Finalitza el Festival Internacional de Guitarra de Hondarribia-Peníscola amb la major varietat d'estils de totes les seues edicions
El públic ha respost molt favorablement a l'aposta d'aquesta XXII edició del Festival per incorporar i combinar propostes des de la guitarra més clàssica fins a la guitarra elèctrica
L'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Peníscola ha fet balanç al final del Festival Internacional de Guitarra Hondarribia-Peníscola juntament amb la seua Direcció, concloent que la varietat d'estils musicals ha sigut un nou avanç i un atractor de nous públics per al festival.
Celebrat entre els dies 22 i 25 agost, ha complit "amb escreix" les expectatives i objectius per a aquesta edició 2024, segons ha relatat el mateix director, Carles Pons, que ha posat l'accent en l'aposta per l'eclecticisme musical del festival.
Hi ha hagut un creixement exponencial en la venda d'abonaments per a tots els concerts, "la qual cosa demostra que, cada vegada més, hi ha un públic fidel a l'esdeveniment i coneixedor de l'oferta musical; així com la consecució de nous públics interessats en les noves propostes que s'incorporen any rere any".
El Festival va començar amb el guitarrista andalús Paco Seco; el virtuosisme i la sensibilitat es van ajuntar a les seues mans, aconseguint que la música andalusa fora un gran inici del Festival.
El Saló, ple al complet, no va desistir de victorejar i aplaudir al mestre andalús.
El divendres 23, en el Saló Gòtic es va respirar aroma Mediterrània i el “aire” no venia de la mar, sinó de les guitarres (una clàssica, l'altra flamenca) de Srdjan Bulatovic i Darko Nikcevic. La fusió de ritmes i melodies, des dels Balcans fins a Andalusia, sent totes aquestes compostes pels mateixos músics, van aconseguir que el públic els acomiadara en peus. Inoblidable nit mediterrània.
El dissabte 24, The Early Guitar Duo, va sorprendre amb uns instruments molt poc coneguts. Es tractava de dues guitarres històriques de principis del S.XIX, més xicotetes, amb cordes de budell i sons més dolços. Els italians van encisar amb les seues interpretacions originals del S.XIX, un so i qualitat d'interpretació que no va deixar a ningú indiferent. A destacar la seua proximitat, ja que en finalitzar el concert es van acostar al públic explicant, ensenyant i responent a les preguntes sobre les seues guitarres.
El punt i final del Festival el van posar Sacri Delfino, amb guitarra elèctrica tocant música de Jazz, Carles Pons, amb guitarra clàssica i finalitzant a duo, amb dues guitarres germanes però molt diferents, l'elèctrica i la clàssica.
Aquest duo va ser una cosa molt nova, no sols a Peníscola sinó en el món de la guitarra. I «l’experiment va funcionar» , ha valorat el mateix Pons.
El públic va eixir del concert "amb la satisfacció de veure i oir una cosa diferent i, alhora, de gran dificultat i virtuosisme" ha valorat.
Es van donar la mà totes dues guitarres en el tema del Concierto de Aranjuez o la cançó dels Beatles And I love Her.
Guitarra andalusa, guitarra flamenca, guitarra elèctrica, guitarres clàssica i Jazz, música del S.XIX, música clàssica, música flamenca i música balcànica han sigut les apostes d'aquesta vint-i-dosena edició que ja pensa en la pròxima.
