Cultura promou la declaració de Bé d'Interés Cultural la Posició Yuste, a Petrer
Carmen Amoraga ha anunciat que el Consell iniciarà el procediment de BIC per a sis llocs relacionats amb la guerra civil espanyola
La Pobleta, a Serra, que va ser residència de Manuel Azaña, i l'Hospital de Sang de Benicàssim de les Brigades Internacionals també seran reconeguts d'interès cultural
La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport proposarà declarar Bé d'Interés Cultural sis llocs i zones relacionats amb la guerra civil espanyola pel valor històric que representen.
Així ho ha anunciat la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, que ha visitat la finca El Poblet, a Petrer, coneguda com la Posició Yuste, que va ser la seu de l'últim govern legítim de la II República.
Es la primera vegada que l'Adminstració autonòmica realitza una visita a la Posició Yust. A partir de hora, los técnics de la consellería podran realitzar els treballs per a identificar l'inventari i iniciar la incoació del BIC.
Entre el 25 de febrer i el 6 de març de 1939, Juan Negrín i alguns membres del seu govern van tornar de França i es van instal·lar a la partida de Petrer amb l'objectiu de reorganitzar la zona republicana, però el colp d'estat del coronel Casado els va obligar a fugir a l'exili des de l'aeròdrom del Fondó de Monòver, que també s'inclouria en la declaració del BIC.
La Posició Yuste serà reconeguda com a BIC en la categoria de Lloc Històric juntament amb la finca 'La Pobleta', al terme municipal de Serra, pròxima a la Serra Calderona, que va ser la residència privada del president de la República, Manuel Azaña, de maig a novembre de 1937; i l'Hospital de Sang de Benicàssim, que, situat a la zona de les Vil·les i l'Hotel Voramar, va ser un dels hospitals més importants que atenien les Brigades Internacionals.
Tres zones més relacionades amb edificiacions i construccions defensives seran reconegudes. A Alacant es reconeixerà el conjunt de defenses de la ciutat per la zona sud, una línia de defensa terrerestre que es troba en un estat de conservació adequat.
Per proximitat geogràfica i per complementarietat defensiva d'Alacant, s'hi han d'incloure les instal·lacions de les defenses de costa que es mantenen al far de Santa Pola (entre els termes municipals d'Elx i Santa Pola); sens dubte, les instal·lacions de defensa costanera més completes a la Comunitat Valenciana.
A València es protegiran les construccions defensives de l'extrem sud de la línia inmediata, o Puig-Carasols, amb una selecció de les defenses situades a la riba dreta del Túria i que s'estenen pels termes municipals de Riba-roja i Vilamarxant; conjunts defensius amb una bona conservació, ben documentats i ja inclosos en els recursos turístics culturals d'una part del Parc Natural del Túria.
A Castelló serà el conjunt de fortins situats a l'est de Nules, al costat del camí del Cabeçol. Actualment estan restaurats i catalogats per l'Ajuntament de Nules.
La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha explicat que els llocs seleccionats constitueixen una proposta elaborada per la Comissió Tècnica del Patrimoni de la Guerra Civil Espanyola que es va crear dins de la conselleria per a identificar els béns més rellevants i amb més valor patrimonial d'aquell període històric.
Carmen Amoraga ha manifestat que aquests reconeixements mostren una part de la història d'Espanya que estava silenciada. "Tenim un deure amb la nostra història recent i l'obligació de recuperar-la, protegir-la i mostrar-la a la ciutadania", ha dit.
La comissió tècnica del Patrimoni de la Guerra Civil Espanyola també proposa fer un inventari de restes patrimonials que estan disseminades pel territori que servirà per a documentar els centres de resistència dels dos bàndols i les línies de defensa republicanes i franquistes.
