Xavi Bort, una vida de voluntari a Castelló: "Ompli molt fer feliç a altres persones"

Càritas a la província de Castelló ha celebrat aquest 2022 els seus 65 anys d'història donant atenció als més necessitats de la província. Una xarxa amb més de 100 subseus, 1.035 voluntaris, 1.083 socis i 121 empleats, que ajuda cada any a més de 16.000 persones de tot Castelló.

Una labor que no podria dur-se a terme sense l'ajuda dels socis i voluntaris. En el marc d'aquest aniversari elperiodic.com entrevista a un d'ells, Xavi Bort, que porta tota una vida col·laborant com a voluntari en l'entitat.

Com vas començar en Càritas?

Fa ja més d'una dècada, jo estava fa molts anys de monitor en els ‘scouts’ d'una parròquia, però en arribar a certa edat ja no m'abellia tant estar amb xavals, encara que tenia clar que volia seguir amb un voluntariat.

Estem en un habitatge semitutelada Què feu en aquest pis?

Càritas té diversos habitatges a Castelló, per a projectes d'inclusió de persones estrangeres o, com en aquest cas, amb persones que vénen de l'alberg. Després, tenim un altre habitatge no tutelat on van les persones que han fet un pas més cap a la seua vida normal i que ja són més independents, per la qual cosa paguen un lloguer simbòlic.

Quin perfil de persona viu en aquest pis?

En general és gent derivada des de l'alberg de Càritas, que estava en situació de carrer o que vivia en casetes d'horts abandonats.

En l'alberg se'ls va fent un seguiment tractant que isquen de la situació de carrer i quan veuen que una persona està preparada per a eixir d'ací i fer el pas a entrar a un habitatge es deriven a aquests pisos quan hi ha una plaça lliure.

Si els interessa, perquè hi ha persones que visiten l'habitatge i després no entren, o gent que entra, no aguanta i es va, perquè no estan acostumats o perquè no s'arriba a una situació d'harmonia entre els residents.

Afortunadament la treballadora d'aquest pis ha aconseguit que entre els set residents hi haja bona convivència i si hi ha problemes, se solucionen. Però al final són set persones diferents i alguns portaven anys vivint al carrer, per la qual cosa han d'acostumar-se a conviure en un pis.

Quina és la teua tasca com a voluntari?

Fem diferents coses, ens adaptem a les necessitats de les persones que hi ha a cada moment. Al principi com eren immigrants fèiem classes de castellà perquè aprengueren una poc a escriure o a llegir. Després va haver-hi necessitat que se'ls ensenyara una mica d'informàtica o tallers de guitarra per a passar una estona socialitzant.

També hem organitzat tallers de castellà amb jocs i lectura, perquè crec que és important que llegírem amb ells, encara que els costara al principi, perquè fora de la casa no practiquen l'idioma.

A partir d'aquest estiu, com hi havia més espanyols que estrangers, ja no interessava tant el tema del castellà i comencem amb una dinàmica de jocs de taula com a manera de socialitzar, una manera de mantenir la ment activa.

A més, per a guanyar autonomia, la majoria d'aquestes persones estan dins d'un altre programa on se'ls fan classes bàsiques de matemàtiques llengua i altres matèries i una persona els ensenya oficis, perquè puguen treballar per exemple en reformes que duga a terme Càritas.

Hi ha molts joves en el voluntariat?

En Càritas fa falta jove. De normal no sol haver-hi massa gent jove en els programes d'inclusió en els quals jo conec.

Durant l'any sí que s'organitzen camps de treball per a xics i xiques joves i se'ls ensenyen totes les àrees d'inclusió: Van a l'alberg de transeünts, vénen als habitatges, visiten els projectes i van aprenent una mica. El bonic seria que la gent s'agafara, perquè hauria d'haver-hi més moviment de gent jove.

Com animaries a la gent jove perquè fera el pas?

La sensació de sentir-se útil fent feliç a altres persones. Hi ha gent amb la qual mantens una relació i això t'anima, a més del fet que pots transmetre'ls que no són invisibles, perquè, al final, són als quals la societat té menys en compte.

La gent jove, depenent de l'edat, té el seu cap en altres coses, però a mi sempre m'ha agradat el tracte amb la gent, i això plena molt. Animaria a la gent jove que té aqueixa inquietud per entaular aqueixes relacions al fet que s'animen perquè interiorment t'ompli molt.

