La Universitat Jaume I i la Fundació Mémora col·laboraran en projectes d'intel·ligència artificial contra la soledat no desitjada

La Universitat Jaume I i la Fundació Mémora han signat un conveni de col·laboració per a impulsar conjuntament projectes per a prevenir la soledat no desitjada que estiguen desenvolupats per la Càtedra Cuatroochenta d'Intel·ligència Artificial, Salut i Benestar. Les dues entitats han acordat cooperar en l'estudi i execució d'iniciatives per a millorar el procés final de vida, especialment en les persones en situació de soledat no desitjada. Així mateix, col·laboraran per a trobar vies per a millorar l'atenció a les persones en procés final de vida i impulsar accions de prevenció de la soledat no desitjada i evitar en la mesura del possible la mort en soledat.

Actualment, una de les principals línies de treball de la Càtedra Cuatroochenta d'Intel·ligència Artificial, Salut i Benestar és el projecte Gerontec-Serena, un bot de conversa dissenyat per a comunicar-se amb les persones i avaluar els seus sentiments de soledat no desitjada. El seu objectiu és ajudar a la detecció precoç de la soledat no desitjada i millorar la qualitat de vida de les persones majors i dels seus cuidadors, a través de l'aprenentatge automàtic i la participació ciutadana.

En paraules de la rectora de la Universitat Jaume I, Eva Alcón, aquest acord de col·laboració «s'emmarca dins del nostre compromís institucional de posar tecnologies al servei de les persones i que milloren la qualitat de vida, especialment d'aquelles que es troben en situacions de vulnerabilitat». En aquest sentit, Alcón ha destacat que precisament la Càtedra Cuatroochenta d'Intel·ligència Artificial, Salut i Benestar de la Universitat Jaume I «exemplifica aquesta aposta per una intel·ligència artificial que, com a principi bàsic, persegueix el benestar de la societat en el seu conjunt».

Óscar Belmonte Fernández i Antonio Caballer Miedes, codirectors de la  Càtedra Cuatroochenta, han declarat que «posar a la disposició de les persones tecnologies que milloren la seua qualitat de vida és l'objectiu prioritari de la Càtedra Cuatroochenta. Col·laborar amb la Fundació Mémora ens permetrà crear solucions tecnològiques per a aquelles persones que més ho necessiten, treballant amb elles en totes les fases de desenvolupament de les solucions, des de la ideació fins a la implementació. Amb això esperem acostar la nostra labor d'investigació a tota la societat».

Per part seua, el director de la Fundació Mémora, Joan Berenguer, ha explicat que el conveni s'emmarca en el compromís de l'entitat amb la millora de l'atenció a les persones i les famílies en situació de procés de final de vida. «Des de Fundació Mémora, treballem per a conscienciar i sensibilitzar la societat sobre el final de la vida, per a abordar-lo de la forma socialment més solidària. En aquest sentit, la col·laboració amb la Universitat Jaume I i la Càtedra Cuatroochenta ens permetrà explorar conjuntament el potencial de noves tecnologies com la intel·ligència artificial per a abordar un problema creixent en la nostra societat: la mort en vulnerabilitat o soledat no desitjada de les persones majors, que hem vist accentuada de manera tràgica al llarg de la pandèmia de la COVID-19».

Un robot conversacional dissenyat per a detectar la soledat

El projecte Gerontec-Serena és el primer que l'Observatori Ciutats que Cuiden, impulsat per Fundació Mémora i en col·laboració amb Fundació la Caixa, ha inclòs en el seu quadern «Projectes d'intervenció en soledat», una sèrie de recopilatoris de projectes i intervencions d'ajuda a les persones majors per a pal·liar les conseqüències de viure en soledat, impulsats des de diferents institucions i entitats.

Constituït l'1 de setembre de 2019, el projecte Gerontec-Serena és una iniciativa de ciència ciutadana finançada per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). Consisteix en un bot conversacional dissenyat per a parlar amb les persones i avaluar els seus sentiments de soledat. El seu objectiu és desenvolupar una eina que facilite als professionals de la salut la detecció de persones en risc de patir soledat no desitjada, com a primer pas per a realitzar intervencions que milloren aquesta condició.

Per a parlar amb Serena, només és necessari un mòbil amb accés a Internet. L'assistent funciona través de la veu i, en conversar amb Serena, es respon anònimament a un qüestionari de soledat i a tres preguntes obertes en les quals la persona respon lliurement i pot expressar de manera molt personal la seua sensació de soledat no desitjada, la qual cosa permet que el sistema avalue la seua situació. Serena està en fase d'entrenament i, en un futur, aprendrà a estimar la soledat sense necessitat de passar el qüestionari, únicament basant-se en la conversa lliure.

Tendència a l'alça de l'envelliment i la soledat

En un moment de tendència a l'alça de l'envelliment, Espanya compta amb un dels percentatges de persones majors més elevat del món, unit a un increment de la soledat. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), en 2020 a Espanya hi havia 2.131.400 persones de 65 anys o més vivint soles, la qual cosa representava el 43,6% de les llars unipersonals. En comparació amb 2019, el nombre de persones de 65 anys o més que vivien soles va augmentar un 6,1% en 2020, en contrast amb les llars unipersonals de menors de 65 anys, que es van reduir un 0,9%.

En aquest context, el projecte Gerontec-Serena és una oportunitat per a millorar la detecció i seguiment de les persones que puguen estar patint soledat no desitjada. En situacions d'aïllament social, com el que viuen moltes persones majors, qualsevol eina que puga facilitar el contacte amb altres persones pot ajudar  a pal·liar els efectes negatius de la soledat no desitjada, agreujada al llarg de la pandèmia a causa de les situacions de confinament domiciliari i distanciament social.