“Són xifres inassumibles”: Càritas posa el crit en el cel a Castelló pels 65 quilos de menjar que cada llar tira al fem
“Compra com penses” és la campanya perquè els veïns acaben amb un desaprofitament que la pròpia societat no considera ètic
Cada llar a Espanya tira al fem 65,5 quilos d'aliments a l'any. Esta és l'eixordadora xifra que ha portat a Càritas a posar el crit en el cel per a tractar d'acabar amb este malbaratament.
“Són xifres inassumibles per a una societat que vol qualificar-se d'avançada”, ha expressat Francisco Mir, director de Càritas Diocesana de Segorbe-Castelló.
Per això, des de Càritas fan una “anomenada a la responsabilitat i a l'austeritat ben entesa parisques que l'estalvi de milions de persones es puga destinar a les persones que el necessiten”.
Ho fan llançant la campanya “Compra com penses” recalcant que cada dia es malgasten en el món més de 1.000 milions de plats de menjar, mentres 783 milions de persones patixen fam, segons dades de Nacions Unides, que indica que han acabat en el fem una quinta part de tots els aliments disponibles per al consum humà.
De fet, Mir explica que si s'aprofitara esta elefantiana xifra es podrien proporcionar 1,3 menjars diaris a totes les persones que patixen fam.
El 60% del menjar la tiren les llars
Càritas posa en el focus en les llars, ja que el 60% es va rebutjar per particulars, mentres que el 28% va correspondre a l'hostaleria i el 12% restant al comerç minorista.
Segons Nacions Unides en 2021 les llars d'Espanya van malgastar 3,6 milions de tones d'aliments, una xifra que va disminuir en 2022 fins als 2,8 milions de tones.
Per part seua, el Govern central xifra el desaprofitament alimentari en 1,17 milions de tones, un 6,1% menys que l'any anterior, i un 13,5% menys respecte de l'any 2019, abans de la pandèmia.
Com reduir els aliments que acaben en el fem?
Segons Càritas, els productes sense elaborar continuen sent els més malgastats amb una tendència a la baixa, encara que, per contra, els plats cuinats van augmentar respecte a l'any anterior.
Davant esta situació, l'entitat contempla que una de les maneres per a reduir els desaprofitaments passa per no donar aliments en espècie i perquè cada família puga destinar, si així ho desitja, l'import d'eixe estalvi a Càritas Diocesana, que el distribuirà entre les persones a les quals acompanya.
D'esta manera, com indica, es provoca una reacció positiva en cadena que permet, per exemple, a les persones voluntàries de Càritas dedicar més temps a l'acolliment i acompanyament de les famílies ateses, creant vincles amb elles.
D'altra banda, reduïx el CO₂, generat pel transport d'aliments per a la seua recol·lecció i lliurament, millorant la seua sostenibilitat.
També disminuïx les despeses supèrflues, com a lloguers de magatzems de productes, augmentant els recursos per a qui realment els necessiten.
Així mateix, respecta la dignitat de les persones, permetent-les comprar els aliments que decidisquen de manera anònima i sense ser estigmatitzades per això en les tradicionals cues per a arreplegar les bosses amb aliments.
I, finalment, afavorix l'autonomia, donant la possibilitat a les famílies de triar els aliments segons els seus gustos, creences religioses, cultura o necessitats.
Però, com recorda Mir, no sols és un problema de justícia social sinó d'econòmic i ecològic, ja que el desaprofitament alimentari exacerba el canvi climàtic, la pèrdua de la naturalesa i la contaminació.
A més, es calcula que el cost d'este desaprofitament d'aliments suposa per a l'economia mundial unes pèrdues d'1 bilió de dòlars.
“El problema no radica en la falta d'aliments en el planeta, sinó en la seua accessibilitat i en el com es realitza este accés, perquè cada persona puga triar una dieta de qualitat, equilibrada, nutritiva, suficient i adequada a gustos, costums i estat de salut. L'alimentació és un bé públic que exercix un paper essencial en la vida i el benestar de tot ésser humà. No és una mercaderia i no ha de tractar-se com a tal”, expliquen des de Càritas.
La societat, a favor d'aprofitar els aliments
D'altra banda, segons una enquesta realitzada per l'OCU (Organització de Consumidors i Usuaris) al 99% dels espanyols el molesta tirar menjar, mentres que el 89% està molt d'acord que tirar menjar en bon estat no és ètic, no està bé.
Així mateix, el 75% se sent malament quan pensa en els diners gastats en menjar que acaba tirant i el 76% considera que el desaprofitament d'aliments té un impacte negatiu sobre el medi ambient.
Un dels pocs efectes positius de la pandèmia és, segons l'OCU, que, “durant el confinament, es va reduir el desaprofitament: en les llars es va cuinar el doble que abans, es van planificar més els menjars i les compres i es van reutilitzar les restes de menjars amb més freqüència que abans”, el que demostra que és possible acabar amb el desaprofitament.
També segons l'OCU, en els restaurants quan ens sobra menjar, de cada quatre enquestats, un la demana sempre, un altre mai i els altres dos, alguna vegada.
