respecte a la perspectiva de la reparació neuronal amb la teràpia de cèl·lules mare. Però he de dir que una cèl·lula nerviosa jove trasplantada en un cervell adult sembla ser capaç d'integrar-se d'una manera molt fructífera, fisiològica i funcional. És molt sorprenent i obri possibilitats molt interessants per a la reparació del cervell. Si això s'utilitzarà per a tractar als pacients en el futur, continua sent la gran pregunta i crec que dependrà de cada malaltia”, explica Pierre Vanderhaeghen.
El seu assoliment més recent, publicat l'any passat en la revista Science, ha sigut el descobriment que els mitocondris, les “centrals energètiques” de les cèl·lules, regulen directament la neurogènesi. “Això és bastant notable, perquè els mitocondris són estructures molt antigues que són presents en totes les cèl·lules dels organismes vius, ja siguen animals o vegetals. No obstant això, pot ser que hagen jugat un paper en l'evolució del cervell humà”, assenyala Vanderhaeghen.
La influència de la investigació duta a terme per Vanderhaeghen està avalada pel gran nombre de reconeixements que ha rebut. Membre de l'Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO) i de la Reial Acadèmia Belga de Medicina, ha rebut importants premis, com el FRANCQUI, el guardó més prestigiós de Bèlgica; el Premi Internacional de la Fondation de Spoelberch per a malalties neurològiques, el Premi GENERET per a malalties òrfenes, dos Projectes Avançats del Consell Europeu d'Investigació (ERC), i una Càtedra Distingida AXA de Neurociència i Longevitat.
A aquests guardons s'uneix ara el Premi Remedios Caro Almela en la seua X edició, que ha reconegut des de la seua creació el treball d'altres nou experts en aquest camp de la Neurobiologia del Desenvolupament: Óscar Marín (2019), Alain Chedotal (2017), Silvia Arber (2015), Magdalena Götz (2013), Christine Holt (2011), Steve Wilson (2009), Rüdiger Klein (2008), François Guillemot (2007) i Barry Dickson (2006).
“Em sent molt honrat d'unir-me a aquesta prestigiosa llista de neurobiòlegs del desenvolupament. També em sent molt agraït als membres del meu laboratori, tant els que treballen actualment en ell com els que ho van fer en el passat, perquè òbviament sense ells cap de les investigacions per les quals tinc la sort de rebre aquest premi haguera sigut possible”, assenyala Pierre Vanderhaeghen.
El jurat d'aquesta edició va estar compost per: Christine E. Holt, Cambridge University, (Premi RCA 2011); Magdalena Götz, Ludwing-Maximilians University and Helmholtz Center Munic, Alemanya, (Premi RCA 2013); Silvia Arber, FMI and Biocentrum Basel, Suïssa, (Premi RCA 2015); Richard Morris, University of Edinburgh, el Regne Unit (RCA des de 2013); Ángel Barco, director de l'Institut de Neurociències, i Domingo Orozco, vicerector d'Investigació de la Universitat Miguel Hernández i president del Comité.
Premi Remedios Caro Almela
El Premi Remedios Caro Almela a la Investigació en Neurobiologia del Desenvolupament té caràcter biennal i està dotat amb 20.000 euros. Durant l'acte de lliurament, que tindrà lloc a la fi d'any, el premiat impartirà en l'Institut de Neurociències la X conferència “Caro Almela” per a presentar els seus assoliments científics.
El Premi Remedios Caro Almela està dirigit a reconéixer el treball d'un investigador europeu que haja dut a terme una labor científica especialment destacada en aquest camp i que estiga executant en el moment present investigacions d'avantguarda en el desenvolupament del sistema nerviós.
La Càtedra de Neurobiologia del Desenvolupament Remedios Caro Almela va ser creada l'any 2000 com a resultat de la iniciativa filantròpica de Fernando Martínez Ramos i la seua família, en homenatge a la seua esposa prematurament morta. La Càtedra, que es va crear en el marc de l'Institut de Neurociències, té com a objectiu el foment de la investigació sobre el sistema nerviós en els seus nivells molecular, cel·lular i orgànic, tant en estat de normalitat com en condicions patològiques, amb un enfocament més particular cap a l'estudi del desenvolupament del sistema nerviós.