És dur, perquè ens enfrontem a una realitat que no hem viscut mai, i et trobes ací a gent que et conta milers d'històries, però hi ha projectes per a totes les edats. A més, jo vaig aprendre en els scouts que hem de deixar el món millor de com l'hem trobat i per a mi això és una motivació, ajudar al que més ho necessita.

Cal pensar que per a aquestes persones és important que vinga una persona del carrer i que tinga una relació amb ells, perquè al final ningú els tractava com una persona normal. Per això mai he volgut immiscir-me en les seues vides privades, quan ells han volgut m'han contat de manera natural les seues històries i el que m'han contat ací es queda ací.

Fan falta voluntaris i socis?

Càritas viu de la caritat de les persones, que aporten els seus diners o el seu temps i són super important les aportacions de la gent. Al final, els que hem d'ajudar-nos som la gent del carrer i la gent de base.

Es pot col·laborar en una gran quantitat de projectes, des de programes d'inclusió, amb gent del carrer, amb mares solteres, amb víctimes de violència de gènere, amb famílies, amb xiquets o amb refugiats d'Ucraïna. El voluntariat és important, per a tot fa falta gent i ens fa falta gent jove.

Quin ha sigut el moment dur que més t'haja marcat?

Es viuen moments durs, per exemple, quan hi ha gent que ha fet alguna cosa en l'habitatge i s'ha d'anar per no complir les normes, però els més durs es donen quan gent que veus a persones que van avançat a poc a poc i que, desgraciadament, es moren.

Tenim a moltes persones amb problemes de salut associats a addiccions o malalties mentals i hi ha gent que supera certes malalties i gent que desenvolupa altres patologies a conseqüència de les anteriors.

Són moments durs, especialment quan tens a una persona que ja fa una vida quasi independent i saps que corre el risc de morir.

I una experiència agradable que destacaries?

Es viuen moments molt bonics, per exemple quan la gent deixa l'habitatge per a anar a un lloc millor, perquè aconsegueix un treball o una estabilitat en la seua vida o quan veus que a poc a poc es converteixen en persones autodependients.

Es tracta que puguen tenir una vida el més normal possible, però sobretot més definitiva, perquè aquest pis és per a una estada temporal, fins que aconsegueixen una cosa més estable.

Per exemple, un argentí que per situacions de la vida es va quedar al carrer i després de molt de temps intentant-lo va aconseguir tornar allí amb una pensió de jubilació, està ara amb la seua família, content i ha eixit del bucle en el qual es trobava.

Com ha afectat aquests habitatges la pandèmia?

Jo vaig al·lucinar amb el clima de tranquil·litat que es vivia ací. Hi havia por i alguns no volien ni eixir al carrer i jo crec que això els va fer reflexionar i deien: som ací dins i ens hem de suportar.

També va fer una bona faena de la treballadora del pis, que va aconseguir que no hagueren problemes. I a més, fins fa poc no hi ha hagut ni un sol cas de covid en l'habitatge. Ells sabien que havien de mantenir una normes d'higiene i ho van portar molt bé.

Què t'emportes a casa quan tornes?

És com anar a veure un grup d'amics per a passar una estona amb ells, el que fem és una excusa, és igual que siga un taller d'informàtica, d'idiomes o de guitarra, perquè l'important és estar en contacte.

T'emportes aqueixa sensació d'ajudar a la gent al fet que se senta normal, perquè per a la gent moltes vegades són els últims en la societat.

I també per a les administracions, perquè sembla que gastar diners en la gent que viu al carrer és tirar-ho, però és donar-los una vida digna. Hi ha persones que per la circumstància que siga s'han quedat ací, però tothom es mereix tenir una vida digna, que els miren amb afecte i que els tracten amb dignitat. I que se senten persones i no invisibles a la societat.

Els projectes de Càritas a Castelló

Càritas compta amb diversos projectes en marxa actualment com el programa Preocupa’t, Bartimeo per a persones que no van als albergs, el fons covid en les seus de Càritas que van servir també com a centres de vacunació i per al repartiment de menjar, així com l'atenció de les persones desfavorides, les persones sense llar, El Pati que són pisos tutelats, dos habitatges a Castelló per a atenir a persones amb problemes d'habitabilitat i un pis a Castelló per a les persones que no poden pagar-se un lloguer. A més, s'ha posat en marxa un projecte d'habitatges de lloguer social sota el nom de ‘Betania’.