Troben un liquen en l'escorça d'un arbre de Penyagolosa que no existeix en tota Europa
Aquesta troballa posa a Penyagolosa en el mapa de la biodiversitat mundial
Punctelia caseana, citada per primera vegada a Europa, fins ara només es coneixia a Amèrica del Nord. Es tracta d’un liquen foliaci que es desenvolupa sobre l’escorça del cirerer de guineu (Prunus mahaleb). A més, s’han trobat sis fongs liquenícoles per primera vegada a terres valencianes. De les 20.000 espècies de fongs liquenitzats que es coneixen a tot el món, 2.426 estan a la Península Ibèrica i les Balears, de les quals a la Comunitat Valenciana se n’han citat 830. Moltes d’elles habiten els distints espais protegits valencians.
En l’estudi, apareixen concretament 221 líquens, més dels que s’han trobat fins ara en entorns naturals protegits, com els parcs de la Tinença de Benifassà (Castelló), la Font Roja (Alacant) o la Devesa de l’Albufera de València.
“El Penyagolosa i l’àrea circumdant és una joia de la diversitat dels fongs, incloent-hi els líquens. Els estudis moleculars i filogenètics que anem a dur a terme revelaran la presència de més espècies, de les quals no es coneixia que estigueren al nostre territori, inclús espècies noves per a la ciència”, ha destacat Isaac Garrido, primer signant de l’article i investigador de la Universitat de València. En el treball també han participat Laura Escribano i Violeta Atienza, del mateix Departament de Botànica i Geologia, i Simón Fos (VAERSA-Servei de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000).
El treball inclou dotze fongs paràsits de líquens (o fongs liquenícoles). Els líquens, que representen de manera paradigmàtica l’associació simbiòtica mutualista entre fongs i organismes fotosintètics, com les microalgues i/o els cianobacteris, es poden trobar sobre diferents substrats, com les roques (líquens saxícoles), l’escorça dels arbres (epífits) o el sòl (terrícoles).
En àmplies zones del Parc Natural les roques estan cobertes per líquens saxícoles, que normalment hi formen crostes de vius colors. Alguns líquens d’aquest tipus, anomenats crustacis, també habiten l’escorça viva de tot tipus d’arbres joves. Exemples d’aquest tipus són espècies pertanyents als gèneres Lecanora, Lecidella i Caloplaca, molt abundants a Penyagolosa.
Sobre l’escorça de pins i alzines madures són més comuns els líquens que creixen formant làmines (líquens foliacis), com els de les famílies Parmeliaceae i Physciaceae. Pseudevernia furfuracea, un liquen foliaci de color grisenc, és el més abundant en l’escorça dels pins del Parc. Finalment, també es poden trobar líquens que creixen desenvolupant unes estructures forma d’arbust (líquens fruticulosos) sobre l’escorça de les alzines (com espècies del gènere Ramalina) o sobre pins (com Bryoria fuscescens i Usnea hirta).
L’estudi destaca que més de la meitat dels líquens trobats al Parc Natural de Penyagolosa produeixen estructures típiques per a la reproducció sexual, com apotecis, i pràcticament la majoria de les relacions simbiòtiques liquèniques s’han format entre un fong ascomicet i una alga verda unicel·lular del gènere Trebouxia. En la preponderància d’aquestes característiques, enfront de la raresa d’algunes espècies que solen reproduir-se asexualment, podria influir la falta de boscos antics en l’àrea estudiada.
Els futurs treballs sobre el terreny haurien de millorar el coneixement sobre l’estat de conservació i la distribució d’aquests líquens al Parc, sobretot de Xanthoparmelia camtschadalis, inclòs en la llista roja, i també valorar la riquesa d’espècies que es desenvolupa sobre els diferents substrats vegetals, com les escorces de l’alzina (Quercus rotundifolia), l’auró (Acer opalus subsp. granatense) i el pi albar (Pinus sylvestris), per elaborar futurs plans de gestió de recursos forestals.
En el treball també han participat Lucía Vidal (Universitat de Barcelona), Juan Carlos Zamora (Conservatoire et Jardin botaniques de Genève), María José Chesa (Barcelona Cicle de l’Aigua, SA) i Laura Force (Centro de Investigación Ecológica y Aplicaciones Forestales, CREAF). Aquesta recerca acompanya els estudis sobre líquens finançats pel projecte del Ministeri de Ciència PID2021-127087NB-I00, “Las microalgas verdes simbióticas como factores clave de las respuestas de los líquenes a los cambios ambientales (MALSE)”.
